Fons de Desenvolupament Regional Europeu

Fons de Desenvolupament Regional Europeu per al període 2007-2013.
  Regions en convergència
  Regions en disminució progressiva
  Regions en increment progressiu
  Regions competitives i generadores de col·locació

El Fons de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER) és un instrument financer de la Comissió Europea la finalitat que té com a finalitat l'ajut per al desenvolupament econòmic de les regions deprimides de la Unió Europea.[1]

Aquests fons són subvencions a fons perdut, essent gestionats directament per les administracions públiques (central, autonòmica i local) tenint cada una d'elles una quota de fons assignada a priori per realitzar projectes a la zona. L'objectiu del FEDER seria desenvolupar els principis econòmics on es basa la zona monetària òptima perquè totes les regions de la Unió Europea convergeixin al mateix nivell de desenvolupament, i permeti enfortir la moneda i la posició econòmica d'Europa.

El FEDER suposa una de les partides més grans dins del pressupost de la UE, afectant àrees de desenvolupament com els transports, les tecnologia de la comunicació, l'energia, el medi ambient, la recerca i la innovació, les infraestructures socials, la formació, la rehabilitació urbana i la reconversió industrial, el desenvolupament rural, la pesca, i fins i tot el turisme i la cultura.

Història

El 1972 es va celebrar el primer Consell europeu on participaren els nous caps d'estat o de govern reunits a París i van preveure l'entrada en vigor d'un fons corrector dels desequilibris regionals.[2]

Va ser creat el 1975.[3] Es va crear el Comité de Política Regional com a òrgan consultiu per a ajudar en la coordinació de les polítiques regionals dels estats membres i la posada en marxa del FEDER.[2] L'arribada tardana d'aquest fons va ser causada per la preocupació perquè hi haguera lliure competència dins el mercat comú europeu i per la falta de fe en aquest per part de part dels dirigents comunitaris en aquest fons perquè els estats ja tenien les seues pròpies polítiques regionals per a corregir els desequilibris.[4] La majoria dels experts consideren que el FEDER va ser impulsat almenys al seu inici com una manera de compensar els estats membres que no havien rebut altres ajudes de la Unió Europea, com l'ajuda del Fons Agrícola.[5]

El 1979 el FEDER va patir un canvi important: el reglament inicial que el regulava fou reformat i va tirar-se endavant una Resolució del Consell sobre la Política Regional Comunitària.[6] El primer canvi que implicaven aquestes reformes era que el 95% del Fons seguia distribuint-se mitjançant el tradicional sistema de quotes en el qual els estats membres dominaven la decisió indicant les regions que eren destinades el Fons.[7] L'altre 5% era decidit pel conjunt de comunitats.[8]

La publicació del Reglament (CEE) 1787/84 obrí una etapa que arribà fins a la reforma dels Fons Estructurals de 1988. S'introduí un nou sistema que establia un límit mínim i un límit màxim per a cada estat membre. Es garantia un límit mínim de participació anual a cada estat si presentava un nombre suficient de sol·licituds, seguint els requisits reglamentaris.[7]

Eficàcia

Un estudi economètric prenent com a camp d'estudi les comunitats autònomes d'Espanya amb dades des de 1989 fins al 1992 va mirar de mesurar l'eficàcia del FEDER per a la correcció dels desequilibris territorials. Va arribar a dos conclusiones: a nivell interregional, els recursos del FEDER són formalment redistributius i segueixen el criteri d'equitat amb la característica de tindre poc impacte macroeconòmic (i per tant poc útil per a aconseguir l'objectiu general del fons); i a nivell intrarregional, afavoreix les subregions (per al cas andalús de la recerca, comarques) amb més renda i densitat de població.[9]

Vegeu també

Referències

  1. Sánchez Revenga, Jaime. Presupuestos Generales del Estado y aspectos básicos del presupuesto general de las CEE. Barcelona: Ariel, 1989, p. 183. ISBN 84-344-2034-1. 
  2. 2,0 2,1 Coronado Guerrero, 1997, p. 97.
  3. Vidal Prado, Carlos «El fondo de compensación interterritorial». Anuario jurídico de La Rioja, 8, 2002, pàg. 166. ISSN: 1135-7096.
  4. Coronado Guerrero, 1997, p. 98.
  5. Coronado Guerrero, 1997, p. 99.
  6. Coronado Guerrero, 1997, p. 101.
  7. 7,0 7,1 Coronado Guerrero, 1997, p. 103.
  8. Coronado Guerrero, 1997, p. 102.
  9. Coronado Guerrero, 1997, Capítulo VI. Efectos del FEDER sobre de los desequilibrios territoriales.

