Cirilo Cánovas García

Infotaula de personaCirilo Cánovas García
Biografia
Naixement9 juliol 1899 Modifica el valor a Wikidata
Requena Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1973 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Agricultura[1]
26 de febrer de 1957 – 7 de juliol de 1965
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEnginyer agrònom
PartitFE de las JONS
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeConsuelo Cobo del Prado
Premis
  • (1965)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1964)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
  • (1958)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1954)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
20 desembre 1965 – 15 novembre 1967 – Adolfo Díaz-Ambrona Moreno →
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
26 abril 1957 – 14 abril 1958
← Rafael Cavestany de Anduaga
Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata

Cirilo Cánovas García (Requena, 9 de juliol de 1899 - Madrid, 25 de gener de 1973) va ser un enginyer i polític espanyol pertanyent a FET de las JONS (Falange Española), amb el qual va arribar a ser Ministre d'Agricultura d'Espanya durant el govern franquista entre els anys 1957 i 1965.

Enginyer Superior Agrònom, en concloure els seus estudis l'any 1933 ingressa en el Cos d'Enginyers Agrònoms de l'Estat sent destinat a València. En la Guerra Civil Espanyola és destinat en Santander. Després de la guerra, fa estudis fitopatològics als Estats Units, dirigint des de 1939 el Servei de Recuperació Agrària. En 1943 és destinat a l'Institut Nacional de Colonització, com a enginyer cap de Llevant, Balears i Canàries. En 1952 és nomenat director general al Ministeri d'Agricultura.

El dia 25 de febrer de 1957 Cirilo Cánovas va ser nomenat ministre d'Agricultura d'Espanya, càrrec que va ocupar fins a dia el 7 de juliol de l'any 1965. Durant el seu mandat com a ministre d'agricultura es van dictar la Llei de Forests i la Llei de Finques millorables, així mateix es va desenvolupar la concentració parcel·lària. Al seu cessament va ser nomenat President del Banc de Crèdit Agrícola.

L'any 1958 a Cirilo Cánovas se li va atorgar la Gran Creu d'Isabel la Catòlica pel seu gran pas i trajectòria política en el Govern d'Espanya.

Referències

  1. ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
  • Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia

Enllaços externs

  • Fitxa de Cirilo Cánovas García en el Congrés dels Diputats
  • Vegeu aquesta plantilla
VIIIè Govern de Francisco Franco (25 de febrer de 1957 – 10 de juliol de 1962)
Cap de l'Estat
Ministre Subsecretari de la Presidència
Ministres
Camilo Alonso Vega (Governació) • Mariano Navarro Rubio (Hisenda) • Fermín Sanz-Orrio y Sanz (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Antonio Barroso y Sánchez Guerra (Exèrcit) • José Rodríguez y Díaz de Lecea (Aire) • Felipe José Abárzuza y Oliva (Marina) • Joaquín Planells Riera (Indústria) • Alberto Ullastres Calvo (Comerç) • Jorge Vigón Suero-Díaz (Obres Públiques) • Cirilo Cánovas García (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona/José Luis Arrese Magra (Habitatge) • Jesús Rubio García-Mina (Educació) • Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Pere Gual i Villalbí (sense cartera)
(← VII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← IX FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
IXè Govern de Francisco Franco (10 de juliol de 1962 – 7 de juliol de 1965)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Ministre Subsecretari de la Presidència
Ministres
Camilo Alonso Vega (Governació) • Mariano Navarro Rubio (Hisenda) • Jesús Romeo Gorría (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Pablo Martín Alonso/Camilo Menéndez Tolosa (Exèrcit) • José Daniel Lacalle Larraga (Aire) • Pedro Nieto Antúnez (Marina) • Gregorio López-Bravo de Castro (Indústria) • Alberto Ullastres Calvo (Comerç) • Jorge Vigón Suero-Díaz (Obres Públiques) • Cirilo Cánovas García (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona (Habitatge) • Manuel Lora-Tamayo Martín (Educació) • Manuel Fraga Iribarne (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Pere Gual i Villalbí (sense cartera)
(← VIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← X FRANCO)
Registres d'autoritat
Bases d'informació