14a cerimònia dels Premis César

Plantilla:Infotaula esdeveniment14a cerimònia dels Premis César
Imatge
Peter Ustinov, president de la cerimònia
Map
 48° 53′ N, 2° 18′ E / 48.88°N,2.3°E / 48.88; 2.3
Tipuscerimònia dels Premis César Modifica el valor a Wikidata
Data4 març 1989 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició14 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióthéâtre de l'Empire (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
PresentadorLéa Drucker
Henry Chapier
Michel Denisot
Frédéric Mitterrand
Jane Birkin Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Emissora originalAntenne 2 Modifica el valor a Wikidata
Transmès per
Antenne 2 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000157/1989 Modifica el valor a Wikidata

La 14a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1988, va tenir lloc el 4 de març de 1989 al Théâtre de l'Empire.[1]

Va ser presidida per Peter Ustinov i retransmesa a Antenne 2, presentada per Pierre Tchernia.

Presentadors i ponents

  • Jeanne Moreau, presidenta de l'Académie des arts et techniques du cinéma
  • Peter Ustinov, president de la cerimònia
  • Jean-Pierre Aumont, Claudia Cardinale per la presentació del César a la millor actriu
  • Michel Serrault per l’entrega del César d’honor a Bernard Blier
  • Richard Bohringer per l'entrega del César al millor director
  • Pierre Delanoë, Vanessa Paradis, Rheda per l'entrega del César a la millor banda sonora
  • Jean-François Balmer per l'entrega del César a la millor primera obra
  • Cyrielle Clair, Enrico Macias

Desenvolupament

La gran triomfadora fou Camille Claudel de Bruno Nuytten que tenia dotze nominacions i en va guanyar cinc: millor pel·lícula, millor actriu, millors decorats, millor vestuari i millor fotografia. EL moment més controvertit de la cearimònia el va protagonitzar Isabelle Adjani en recollir el premi a la millor actriu, qui va recitar uns versicles d' Els versos satànics de Salman Rushdie defensant la llibertat d'expressió contra la fàtua llençada contra ell per l'aiatol·là Khomeini.[2][3] L'altra triomfadora fou La vie est un long fleuve tranquille d'Étienne Chatiliez, que de set nominacions en va guanyar quatre: millor actriu secundària, millor actriu revelació, millor guió i millor primera obra.

S'atorgaren dos César honorífics, un al director de pel·lícules d'animació Paul Grimault i l'altre a l'actor Bernard Blier. Aquest últim, malalt de càncer, apareix a l'escenari del Théâtre de l'Empire, molt afeblit i demacrat, arribant lentament. Pren la seva estatueta de les mans de Michel Serrault que té dificultats per contenir la seva emoció i les seves llàgrimes, intercanvia unes quantes paraules d'humor amb ell i després marxa.[4] Va morir tres setmanes després, el 29 de març de 1989 a la clínica Val d'Or, a Saint-Cloud.

Belmondo i el seu rebuig al Cèsar

Jean-Paul Belmondo va indicar tan bon punt es va anunciar la seva nominació que no estava interessat en el premi i va preferir que els vots anessin als seus companys. L'Académie el va ignorar i el va coronar millor actor per Itinéraire d'un enfant gâté però Belmondo mai no va anar a recollir el premi. Un dels motius que a vegades es donen per justificar aquesta negativa és la seva antipatia cap a l'escultor César, preferit al seu pare Paul Belmondo per dissenyar el trofeu.[5][6]

Guanyadors i nominats

Els guanyadors s'indiquen en negreta.

  • Stéphane Freiss per Chouans !
    • Laurent Grévill per Camille Claudel
    • Thomas Langmann per Les Années sandwiches
    • François Négret per De bruit et de fureur
  • Catherine Jacob per La vie est un long fleuve tranquille
    • Clotilde de Bayser per L'Enfance de l'art
    • Nathalie Cardone per Drôle d'endroit per une rencontre
    • Ingrid Held per La Maison assassinée
Millor cartell
  • Annie Miller, Luc Roux i Stéphane Bielikoff per La Petite Voleuse
    • Christian Blondel per L'os
    • Benjamin Baltimore per La Lectrice
    • Andrzej Malinowski per El gran blau
    • Anahi Leclerc, Daniel Palestrant per Les Saisons du plaisir
  • Pierre Lhomme per Camille Claudel
  • Noëlle Boisson per L'os
    • Raymonde Guyot per La Lectrice
    • Joëlle Hache et Jeanne Kef per Camille Claudel
  • François Groult, Gérard Lamps i Pierre Befve per El gran blau
    • François Groult, Dominique Hennequin, Guillaume Sciama per Camille Claudel
    • Bernard Le Roux, Laurent Quaglio, Claude Villand per L'os
Millor curtmetratge d'animació
  • L'Escalier chimérique de Daniel Guyonnet
    • Le Travail du fer de Celia Canning, Néry Catineau
    • La Princesse des diamants de Michel Ocelot
Millor curtmetratge de ficció
  • Lamento de François Dupeyron
    • Bing Bang d'Éric Woreth
    • New York 1935 de Michèle Ferrand-Lafaye
    • Une femme per l'hiver de Manuel Flèche
Millor curtmetratge documental
  • Chet's romance de Bertrand Fèvre
    • Classified people de Yolande Zauberman
    • Devant le mur de Daisy Lamothe

Referències

  1. ↑ Cerimònia dels César 1989 al web de l'Acadèmia del Cinema Francès
  2. ↑ Les prises de parole politiques les plus fortes des César a Les Inrockuptibles
  3. ↑ de la recollida del César 1989 per Isabelle Adjani 14a cerimònia dels Premis César a YouTube
  4. ↑ Michel Serrault remet un César à Bernard Blier en 1989 - Archive INA
  5. ↑ Gilles Durieux, Belmondo, Le Cherche-midi, 2009, pages 309-312
  6. ↑ Belmondo y Adjani, premios Cesar de 1988, EL País, 5 de març de 1989

Enllaços externs

  • Web oficial
  • 14ns Premis César a AlloCiné
  • Premis César 1989 a Filmaffinity
  • Résumé de la soirée des Césars, INA, 5 de març de 1989