Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite

Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite (ACRIMSAT)
ACRIMSAT
OrganitzacióNASA
ContractistaOrbital Sciences Corporation
Tipus de missióMesurar la quantitat de radiació solar que arriba a la Terra
Planeta on orbitaTerra
Úscivil
Vehicle de llançamentTaurus des de la Base Aérea de Vandenberg
WebACRIMSAT (anglès)
Massa115 kg
PotènciaPanell solars, 10 watts
Inclinació98 graus
Període orbital98,6 minuts
Apoapsi719,4 km
Periapsi677,7 km
Instrument principalActive Cavity Radiometer Irradiance Monitor 3
Tecnologiaradiòmetre

Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite (ACRIMSAT) és un observatori espacial dirigit pel JPL i construït per Orbital Sciences Corporation amb la missió de mesurar la quantitat i variació de la radiació solar en el rang de les 0,2 a les 2 micres.

ACRIMSAT va ser llançat per un coet Taurus el 21 de desembre de 1999 com a càrrega secundària, juntament amb el satèl·lit KOMPSAT. Es dedica a mesurar la quantitat de radiació solar que banya la Terra per augmentar i millorar la comprensió de la influència del Sol al clima terrestre.

L'únic instrument que porta el ACRIMSAT és el ACRIM3 (Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor 3), que dona nom al propi satèl·lit. L'instrument té un pes de 13 kg i és capaç de detectar tot l'espectre de llum entre 0,2 i 2 micres. Consumeix 10 watts de potència i deriva d'instruments similars que van volar en altres satèl·lits (com el UARS) i al transbordador espacial.

La missió primària va finalitzar el maig de 2005 i va ser estesa.

ACRIMSAT/ACRIM3 va seguir TSI durant el trànsit de Venus del 2004, i es va mesurar la reducció de 0,1% en la intensitat solar causada per l'ombra del planeta.[1] També ha registrat dades de la Trànsit de Venus de 2012.[2]

Referències

  • Wade, Mark. «ACRIMSAT» (en (anglès)), 2008. [Consulta: 20 agost].
  1. [enllaç sense format] http://www.journals.uchicago.edu/cgi-bin/resolve?doi=10.1086/500427.html[Enllaç no actiu] The Astrophysical Journal v.641 pp.565–571 (2006), Schneider, J. M. Pasachoff, and Richard C. Willson, The Effect of the Transit of Venus on ACRIM's Total Solar Irradiance Measurements: Implications for Transit Studies of Extrasolar Planets
  2. PIA15820: NASA's ACRIMSAT Observes Venus Transit

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
1998  ·  Llançaments orbitals el 1999  ·  2000
Mars Polar Lander | ROCSAT-1 | Stardust | Globalstar 23 · Globalstar 36 · Globalstar 38 · Globalstar 40 | Telstar 6 | JCSAT-6 | Soiuz TM-29 | ARGOS · Ørsted · SUNSAT | Arabsat 3A · Skynet 4E | Globus #15 | Wide Field Infrared Explorer | Globalstar 23 · Globalstar 37 · Globalstar 41 · Globalstar 46 | AsiaSat 3S | DemoSat | Progress M-41 · Sputnik 99 | INSAT-2E | USA-142 | Eutelsat W3 | Globalstar 19 · Globalstar 42 · Globalstar 44 · Globalstar 45 | Landsat 7 | UoSAT-12 | Ikonos-1 | ABRAXIS · Megsat-0 | USA-143 | Orion 3 | Feng Yun 1C · Shijian 5 | TERRIERS · MUBLCOM | Nimiq 1 | USA-144 | Oceansat-1 · Kitsat-3 · DLR-Tubsat | STS-96 (Starshine 1) | Globalstar 25 · Globalstar 47 · Globalstar 49 · Globalstar 52 | Iridium 14A · Iridium 21A | Astra 1H | QuikSCAT | FUSE | Gran' #45 | Molniya 3-50 | Globalstar 30 · Globalstar 32 · Globalstar 35 · Globalstar 51 | Progress M-42 | Okean-O | STS-93 (Chandra) | Globalstar 26 · Globalstar 28 · Globalstar 43 · Globalstar 48 | Telkom 1 · Globalstar 24 · Globalstar 27 · Globalstar 53 · Globalstar 54 | Kosmos 2365 | Kosmos 2366 | Koreasat 3 | Yamal-101 · Yamal-102 | Foton 12 | Globalstar 33 · Globalstar 50 · Globalstar 55 · Globalstar 58 | EchoStar V | Ikonos 2 | Telstar 7 | LMI-1 | Resurs F-1M | USA-145 | DirecTV-1R | Zi Yuan 1 · SACI-1 | Globalstar 31 · Globalstar 56 · Globalstar 57 · Globalstar 59 | Orion 2 | Ekspress A1 | GE-4 | MTSAT-1 | Shenzhou 1 | Globalstar 29 · Globalstar 34 · Globalstar 39 · Globalstar 61 | USA-146 | Hélios 1B · Clementine | Orbcomm FM30 · Orbcomm FM31 · Orbcomm FM32 · Orbcomm FM33 · Orbcomm FM34 · Orbcomm FM35 · Orbcomm FM36 | XMM-Newton | SACI-2 | USA-147 | Terra | STS-103 | Arirang-1 · ACRIMSAT · Millennial | Galaxy 11 | Kosmos 2367 | Kosmos 2368
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.
Bases d'informació