Catedral d'Espira

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Catedral d'Espira
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Imatge
Catedral d'Espira
EpònimAssumpció de Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCatedral
ArquitecteOtó de Bamberg Modifica el valor a Wikidata
Construcció1030 - 1061
Cronologia
1025 inici de construcció Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aAssumpció de Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Mesura37,62 (amplada) × 134 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEspira (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 49° 19′ 02″ N, 8° 26′ 33″ E / 49.31722°N,8.4425°E / 49.31722; 8.4425
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1981 (5a Sessió), Criteris PH: (ii) Modifica el valor a Wikidata
Identificador168
Activitat
Diòcesibisbat d'Espira Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FundadorConrad II del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdom-zu-speyer.de Modifica el valor a Wikidata

La catedral d'Espira (en alemany: Speyerer Dom) és una catedral situada a la ciutat alemanya d'Espira, al land de Renània-Palatinat sota advocació conjunta de la nostra Senyora de l'Assumpció i sant Esteve. És una enorme i imponent basílica de gres vermell i un dels més destacats exemples d'arquitectura romànica existents al món. Juntament amb les properes catedrals romàniques de Magúncia i Worms, constitueix una de les anomenades Kaiserdome ('catedrals imperials') de la regió alemanya de Renània-Palatinat. Des de la destrucció de l'abadia de Cluny durant la Revolució francesa, la catedral d'Espira és l'edifici romànic en peus més gran del món.

Un element distintiu i característic d'aquesta catedral és la galeria de columnes que voreja tot el perímetre de l'edifici, just sota la línia de la teulada.

Història

La construcció va començar-ne el 1030 durant el regnat de l'emperador Conrat II, va prosseguir durant el regnat del seu successor Enric III el Negre i va finalitzar el 1061, durant la minoria d'edat d'Enric IV. Un dels punts més dramàtics de la història de la catedral va tenir lloc el 1689, quan els soldats del rei francès Lluís XIV la van cremar gairebé totalment, destruint part de la seva estructura i profanant les tombes dels emperadors alemanys allí enterrats.

Va ser restaurada entre 1772 i 1784, sent afegits un vestíbul i una façana, i va tornar a ser profanada pels francesos el 1794. Entre 1846 i 1856, va ser restaurada per última vegada a fons, i l'interior fou adornat amb frescs. Aquesta última restauració va ser sufragada pel rei Lluís I de Baviera.

El 1981, la catedral va ser afegida a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[1]

Referències

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Speyer Cathedral» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2021].

Enllaços externs

  • Catedral d'Espira - Lloc web oficial
  • Kaiserdom Speyer Virtuell - 360° imatges panoràmiques (alemany)
  • Vegeu aquesta plantilla
Catedral d'Aquisgrà  · Catedral d'Espira  · Residència de Würzburg  · Església de Wies  · Palaus de Augustusburg i Falkenlust  · Catedral de Santa Maria i Església de Sant Miquel de Hildesheim  · Monuments romans, Catedral de Sant Pere i Església de la Nostra Senyora de Trèveris  · Les fronteres de l'Imperi Romà  · La ciutat antiga de Lübeck amb el Holstentor  · Palaus i parcs de Potsdam i Berlín  · Abadia i Altenmünster de Lorsch  · Mines de Rammelsberg, ciutat antiga de Goslar i Sistema hidràulic de l'Alt Harz  · Monestir de Maulbronn  · Col·legiata, castell i centre històric de Quedlinburg  · Foneria de Völklingen  · Jaciment de Messel  · Catedral de Colònia  · Bauhaus i les seves seus a Weimar i Dessau  · Monuments commemoratius de Luter a Eisleben i Wittenberg  · Weimar clàssica  · Castell de Wartburg  · Illa dels Museus de Berlín  · Reialme dels Jardins de Dessau-Wörlitz  · Illa monàstica de Reichenau  · Complex industrial de la mina de carbó de Zollverein a Essen  · Centre històric de Stralsund i de Wismar  · Alta vall del Rin Mitjà  · L'Ajuntament i Estàtua de Rotllà a la plaça del Mercat de Bremen  · Parc de Muskau  · Centre històric de Ratisbona i l'Stadtamhof  · Conjunts residencials modernistes de Berlín  · Mar de Wadden  · Fàbrica Fagus a Alfeld.  · Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps  · Palau de l'Òpera de Bayreuth  · Parc Wilhelmshöhe  · Westwerk carolingi i civitas de Corvey  · Speicherstadt i quarter del Kontorhausviertel amb l'edifici Chilehaus, Hamburg
Registres d'autoritat