Andy Schleck

Infotaula de personaAndy Schleck

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(lb) Andy Raymond Schleck Modifica el valor a Wikidata
10 juny 1985 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Ciutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada186 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaLuxemburg Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2005-2010 Team Saxo Bank-Tinkoff Bank
2011-2014 Lidl-Trek Modifica el valor a Wikidata
Participà en
5 juliol 2014Tour de França de 2014
29 juny 2013Tour de França de 2013
2013UCI World Tour 2013 (176è)
2 juliol 2011Tour de França de 2011
2011UCI World Tour 2011 (13è)
3 juliol 2010Tour de França de 2010
2010Calendari mundial UCI 2010 (9è)
2009calendari mundial UCI 2009 (4t)
2008UCI ProTour 2008 (61è)
2008Jocs Olímpics d'Estiu de 2008
2007UCI ProTour 2007 (15è)
Tour de França
Volta ciclista a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJohny Schleck Modifica el valor a Wikidata
GermansFränk Schleck Modifica el valor a Wikidata

Lloc webandyschleckofficial.com Modifica el valor a Wikidata
Olympics.com: andy-schleck UCI: 28862

Andy Schleck (Ciutat de Luxemburg, 10 de juny de 1985) és un ciclista luxemburguès, professional des del 2005 fins al 2014.

Els seus èxits esportius més importants són la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja de 2009, tres etapes al Tour de França i, sobretot, la general del Tour de França del 2010, després de la desqualificació d'Alberto Contador per dopatge.[1][2]

Biografia

Andy Schleck pertany a una nissaga de ciclistes. Son pare, Johnny, havia estat company d'equip de Jean-Marie Leblanc, Luis Ocaña i Jan Janssen, i havia participat en set edicions del Tour de França entre 1965 i 1973. Son germà Fränk també és ciclista professional.

Als 21 anys Andy finalitzà en segona posició del Giro d'Itàlia de 2007, a 1' 55" de Danilo Di Luca, i fent-se al mateix temps amb el mallot blanc de primer jove. Feia 46 anys que cap luxemburguès pujava al podi d'una gran volta.

El 2008 arribà al Tour de França entre els favorits, però una mala etapa a l'Hautacam, on perdé més de 9', li van fer perdre tota opció de lluitar per la classificació general. Finalment acabà en 11a posició, i es proclamà millor jove. Posteriorment va formar part de la selecció luxemburguesa que va prendre part en la prova en ruta dels Jocs Olímpics de Pequín, on finalitzà en cinquena posició, posteriorment quart, després de la desqualificació per dopatge de Davide Rebellin.[3]

El 2009 va fer un bon paper a les clàssiques de primavera, amb una segona posició a la Fletxa Valona i la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja. També es proclamà Campió de Luxemburg en ruta i finalitzà en segona posició al Tour de França, on tornà a guanyar la classificació dels joves. Al Tour sols fou superat per Alberto Contador, mentre Lance Armstrong finalitzava en tercera posició.

Al Tour de França de 2010, en què finalitzaria novament en segona posició, torna a ser el gran rival de Contador en la lluita pel mallot groc. Aconseguí dues victòries d'etapa, va posar contra les cordes a Contador fins a la darrera contrarellotge i guanya la classificació dels joves per tercer any consecutiu. Després de la sanció d'Alberto Contador per dopatge passà a ocupar la primera posició en la classificació general. Aquell mateix disputà la Volta a Espanya, de la qual fou expulsat pel mateix equip per sortir de festa durant la cursa.[4]

El 2011 va participar en les clàssiques de les Ardenes, finalitzant en tercera posició a la Lieja-Bastogne-Lieja. A la Volta a Califòrnia acabà en vuitena posició. Posteriorment va disputar la Volta a Suïssa, en què guanyà la classificació de la muntanya. Al campionat de Luxemburg en ruta acabà segon, rere el seu germà Fränk. El juliol va disputar el Tour de França, en què guanyà la 18a etapa amb final al Galibier. L'endemà es va vestir de groc a l'Aup d'Uès, però en la darrera contrarellotge va perdre el lideratge a mans de Cadel Evans, per acabar segon en la genera.

El 2012 quedà marcat per una lesió que patí durant la disputa del Critèrium del Dauphiné a l'os sacre i que li impedí prendre part al Tour de França i als Jocs Olímpics de Londres, entre altres curses. No va ser fins a primers d'octubre, en la Binche-Tournai-Binche, quan Schleck va poder reprendre la competició, tot i que abandonà.

El 2013 tingué uns resultats discrets, abandonant en bona part de les curses que disputà: Tour Down Under, Tour del Mediterrani, Strade Bianche, Tirrena-Adriàtica, Volta al País Basc o Amstel Gold Race. Destaca la seva participació en la Volta a Califòrnia, en què acabà el 25è, i la Volta a Suïssa, on acabà quinzè. Al Tour de França acabà en vintena posició final i tot i que es deixà veure en alguna etapa, en cap moment poder lluitar per estar entre els deu primers de la general.

