99 aC

Infotaula nombre99 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià99 aC (xcix aC)
Islàmic743 aH – 741 aH
Xinès2598 – 2599
Hebreu3662 – 3663
Calendaris hindús-43 – -42 (Vikram Samvat)
3003 – 3004 (Kali Yuga)
Persa720 BP – 719 BP
Armeni-
Rúnic152
Ab urbe condita655
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle ii aC - segle i aC - segle i
Dècades
120 aC 110 aC 100 aC - 90 aC - 80 aC 70 aC 60 aC
Anys
102 aC 101 aC 100 aC - 99 aC - 98 aC 97 aC 96 aC

El 99 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Albí i d'Antoni (o, més rarament, any 655 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «99 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

Àsia Menor

Antiga Roma

  • Aulus Postumi Albí i Marc Antoni l'Orador són elegits cònsols a Roma. Durant el seu govern es va aprovar un senatusconsultum sobre un tema religiós, relatiu al fet de què s'havien mogut les llances de Mart, segons explica Aulus Gel·li.[3][4]
  • Ciceró diu d'Aulus Postumi Albí que era un bon orador.[5]
  • Sext Tici, tribú de la plebs amb idees sedicioses, va intentar seguir el camí d'Apuleu Saturní i Glàucia que havien mort l'any anterior (100 aC). Se li va oposar el cònsol Marc Antoni l'orador.
  • Ciceró fa de Marc Antoni un dels principals oradors a l'obra De Oratore, i pel que en diu el text, el seu estil era eloqüent i natural, no artificial, i es distingia per la seva força i energia.[6]
  • Gai Mari abandona Roma en no poder evitar el retorn de l'exili del seu enemic Quint Cecili Metel Numídic, va anar a Capadòcia i a Galàcia. En absència va ser escollit àugur, nomenament que es feia per cooptació.[7]

Naixements

Necrològiques

  • Ariarates VII de Capadòcia, suposadament enverinat per un emissari de Mitridates VI Eupator del Pont, i el va succeir el seu germà Ariarates VIII sota regència de la seva mare Laodice.

Referències

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVIII, 1, 2
  3. Aulus Gel·li. Les Nits Àtiques, IV, 6
  4. Plini el Vell. Naturalis Historia, VIII, 7
  5. Ciceró. Brutus. 35
  6. Ciceró. De Oratore, II, 25, 39, 40, 48
  7. Plutarc. Vides paral·leles: Màrius, XII, VI