Funció sintàctica
 | Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió). |
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Funcions sintàctiques |
|---|
| Subjecte (Subj) i Predicat (Pred) |
| Complement del nom (CN) |
| Complements del verb (CV): |
| Atribut (Atr) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement de règim verbal (CRV) Complement predicatiu (CPred) Complement circumstancial (CC) |
| Complement adverbial (CAdv) |
| Altres: |
| Complement agent (CAgent) Adjunt Aposició Vocatiu |
La funció sintàctica és el paper que té un determinat sintagma o categoria de l'oració segons la posició que ocupa o la relació que té amb els altres elements de la frase. En les llengües flexives, està determinat pel cas gramatical; en altres idiomes, com el català, està marcat per l'ordre dels elements i les seves concordances. El paper semàntic de l'objecte d'anàlisi també es té en compte a l'hora d'assignar-hi una determinada funció.
Funcions de la sintaxi tradicional
Les funcions sintàctiques són les relacions que s'estableixen entre els diferents elements de la frase, i poden ser: subjecte, predicat, complement del nom, complement de l'adjectiu o complement verbal (complement directe, complement indirecte, atribut, complement preposicional, complement circumstancial i complement predicatiu). Un mateix sintagma pot exercir diverses funcions i una funció pot ser realitzada per diversos tipus de sintagma.
A continuació oferim, en forma de llista, les mateixes funcions sintàctiques esmentades:
