Aguirre, la còlera de Déu

Aguirre, la còlera de Déu

Aguirre, der Zorn Gottes
Fitxa
Direcció	Werner Herzog
Protagonistes	Klaus Kinski Del Negro Peter Berling Ruy Guerra Helena Rojo Claus Biederstaedt Lothar Blumhagen Heinz-Theo Branding Christian Brückner Michael Chevalier Norbert Gescher Manfred Lehmann Gerd Martienzen Edgar Ott Uwe Paulsen Uta Hallant
Producció	Werner Herzog
Guió	Werner Herzog
Música	Popol Vuh
Fotografia	Thomas Mauch
Muntatge	Beate Mainka-Jellinghaus
Productora	Hessischer Rundfunk i Werner Herzog Filmproduktion (en)
Distribuïdor	Filmverlag der Autoren, Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Alemanya, Mèxic i Perú
Estrena	29 desembre 1972
Durada	91 min
Idioma original	alemany
Versió en català	Sí
Color	en color
Format	4:3
Descripció
Gènere	drama i cinema d'aventures
Lloc de la narració	Perú i riu Amazones
Premis i nominacions
Nominacions	César a la millor pel·lícula estrangera (1976)

Aguirre, la còlera de Déu^[1] (títol original en alemany: Aguirre, der Zorn Gottes) és una pel·lícula alemanya dirigida per Werner Herzog, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

En el segle XVI, una expedició espanyola comissionada per Pizarro surt a la recerca d'El Dorado sota el comandament de Pedro de Ursúa. Lope de Aguirre, un dels seus tinents, il·luminat i megalòman, s'oposa a la seva autoritat. Les seves accions per sabotejar l'expedició es multipliquen. Quan Ursúa ordena una parada de les recerques, Aguirre llança un motí contra ell i imposa la «consagració» d'un noble del grup, Fernando de Guzmán, com a «emperador d'Eldorado». Fa executar els partidaris de l'antic cap, llevat del mateix Ursúa. Els homes restants, sota les ordres d'Aguirre i Guzmán, embarquen a bord d'un rai i baixen el riu amb l'esperança de trobar la ciutat d'or.^[2]

Repartiment

• Klaus Kinski: Don Lope de Aguirre
• Helena Rojo: Inez de Atienza
• Del Negro: don Gaspar de Carvajal
• Ruy Guerra: don Pedro de Ursúa
• Peter Berling: don Fernando de Guzman
• Cecilia Rivera: Flores de Aguirre
• Daniel Ades: Perucho
• Armando Polanah: Armando
• Edward Roland: Okello
• Daniel Farafan, Alejandro Chavez, Antonio Marquez, Julio Martinez, Alejandro Repullès: els indis

Al voltant de la pel·lícula

• La història del conquistador Aguirre, inspirada sobretot en cròniques de Gaspar de Carvajal, és autèntica però la realitat és una mica diferent de la ficció de la pel·lícula: lluny de perdre's a l'Amazones com es deixa creure al final de la pel·lícula, va arribar fins a l'Atlàntic amb la seva tropa i va atacar les possessions espanyoles.
• Al començament de la pel·lícula, Aguirre dona a la seva filla un petit peresós.
• La pel·lícula va ser rodada en sis setmanes a Cuzco al Perú.^[3]
• Les escenes sobre el riu han estat realitzades en ràpids extremadament perillosos, els tècnics estaven lligats per cordes als rais i Werner Herzog així com el seu operador van ser a mercè de les onades i de les turbulencies.^[3]
• Klaus Kinski estava tan histèric en el plató de rodatge que feia por als indis cada vegada que discutia amb Herzog.^[3]
• El segon dia de rodatge Kinski va demanar Herzog que acomiadés sense cap raó membres de l'equip. Havent-ho refusat, el realitzador va provocar la còlera de l'actor i aquest va amenaçar de marxar del rodatge. Herzog va anunciar llavors a l'actor que si marxava, el mataria d'un tret, i Kinski, terroritzat, va xisclar «policia! » enmig de la jungla (No hi havia cap poble a menys de 650 km)^[3] i es va quedar en el rodatge.

Llocs de rodatge^{[cal citació]}

• Cuzco
• Riu Huallaga
• Riu Nanay
• Riu Urubamba

Nominacions^{[cal citació]}

• Césars 1976: César a la millor pel·lícula estrangera

Referències

Vegeu també

• Fitzcarraldo (1982), del mateix Werner Herzog; si bé l'època és diferent, s'hi retroba el mateix ambient de jungla, Kinski i les mateixes díficils condicions de rodatge.
• El Dorado (1988), film de Carlos Saura, és consagrat també a l'epopeia de Lope de Aguirre.

Enllaços externs

• Critica del film al lloc avoir-alire.com