El 9 d'octubre de 2014 va anunciar que es retirava per culpa del problemes físics[5]

Palmarès

Resultats al Giro d'Itàlia

Resultats al Tour de França

Resultats a la Volta a Espanya

  • 2009. Abandona (8a etapa)
  • 2010. Expulsat pel seu propi equip

Referències

  1. «Alberto Contador case: the consequences of the CAS ruling» (en anglès). UCI, 09-02-2012. [Consulta: 11 febrer 2012].
  2. Contador, sancionado por 2 años por dopaje por el Tribunal de Arbitraje Deportivo
  3. «Cancellara receives silver medal from Beijing Olympic road race».
  4. «Salí a beber algo con Stuart O'Grady y Bjarne Riis nos ha mandado a casa».
  5. «Andy Schleck anuncia la seva retirada als 29 anys».
  6. «Tour de France 2010 - Classement général». uci.ch. Arxivat de l'original el 2012-11-16. [Consulta: 13 febrer 2012].
  7. EFE «Andy Schleck no toma la salida de la cuarta etapa del Tour». Marca. EFE, 08-07-2014 [Consulta: 8 juliol 2014].

Enllaços externs

  • Fitxa d'Andy Schleck a sitiodeciclismo.net
  • Andy Schleck a ProCyclingStats
  • Vegeu aquesta plantilla
Maillot groc Guanyadors del Tour de França
1903 Maurice Garin 1904 Henri Cornet 1905 Louis Trousselier 1906 René Pottier 1907-1908 Lucien Petit-Breton 1909 François Faber 1910 Octave Lapize 1911 Gustave Garrigou 1912 Odile Defraye 1913-1914 Philippe Thys 1915-1918 (Primera Guerra Mundial) 1919 Firmin Lambot 1920 Philippe Thys 1921 Léon Scieur 1922 Firmin Lambot 1923 Henri Pélissier 1924-1925 Ottavio Bottecchia 1926 Lucien Buysse 1927-1928 Nicolas Frantz 1929 Maurice de Waele 1930 André Leducq 1931 Antonin Magne 1932 André Leducq 1933 Georges Speicher 1934 Antonin Magne 1935 Romain Maes 1936 Sylvère Maes 1937 Roger Lapébie 1938 Gino Bartali 1939 Sylvère Maes 1940-1946 (Segona Guerra Mundial) 1947 Jean Robic 1948 Gino Bartali 1949 Fausto Coppi 1950 Ferdi Kübler 1951 Hugo Koblet 1952 Fausto Coppi 1953-1954-1955 Louison Bobet 1956 Roger Walkowiak 1957 Jacques Anquetil 1958 Charly Gaul 1959 Federico Martín Bahamontes 1960 Gastone Nencini 1961-1962-1963-1964 Jacques Anquetil 1965 Felice Gimondi 1966 Lucien Aimar 1967 Roger Pingeon 1968 Jan Janssen 1969-1970-1971-1972 Eddy Merckx 1973 Luís Ocaña 1974 Eddy Merckx 1975 Bernard Thévenet 1976 Lucien van Impe 1977 Bernard Thévenet 1978-1979 Bernard Hinault 1980 Joop Zoetemelk 1981-1982 Bernard Hinault 1983-1984 Laurent Fignon 1985 Bernard Hinault 1986 Greg LeMond 1987 Stephen Roche 1988 Pedro Delgado 1989-1990 Greg LeMond 1991-1992-1993-1994-1995 Miguel Indurain 1996 Bjarne Riis 1997 Jan Ullrich 1998 Marco Pantani 1999-2000-2001-2002-2003-2004-2005 (Lance Armstrong) • 2006 Óscar Pereiro 2007 Alberto Contador 2008 Carlos Sastre 2009 Alberto Contador 2010 Andy Schleck • 2011 Cadel Evans 2012 Bradley Wiggins 2013 Chris Froome 2014 Vincenzo Nibali 2015-2016-2017 Chris Froome 2018 Geraint Thomas 2019 Egan Bernal 2020-2021 Tadej Pogačar 2022-2023 Jonas Vingegaard
  • Vegeu aquesta plantilla
Líder de la classificació dels joves Guanyadors de la Classificació dels joves al Tour de França
1975 Francesco Moser1976 Enrique Martínez Heredia1977 Dietrich Thurau1978 Henk Lubberding1979 Jean-René Bernaudeau1980 Johan van der Velde1981 Peter Winnen1982 Phil Anderson1983 Laurent Fignon1984 Greg LeMond1985 Fabio Parra1986 Andrew Hampsten1987 Raúl Alcalá1988 Erik Breukink1989 Fabrice Philipot1990 Gilles Delion1991 Álvaro Mejía1992 Eddy Bouwmans1993 Antonio Martín19941995 Marco Pantani19961998 Jan Ullrich1999 Benoît Salmon2000 Francisco Mancebo2001 Óscar Sevilla2002 Ivan Basso2003 Denís Ménxov2004 Vladímir Karpets2005 Iaroslav Popòvitx2006 Damiano Cunego2007 Alberto Contador20082010 Andy Schleck • 2011 Pierre Rolland2012 Tejay van Garderen2013 Nairo Quintana2014 Thibaut Pinot2015 Nairo Quintana2016 Adam Yates2017 Simon Yates2018 Pierre Latour2019 Egan Bernal20202023 Tadej Pogačar
  • Vegeu aquesta plantilla
Homes i dones
Homes
Dones