Chogha Bonut

Infotaula de geografia físicaChogha Bonut
TipusJaciment arqueològic i assentament humà Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaxarestan de Dezful (Iran) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAhwaz Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 13′ 20″ N, 48° 30′ 18″ E / 32.2222°N,48.505°E / 32.2222; 48.505
Dades i xifres
Patrimoni nacional de l'Iran
Data15 març 2001
Identificador3232
Història
Períodeneolític Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1976-1977excavació arqueològica
1977-1978excavació arqueològica
1996 excavació arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creaciósegle LXXII aC Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició4000 aC Modifica el valor a Wikidata

Chogha Bonut (en persa, چغابنوت Čoḡā Bonut) és un jaciment arqueològic del sud-oest de l'Iran, situat a la província de Khuzestan. Es creu que el lloc ja estava ocupat des del 7200 aC, convertint-lo en el poble més antic del sud-oest de l'Iran.[1][2] El jaciment es troba a uns 20 km al sud-est de Dezful i a 5 km a l'oest de Chogha Mish (Čoḡā Mīš), un altre jaciment històric.

Aquest assentament a la plana Susiana va tenir un paper important en la civilització primerenca d'Elam. Més tard, aquesta zona va passar a ser dominada per Susa. El lloc és important, ja que conserva un registre d'assentament del període preceramic a l'Iran.

Descobriment

El lloc va ser descobert de forma accidental el 1976 quan es va anivellar el monticle per al desenvolupament de l'agroindústria. Helene J. Kantor, que aleshores treballava a Chogha Mish, es va dirigir ràpidament al lloc i va rebre un permís per investigar-lo.[3]

Kantor va romandre dues temporades (1976/1977 i 1977/1978), però no va poder tornar el 1979 a causa de la Revolució iraniana.[2] Abbas Alizadeh va continuar les investigacions al jaciment el 1996. Les seves troballes van ser publicades el 2003.[1] És un dels pocs jaciments neolítics excavats des de la revolució iraniana.[4]

L'assentament

Al lloc es documenten cinc fases d'ocupació:

  1. la Fase aceràmica,
  2. la fase Formativa de ceràmica,
  3. la fase 0 de la Susiana arcàica (inclou el període Susiana primerenc, c. 5900 aC),
  4. la fase Susiana mitjana tardana (c. 5200 aC)
  5. la fase Susiana tardana 2. (c. 4400-4000 aC)[5]

Cronologia comparativa

  • Vegeu aquesta plantilla
Cronologia del període neolític[6]
aC
11000
Europa Egipte Síria
Llevant
Anatòlia Khabur Jabal Sinjar
Assíria
Tigris mitjà Baixa
Mesopotàmia
Iran
(Khuzistan)
Iran Indus/
Índia
Xina
10000 Neolític preceràmic A
Gesher[7]
Mureybet
(10,500 aC)
Ceràmica primerenca
(18.000 aC)[8]
9000 Jericó
Tell Abu Hureyra
(Agricultura)[9]
8000 Neolític preceràmic B
Jericó
Tell Aswad
Göbekli Tepe
Çayönü
Aşıklı Höyük
Karahan Tepe
Neolític inicial
(Ceràmica)
Nanzhuangtou
(8500–8000 aC)
7000 Egipte neolític
Nabta Playa
(7500 aC)
Çatalhöyük
(7500–5500 aC)
Hacilar
(7000 ac)
Tell Sabi Abyad
Bouqras
Jarmo Ganj Dareh
Chia Jani
Ali Kosh
Mehrgarh I[7]
6500 Europa neolítica
Franchthi
Sesklo
(Agricultura)[10]
Neolític preceràmic C
('Ain Ghazal)
Neolític ceràmic

Tell Sabi Abyad
Bouqras

Neolític ceràmic

Jarmo

Chogha Bonut Teppe Zagheh Neolític ceràmic

Peiligang
(7000–5000 aC)

6000 Neolític ceràmic

Sesklo
Dímini

Neolític ceràmic

Cultura Jarmukiana
(Sha'ar HaGolan)

Neolític ceràmic

Obeid 0
(Tell el-'Oueili)

Neolític ceràmic

Chogha Mish

Neolític ceràmic

Sang-i Chakmak

Neolític ceràmic

Lahuradewa


Mehrgarh II






Mehrgarh III

5600 Faium A
Amuq A

Halaf






Halaf-Obeid
Umm Dabaghiya Samarra
(6000–4800 aC)
Tepe Muhammad Djafar Tepe Sialk
5200 Ceràmica de bandes
(5500–4500 aC)

Amuq B
Neolític ceràmic

Hacilar

Mersin
24–22


Hassuna

Obeid 1
(Eridu 19–15)

Obeid 2
(Hajji Mohammed)
(Eridu 14–12)

Susiana A
Yarim Tepe
Hajji Firuz Tepe
4800 Neolític ceràmic

Merimde
(Agricultura)[11]


Amuq C
Hacilar
Mersin
22–20
Hassuna tardà

Gawra 20

Tepe Sabz
Kul Tepe Jolfa
4500
Amuq D
Gian Hasan
Mersin
19–17
Obeid 3 Obeid 3
(Gawra)
19–18
Obeid 3 Khazineh]
Susiana B

3800
Badariana
Naqada
Obeid 4

Referències

  1. 1,0 1,1 Alizadeh, Abbas. Excavations at the Prehistoric Mound of Chogha Bonut, Khuzestan, Iran, Seasons 1976/77, 1977/78, and 1996 (PDF) (en anglès), 2003. ISBN 1-885923-23-6.  Arxivat 2012-09-07 a Wayback Machine.
  2. 2,0 2,1 Alizadeh, Abbas. Excavations at Chogha Bonut: The earliest village in Susiana, Iran (en anglès).  Arxivat 2013-07-25 a Wayback Machine.
  3. Alden, John R «Excavations at the Prehistoric Mound of Chogha Bonut, Khuzestan, Iran: Seasons of 1976/77, 1977/78, and 1996 (Review)» (en anglès). Journal of the American Oriental Society, gener-març 2005.
  4. Hole, Frank «Neolithic Age in Iran» (en anglès). The Circle of Ancient Iranian Studies.
  5. «ČOḠĀ BONUT». Encyclopædia Iranica.
  6. Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  7. 7,0 7,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  8. Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  9. Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  10. Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  11. Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.