Der müde Tod

Der müde Tod

Fitxa
Direcció	Fritz Lang
Protagonistes	Lil Dagover Bernhard Goetzke Rudolf Klein-Rogge Walter Janssen Hans Sternberg Max Adalbert Georg John Ernst Rückert Wilhelm Diegelmann Karl Platen Hermann Picha Paul Rehkopf Max Pfeiffer Lydia Potechina (en) Grete Berger Edgar Pauly Charles Puffy Paul Biensfeldt Walter Janssen Eduard von Winterstein Louis Brody
Producció	Erich Pommer
Guió	Thea von Harbou i Fritz Lang
Música	Giuseppe Becce
Fotografia	Bruno Mondi, Bruno Timm, Fritz Arno Wagner i Erich Nitzschmann
Muntatge	Fritz Lang
Productora	Decla Film (en)
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Reich alemany
Estrena	6 octubre 1921
Durada	105 min
Idioma original	alemany cap valor
Color	en blanc i negre
Format	4:3
Descripció
Gènere	cinema fantàstic, cinema mut i drama
Tema	mort, amor i destí
Lloc de la narració	Reich alemany, Aràbia, Venècia i Xina

Der müde Tod (La mort cansada) és una pel·lícula muda expressionista alemanya de 1921 dirigida per Fritz Lang.

Trama

"En algun moment i en algun lloc", una parella d'enamorats està en una posada on coincideixen amb un desconegut misteriós (Bernhard Goetzke), qui resulta ser la mort. El nuvi (Walter Janssen) desapareix i la núvia (Lil Dagover) el busca, fins que s'adona que se'l va emportar la mort. Aquesta li mostra tres veles (vides) a punt d'extingir-se i li explica que només podrà recuperar al seu estimat si aconsegueix salvar alguna d'elles. Aquestes tres històries, interpretades pels mateixos actors, tindran lloc a "La ciutat dels fidels" durant el Ramadà, al carnaval de Venècia i a l'antiga Xina imperial.

Influències

La Segona Història que transcorre en el Carnestoltes de Venècia està retitulada com Madonna Fiammetta en clara al·lusió a l'obra Elegia di Madonna Fiammetta, de Bocaccio

Als Estats Units, la pel·lícula es va estrenar amb gairebé tres anys de retard el 6 de juliol de 1924..^[1] Douglas Fairbanks havia comprat els drets, però no per a la distribució. Va copiar alguns trucs per a la seva pel·lícula El lladre de Bagdad. En una entrevista concedida en 1970, declarava l'autor::^[2]

Aquesta pel·lícula va influir en la trajectòria artística de Luis Buñuel, qui va dir que la pel·lícula "va obrir els meus ulls a la poètica expressivitat del cinema.^[2][4] En una entrevista amb François Truffaut, Alfred Hitchcock va esmentar que la pel·lícula li havia impressionat.^[5]

Segons Robert Cashill de Cineaste, la interpretació de Bernhard Goetzke com la mort va tenir una influència en El setè segell d'Ingmar Bergman..^[6]

Referències

Bibliografia

• Bogdanovich, Peter. Fritz Lang en América. 3ª. Fundamentos, 1991, p. 160. ISBN 84-245-0013-X. 
• Casas, Quim. Fritz Lang. Madrid: Cátedra, 1991, p. 94-97. ISBN 84-376-1024-9. 
• Töteberg, Michael. El cine de Fritz Lang. T&B Editores, 2013, p. 32-35. ISBN 978-84-15405-63-4. 

Enllaços externs

• Der müde Tod a silentera.com; (anglès).
• Der müde Tod a YouTube
• Estudi de la pel·lícula a Miradas.net
• Ressenya de la pel·lícula a eltestamentodeldoctorcaligari.com