Bibliografia

  • Coronado Guerrero, Daniel. La política regional de la Unión Europea : una evaluación del Fondo Europeo de Desarrollo Regional en Andalucía. Cádiz: Servicio de publicaciones Universidad de Cadiz, 1997, p. -305. ISBN 84-7786-404-7. 
  • FEDER (Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència) (català) Arxivat 2018-08-31 a Wayback Machine.

Enllaços externs

  • FEDER: Fondo Europeo de Desarrollo Regional (castellà)
  • Política de cohesión 2007-2013. España: Campos elegibles con arreglo al objetivo de convergenciay al objetivo de competitividad regional y empleo (castellà)
  • Fondos estructurales y de cohesión 2007-13. Cataluña: Campo elegible con arreglo al objetivo de competitividad regional y empleo
  • Vegeu aquesta plantilla
Història
Cronologia
Abans del 1945 · 1945-1957 · 1958-1972 · 1973-1993 · 1993-2004 · Des del 2004
Organitzacions
precursores
Geografia
Aglomeracions més grans · Ciutats més grans · Estats membres · Fronteres · Punts extrems de la Unió Europea · Regions (NUTS de nivell I) · Territoris especials · Zones Urbanes Esteses
Política
Institucions
Agències
Afers Exteriors (Servei d'Acció Exterior) · Autoritat Bancària Europea · Autoritat Europea d'Assegurances i Pensions de Jubilació · Autoritat Europea de Valors i Mercats  · Cooperació judicial (Eurojust) · Intel·ligència criminal (Europol) · Medi Ambient · Prevenció i control de malalties · Reconstrucció · Seguretat fronterera (Frontex) · Seguretat marítima · Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GSA)
Dret
Acord de Schengen · Cabal · Carta dels Drets Fonamentals · Contractació pública · Cooperació reforçada · Diari · Directives · Dret de la competència · Drets d'autor · Drets LGBT · Iniciativa Ciutadana Europea · Mecanisme de Cooperació i Verificació · Política de visats · Política mediambiental · Procediment legislatiu · Quatre llibertats (lliure circulació) · Reglament · Tractats (clàusules d'excepció)
Política
Ampliació (1973 · 1981 · 1986 · 1995 · 2004 · 2007 · 2013 · Futur) · Eleccions (circumscripcions) · Euroescepticisme · Euromites · Europeisme · Grups parlamentaris · Integració · Partits polítics (filiació dels partits estatals) · Premi Nobel de la Pau · Relacions internacionals · Sortida (Brexit)
Economia
Acords de lliure comerç · Assistència sanitària · Banc Central · Banc d'Inversions · Desenvolupament regional · Despesa sanitària per capita · Euro (ús internacional) · Eurozona · Fons de Solidaritat · Fons d'Inversions · Mercat únic · Monedes · Pacte Verd Europeu · Política agrícola · Política energètica · Política pesquera · Preferència comunitària · Pressupost · Salari mínim · Salari mitjà · Societas Europaea · Targeta sanitària · Taxa d'atur · Transport (sistema de navegació Galileo) · Unió Bancària · Unió de Mercats de Capital · Unió Econòmica i Monetària · Zona Europea Comuna d'Aviació
Cultura
Casa de la Història Europea · Ciutadania (passaports · documents d'identitat) · Demografia · Dies festius · Douzelage · Educació · Esport · Estadístiques · Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia · Llengües · Llibertat de premsa · Números de telèfon · Permís de conducció · Política cultural · Religió · Salconduit · Símbols
Llistes
Agències · Atemptats · Ciutats més poblades · Conceptes, acrònims i argot · Directives · Edificis més alts · Empreses · Matrícules
Portal
Registres d'autoritat
Bases d'informació