Enrique García-Ramal y Cellalbo

Infotaula de personaEnrique García-Ramal y Cellalbo
Biografia
Naixement27 juliol 1914 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
← Fermín Sanz-Orrio y SanzAlejandro Fernández Sordo →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Relacions Sindicals
29 octubre 1969 – 3 gener 1974
← José Solís RuizAlejandro Fernández Sordo →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
← Enrique Salgado Torres, José Solís Ruiz
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 8 octubre 1951 – Amador Villar Marin →
Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
21 març 1948 – 6 abril 1949
← Mariano Cancer Gomez
Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sindicalista, enginyer industrial Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1971)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola
  • (1967)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
  • (1964)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros
  •  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  •  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica Modifica el valor a Wikidata

Enrique García-Ramal y Cellalbo (Barcelona, 27 de juliol de 1914 - Madrid, 30 de novembre de 1987)[1] va ser un polític falangista català. Fou ministre del govern espanyol durant el franquisme. Era casat amb Carmen López de Haro i tenia dos fills.

Trajectòria

Era enginyer industrial, havent-se doctorat per la Universitat de Barcelona. Durant aquells anys formà part de la Peña Blanca i es relacionà amb grups d'extrema dreta espanyolista, ingressant finalment a la Falange Española. Va prendre part activa en el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 contra la República a Barcelona,[2] i durant la Guerra Civil va anar al front com a tinent provisional.

Durant la dictadura franquista va tenir un paper polític rellevant. Va fundar el Sindicat Vertical de Barcelona, el 1940. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1946-1949).[3] Va ser president del Sindicat Nacional del Metall (1948-1951), conseller d'Economia Nacional, el 1958. Va ser ministre "Delegado Nacional de Sindicatos" (1969-1971). Ministro de Relaciones Sindicales del 29 d'octubre de 1969 al 9 de juny de 1973, al govern presidit per Luis Carrero Blanco. Va ser de nou conseller d'Economia Nacional, el 1974. Procurador en Corts espanyoles franquistes el 1946, 1949, 1961, 1964, 1967 i 1971.[4][5]

Entre els càrrecs empresarials ocupats destaca el de director gerent d'Altos Hornos de Vizcaya i d'Hulleras de Turón (1963-69). Va ser conseller d'un gran nombre de societats.[6]

Referències

  1. Necrològica a El País
  2. José Mª fontana " Los catalanes en la Guerra de España". Ediciones Acervo. Barcelona 1951, pàg. 74
  3. Martin Marín "Història del franquisme a Catalunya" Eumo editorial- Pàges editors Lleida 2006 pàgina 315
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. Josep M. Ainaud "Ministres catalans a Madrid" Editorial Planeta Barcelona 1996 pàg.188
  6. «Enrique García-Ramal y Cellalbo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

  • Fotografia d'Enrique García-Ramal al web del Ministeri de Treball Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.


Càrrecs públics
Precedit per:
José Solís Ruiz
Secretari Nacional del Movimiento
Ministre de Relacions Sindicals
Escut de l'estat espanyol

1969-1974
Succeït per:
Alejandro Fernández Sordo
  • Vegeu aquesta plantilla
XIIè Govern de Francisco Franco (29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Ministres
Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
XIIIè Govern de Francisco Franco (11 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) •
Ministres
Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO)
Registres d'autoritat
Bases d'informació