Dofí del Ganges

Infotaula d'ésser viuDofí del Ganges
Platanista gangetica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació1 any Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN41758 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaPlatanistidae
GènerePlatanista
EspèciePlatanista gangetica Modifica el valor a Wikidata
(Roxb., 1801)
Nomenclatura
ProtònimDelphinus gangeticus Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució de P. g. gangetica
Mida

El dofí del Ganges (Platanista gangetica) és una espècie de dofí d'aigua dolça que es troba a certes zones de les grans conques fluvials del nord del subcontinent indi, principalment al Ganges i al Brahmaputra.

El dofí del Ganges es considera un dels símbols nacionals de l'Índia.[1]

Taxonomia

L'espècie Platanista gangetica fou descrita per Lebeck and Roxburgh l'any 1801. [2] i fins a 1970 el dofí del Ganges i el dofí de l'Indus es consideraven una mateixa espècie.

Ecologia

Aquests dofins viuen a les seccions profundes dels cursos mitjans i baixos (en el cas del dofí del Ganges) dels grans rius de l'Índia, Bangladesh, el Nepal i el Pakistan. Tenen ulls molt menuts i els hi manca el cristal·lí, essent efectivament cecs. Tanmateix, vivint en aigües fangoses, els ulls, que només poden detectar diferències en la intensitat de lluminositat, no els hi fan gaire servei a aquests dofins fluvials. La forma principal de detectar preses, així com els perills que s'atansen, és mitjançant l'ecolocalització. Mengen una gran varietat de peixos i crustacis.

El cos del dofí del Ganges és relativament gruixut en la part central. Són generalment de talla petita i l'exemplar més gran que s'ha trobat feia 199 cm. Tenen un musell llarg i prim que recorda precisament el del gavial o cocodril del Ganges, que viu a la mateixa zona.

A causa de la contaminació i de la pèrdua d'hàbitat totes les poblacions de dofins d'aigua dolça del subcontinent indi es troben a la Llista Vermella de la UICN d'espècies amenaçades.

Referències

  1. Dofí del Ganges[Enllaç no actiu]
  2. Kinze, C.C. «Rehabilitation of Platanista gangetica (Lebeck, 1801) as the valid scientific name of the Ganges dolphin». Zoologische Mededelingen Leiden. «Enllaç»., 74, 2000, pàg. 193–203.

Enllaços externs

  • Walker's Mammals of the World Online - Ganges River Dolphin Arxivat 2004-10-10 a Wayback Machine.
  • Whale & Dolphin Conservation Society (WDCS)
  • World Wide Fund for Nature (WWF) - species profile for the Ganges River dolphin
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Zífid de Sowerby (M. bidens)  · Zífid d'Andrew (M. bowdoini)  · Zífid de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · M. hotaula · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
ADW COL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OBIS OTL Species+ WoRMS