El carrer sense alegria

El carrer sense alegria

Die freudlose Gasse
Fitxa
Direcció	Georg Wilhelm Pabst
Protagonistes	Werner Krauss Jaro Fürth Greta Garbo Loni Nest Asta Nielsen Sylvia Torf Karl Etlinger Ilka Grüning Agnes Esterhazy Alexander Murski (en) Henry Stuart Robert Garrison Valeska Gert Hertha von Walther Otto Reinwald Gregori Chmara Lya Mara Einar Hanson Marlene Dietrich
Producció	Michael Salkind (en)
Guió	Willy Haas
Música	Max Deutsch
Fotografia	Guido Seeber, Curt Oertel, Walter Robert Lach i Robert Lach
Muntatge	Marc Sorkin
Distribuïdor	Arnoldo Mondadori Editore
Dades i xifres
País d'origen	Alemanya
Estrena	1925
Durada	148 min
Idioma original	alemany cap valor
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Format	4:3
Descripció
Gènere	drama i cinema mut
Tema	prostitució
Lloc de la narració	Viena

El carrer sense alegria (alemany: Die freudlose Gasse)^[1] és una pel·lícula muda alemanya del 1925 dirigida per Georg Wilhelm Pabst i amb Greta Garbo en el paper principal.^[2] És l'adaptació cinematogràfica més famosa d'un treball de Hugo Bettauer. Va ser una de les primeres pel·lícules del moviment "Nova Objectivitat" (Neue Sachlichkeit), terme encunyat el 1924 per Gustav Hartlaub, director del museu de Manheim, per designar la nova i vigorosa tendència del cinema alemany, de caràcter realista.^[3] Els intertítols han estat traduïts al català.^[1]

Argument

L'any 1921 en un carreró anomenat Melchiorgasse a la part pobre de Viena, Àustria, només hi ha dues persones benestants: el carnisser Josef Geiringer i la senyora Greifer, que regenta una botiga de moda i un club nocturn, patrocinada per rics vienesos. Annex a la discoteca hi ha l'hotel Merkl, un prostíbul al qual les dones del club nocturn porten els seus clients. La pel·lícula segueix la vida de dues dones del mateix barri pobre, mentre intenten millorar-se durant el període de la hiperinflació de la postguerra austríaca. Són la Maria, un passejant amb un pare cruel i abusador, i la Grete, que a l'últim moment es salva d'aquest destí.

Per als pobres, la crisi central que comença la pel·lícula és la manca de carn. La família de la Greta està formada per un pare funcionari orgullós i una germana petita que es queixa amargament que ja no pot viure de la sopa de col. La Grete promet carn l'endemà, ja que el carnisser ha anunciat carn argentina congelada al matí. Però mentre es troba a la fila nocturna, Grete es desmaia i perd el seu lloc.

Pel que fa a la Maria, després de ser cridada pel seu pare per no haver-se portat a casa la margarina, escriu al seu amant, l'oficinista de la banca Egon Stirner, i li suplica que se l'emporti, però finalment creu que és infidel i l'acusa falsament de l'assassinat, tot coneixent la veritable identitat de l'assassí, d'haver-ho presenciat ell mateix.

Al final, Else, una dona i mare, que prèviament proporcionava favors sexuals al carnisser per a la carn, mata el carnisser perquè li rebutja més carn. Els pobres del barri, escoltant els sons del club nocturn, es revolten contra els clients llançant pedres. El club nocturn es crema i hi moren Else i el seu marit a l'àtic, però no abans de permetre-los portar el seu nadó amb seguretat als pobres que esperaven. Només la Grete sembla tenir alguna esperança d'abandonar Melchiorgasse, i això a causa de la seva relació amb un oficial de la Creu Roja Americana.

Repartiment

Versions de la pel·lícula

Poc després de la seva estrena, van circular diferents versions de la pel·lícula a causa de les retallades de censura. El Filmmuseum de Múnic va restaurar la pel·lícula el 1999 a la seva durada original.^[4] Una versió digital d'aquesta nova pel·lícula, de 151 minuts de durada, va ser produïda per Austrian Filmarchiv, a partir de la qual està disponible. Hi ha disponible una versió en DVD de la regió 2 amb extres documentals.

Galeria

Greta Garbo d'Alexander Binder durant el rodatge de Die freudlose Gasse.

Referències

Enllaços externs

• Literature on Joyless Street
• lobby card as Street of Sorrow(Ha,Heritage Auctions)