Es busca minyona
Upstairs and Downstairs  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ralph Thomas |
| Protagonistes | Michael Craig Anne Heywood Mylène Demongeot James Robertson Justice Claudia Cardinale Barbara Everest Barbara Steele Joan Hickson Margalo Gillmore Joan Sims Daniel Massey Oliver Reed Shirley Anne Field Susan Hampshire Jean Cadell Nicholas Phipps |
| Producció | Betty Box |
| Guió | Frank Harvey i Ronald Scott Thorn |
| Música | Phil Green |
| Fotografia | Ernest Steward |
| Muntatge | Alfred Roome |
| Vestuari | Joan Ellacott |
| Distribuïdor | Rank Organisation |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1959 |
| Durada | 101 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Estudis Pinewood |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
         | |
Es busca minyona (títol original en anglès: Upstairs and Downstairs) és una pel·lícula britànica dirigida per Ralph Thomas i estrenada el 1959. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Les aventures de la jove parella Barry, de l'alta societat a la recerca del criat ideal i les seves diverses experiències amb diversos postulants (i postulantes)...
Aviat troben que el bon ajudant és difícil de trobar. Les enganxades amb maníacs, lladres de bancs, un gal·lès que arriba a Londres i fuig, i un seductor italià que converteix el lloc en una casa obscena. Quan Ingrid arriba de Suècia de fet es comencen a complicar les coses.[2]
Repartiment
- Michael Craig: Richard Barry
- Anne Heywood: Kate Barry
- Mylène Demongeot: Ingrid Gunnar
- James Robertson Justice: Mansfield
- Claudia Cardinale: Maria
- Sidney James: l'agent de policia Edwards
- Joan Hickson: Rosemary
- Joan Sims: Blodwen
- Joseph Tomelty: Arthur Farringdon
- Nora Nicholson: Edith Farringdon
- Barbara Steele: Mary
- Margalo Gillmore: Sra. McGuffey
- Daniel Massey: Wesley Cotes
Al voltant de la pel·lícula
| « | vaig rodar un llarg esquetx en una encantadora pel·lícula que es dirà Upstairs and Downstairs , Un altre esquetx és rodat amb Claudia Cardinale, que conec. Té una bonica veu ronca i velada que aprecio… […] em delecto del que tinc a fer. Un personatge tendre i alegre. Frec i espontani. Una noia au pair que arriba de Suècia que s'enamora del seu patró i el patró, d'ella, és clar... després, esquinçada, les llàgrimes als ulls, tornarà al seu país. Molt bonica escena de comiat a l'estació. És tot, però és molt encantador. En la meva humil opinió, serà un dels meus millors papers d'aquells anys | » |
| — Mylène Demongeot[3] | ||
Bibliografia
- Monthly Film Bulletin, n° 308 (anglès)
- Sight and Sound, estiu-tardor 1959, p. 192 (anglès)
- Cahiers du cinéma, n° 104, febrer 1960 (francès)
