Américo Castro
![]() ![]() | |||||
Nom original | (es) Américo Castro Quesada ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 4 maig 1885 ![]() Cantagalo (Imperi del Brasil) ![]() | ||||
Mort | 25 juliol 1972 ![]() Lloret de Mar (Selva) ![]() | ||||
Sepultura | Cementiri Civil de Madrid 40° 25′ 19″ N, 3° 38′ 08″ O / 40.422017°N,3.6356°O / 40.422017; -3.6356 ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada Facultat d'Art de París Universitat Central Universidad de Granada ![]() | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | diplomàtic, escriptor, crític literari, professor d'universitat, historiador, historiador de la literatura, antropòleg, historiador de la cultura, filòleg ![]() | ||||
Ocupador | Universitat Central Universitat de Princeton Universitat de Wisconsin-Madison Universitat de Texas a Austin Universitat de Barcelona ![]() | ||||
Membre de | Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Unió Ibero-Americana Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ![]() | ||||
Alumnes | Rafael Lapesa Melgar i Manuel García Blanco ![]() | ||||
Participà en | |||||
7 novembre 1908 | Un llamamiento. Unión Democrática Española para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres ![]() | ||||
Obra | |||||
Estudiant doctoral | Samuel G. Armistead, Joan Coromines i Vigneaux i Juan Marichal ![]() | ||||
Família | |||||
Fills | Carmen Castro Madinaveitia ![]() | ||||
Premis
| |||||
![]() ![]() |
Américo Castro (Cantagallo, Brasil, 4 de maig de 1885 − Lloret de Mar, 25 de juliol de 1972) va ser un filòleg especialitzat en el Segle d'or espanyol. Vinculat al noucentisme i a la vida universitària, va destacar en l'edició i comentari d'obres clàssiques. Una de les seves tesis és que l'aportació musulmana i jueva a la península Ibèrica havia estat menystinguda per la cultura oficial, de caràcter cristocèntric, i per això va buscar antecedents conversos i al·lusions a altres religions entre els autors canònics, especialment en Cervantes. En la seva anàlisi del pensament heterodox, va aprofundir en l'obra d'Erasme i la seva influència a Espanya.[1][2]
Referències
- ↑ García Santa Cecilia, Carlos «Américo Castro, la inteligencia apasionada de un español polémico». El País, 03-05-1985 [Consulta: 20 juliol 2016].
- ↑ Sicroff, Albert A. «En torno a las ideas de Américo Castro». Actas del Quinto Congreso Internacional de Hispanistas / coord. per François López, Joseph Pérez, Noël Salomon, Maxime Chevalier, Vol. 1, 1977, pàg. 105-119 [Consulta: 20 juliol 2016].