David J. Stevenson
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 setembre 1948 (75 anys) Nova Zelanda |
Dades personals | |
Formació | Universitat Cornell |
Director de tesi | Edwin Salpeter |
Activitat | |
Camp de treball | Ciència planetària Ciències de la Terra Astrofísica Geofísica |
Ocupació | astrònom |
Ocupador | Institut Tecnològic de Califòrnia |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2004–) Royal Society (1993–) |
Obra | |
Estudiant doctoral | Jonathan Lunine, Konstantín Batiguin i Elizabeth Bailey (en) |
Premis Premi H. C. Urey Prize (1984) Premi Whipple (1994) Medalla Harry H. Hess (1998) Premi Richard P. Feynman (2001) |
David J. Stevenson (Nova Zelanda, 2 de setembre de 1948) és professor de ciències planetàries a Caltech. Originari de Nova Zelanda, va rebre el seu Doctorat de la Universitat Cornell en física, on va proposar un model per a l'interior de Júpiter. És conegut per aplicar la mecànica de fluids i la magnetohidrodinàmica per comprendre l'estructura interna i l'evolució dels planetes i les llunes. El 1984 va rebre el Premi H.C. Urey atorgat per la Divisió de ciències planetàries de l'American Astronomical Society. És membre de la Royal Society i membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[cal citació]
L'enviament d'una sonda a la Terra
La idea d'Stevenson sobre l'enviament d'una sonda a la Terra inclou l'ús d'armes nuclears per trencar l'escorça terrestre, alhora que es fon i omple l'esquerda amb ferro fos que conté una sonda. El ferro, per l'acció del seu pes, propagarà una esquerda al mantell i posteriorment s'enfonsaria i arribaria al nucli de la Terra en setmanes. La comunicació amb la sonda s'aconseguiria amb ones acústiques modulades.[1][2] Aquesta idea es va utilitzar en el llibre Artemis Fowl: The Opal Deception.
Referències
Enllaços externs
- Lloc web de Caltech Arxivat 2018-08-27 a Wayback Machine.