Charlton Automatic Rifle

Charlton Automatic Rifle

Un fusell automàtic Charlon al Museu Militar de Waiouru
Tipus	fusell semiautomàtic
País d'origen	Nova Zelanda
Història de servei
En servei	1942-1945 – 1945
Guerres	Segona Guerra Mundial
Història de producció
Dissenyada	1942-1945
Variants	Electrolux SMLE Model
Especificacions
Pes	7,3 kg descarregat
Munició	.303 British
Calibre	7,70 mm
Sistema de tret	Operada per gas
Velocitat de la bala	744 m/s
Abast efectiu	910 m
Abast màxim	1830 m
Carregador	Carregador de 10 bales estàndard o de 30 bales d'una metralladora lleugera Bren
Mires	De ferro

El Charlton Automatic Rifle era una conversió totalment automàtica del fusell Lee-Enfield, dissenyat pel Nova Zelandès Philip Charlton en 1941, per a ser utilitzat com a substitut de les metralladores lleugeres Bren i Lewis, les quals no eren gaire abundants.

Els Charlton Automatic Rifles originals eren convertits a partir d'obsolets fusells Lee-Metford i Lee-Enfield de carregador curt, que dataven de principi de la guerra dels Boers,^[1] i van ser convertits per al seu ús com a fusells semiautomàtics, amb la capacitat d'automàtic, però restringida a moments d'emergència únicament.^[2] Podien utilitzar els carregadors usuals de Lee-Enfield de deu bales o els carregadors de les metralladores Bren de treinta bales.^[3]

Hi havien dues versions del Charlton: la Nova Zelandesa, dissenyada i produïda per Charlton Motor Workshops, a Hastings, i la versió Australiana, d'Electrolux, que utilitzaven com a base els fusells Lee-Enfield SMLE Mk III* per fer la conversió.^[4] Les dues variants tenien algunes diferències, encara que la majoria eren externes, per exemple, el model de Nova Zelanda posseïa un mànec de pistola i un bipode,^[5] mentre que la d'Austrialia no els tenia, fent l'arma més lleugera i visualment més neta,^[6] encara que compartien el mateix mecanisme per a disparar.^[7]

Producció

Aproximadament, uns 1.500 fusells Charlton van ser produïts a Nova Zelanda,^[8] i gairebé tots van ser destrossats en un incendi accidental a la zona d'emmagatzemament Nord de Palmerston, poc després de la Segona Guerra Mundial.^[4][9]

Exemplars en l'actualitat

Un exemple del fusell Charlton de Nova Zelanda que encara sobreviu, està en el Museu Imperial de la Guerra a Londres, junt amb uns altres dels pocs supervivents, un dels quals està exposat al Museu Militar de Waiouru, i un altre al Memorial Militar d'Auckland a Nova Zelanda. Un altre s'està al Museu de l'Exèrcit, a Bandina, Australia.^{[10][11][12][13][14]}

Vegeu també

• Howell Automatic Rifle

Referències