Hugo von Mohl

Infotaula de personaHugo von Mohl

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Hugo Mohl Modifica el valor a Wikidata
8 abril 1805 Modifica el valor a Wikidata
Stuttgart Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1872 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemany
FormacióUniversitat de Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànica
OcupadorUniversitat de Tübingen
Universitat de Berna Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de les Ciències de Torí (1846–)
Acadèmia Prussiana de les Ciències
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Acadèmia de Ciències de Rússia
Acadèmia Francesa de les Ciències
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Royal Society Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralErnst Adolph Barth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Abrev. botànicaMohl
Família
PareBenjamin Ferdinand von Mohl Modifica el valor a Wikidata
GermansMoritz von Mohl (en) Tradueix, Robert von Mohl i Jules Mohl Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (26 març 1868)  Membre estranger de la Royal Society
  • (1853)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 23524-1

Hugo von Mohl (Stuttgart, 8 d'abril de 1805 – Tubingen, 1 d'abril de 1872),[1] era un botànic alemany.

Era fill del polític de Württemberg, Benjamin Ferdinand von Mohl (1766–1845). Va estudiar medicina a la universitat de Tübingen. L'any 1832 va ser nomenat professor de botànica a la mateixa universitat. Va ser membre de la Royal Society des de 1868.[2]

El 1846, va encunyar el terme «protoplasma» per designar el contingut viu de la cèl·lula.[3] Va fer la primera explicació científica sobre els diferents tipus d'escorça i també sobre l'obertura i tancament dels estomes (1850).[2] Va atribuir el creixement secundari del gruix dels arbres al fet que l'anell de càmbium sorgeix directament del meristema, una teoria que, després d'una llarga controvèrsia científica, només va confirmar S. Kostytschew per a la majoria d'arbres el 1922.[3] Va estudiar les palmeres cicadàcies i les falgueres arborescents. Va fer un treball sobre el gènere Isoetes (1840).

També entenia construir microscopis; sabia polir i muntar lents.[3] El 1843 va fundar junt amb D. v. Schlechtendal la revista "Botanische Zeitung" i va ser-ne coeditor fins al 1872 L'any 1843 començà a editar el setmanari botànic Botanische Zeitung en cooperació amb Diederich von Schlechtendal.[3]

L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Mohl.[4]

Referències

  1. Asimov, Isaac. «Mohl, Hugo von». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 248. ISBN 8429270043. 
  2. 2,0 2,1 Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Mägdefrau, 1994.
  4. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

Bibliografia

  • Julius von Sachs. History of Botany (1530-1860). Oxford, Clarendon Press and Biodiversity Heritage Library, 1890, p. 292. 
  • de Bary, Anton «Hugo von Mohl». Botanische Zeitung, 30, 31, 1872, pàg. 561–580.
  • de Bary, Anton. «Mohl, Hugo von». A: Duncker & Humblot. Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). (en alemany).  22, 1885. 
  • Mägdefrau, Karl. «Mohl, Hugo von». A: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 17, Duncker & Humblot (en alemany), 1994, p.  690ss. ISBN 3-428-00198-2. 
Registres d'autoritat
Bases d'informació