Llista de roques ígnies

En aquesta llista de roques ígnies s'enumeren alfabèticament un total de 211 roques ígnies, entre les quals n'hi ha tant de volcàniques com de plutòniques. Per a fer la llista de roques s'han agafat les diferents llistes relacionades amb les roques ígnies de Mindat i s'han filtrat les roques llistades allà tenint en compte la presència de les diferents roques en classificacions genèriques o concretes i en la seva acceptació en la classificació de les roques ígnies. El filtre s'ha dut a terme a partir de les roques que apareixien en els diagrames per a classificar les roques ígnies: QAPF (tant per a volcàniques com per a plutòniques); diagrames de peridotites; diagrames de melilities; roques ultramàfiques, etc. A les roques que apareixen en aquests diagrames s'hi han afegit les principals varietats i noms mnemònics (els principals que apareixien a la llista de Mindat). També s'han afegit les principals roques monomineràliques, formades majoritàriament per un sol mineral (biotitita, cromitita, etc.); les roques formades per processos específics (diatectita, eutectita, etc.). Les principals roques de la llista són aquelles que apareixen en els diagrames (aproximadament el 75% de la llista); les altres corresponen als diferents tipus citats anteriorment. A la llista, a cada nom de roca s'afegeix una descripció sintètica, així com una imatge, diagrames i els minerals que la formen.

Els diagrames utilitzats són principalment el diagrama TAS i aquells proposats per Streckeisen. En els diferents diagrames, els camps amb color corresponen al camp que ocupa la roca en qüestió segons la seva composició química o mineralògica. Els diagrames QAPF (romboèdrics) on s'empra el color groc corresponen a les roques plutòniques, mentre que als que s'utilitza el color vermell corresponen a les roques volcàniques. Els diagrames on s'utilitza el color verd o marró són els corresponents a la classificació de les roques ultramàfiques; aquells pintats en aiguamarina corresponen a la classificació de les carbonatites i a la classificació de les roques piroclàstiques; els diagrames pintats de blau marí corresponen a la classificació de les melilitites; els de color taronja corresponen a la classificació de les melilitolites; finalment, els diagrames on s'usa el color rosa corresponen a diagrames TAS. Vegeu-ne alguns exemples:^[a]

• 
  Diagrama QAPF de roques volcàniques
• 
  Diagrama QAPF de roques plutòniques
• 
  Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (verd)
• 
  Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (marró)
• 
  Diagrama triangular per a roques piroclàstiques
• 
  Diagrama triangular per a carbonatites
• 
  Diagrama triangular per a melilitites
• 
  Diagrama triangular per a melilitolites
• 
  Diagrama TAS

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Referències • Enllaços externs

A

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Afrikandita	L'afrikandita és una melilitolita amb més d'un 10% de contingut modal de perovskita.[1]	Mel·lilita, perovskita	Mica, olivina, piroxè, titanomagnetita
Aglomerat	«Aglomerat» és el terme utilitzat per a descriure les roques piroclàstiques[2] on més del 75% de material piroclàstic supera els 64 mm de diàmetre i d'aquests, el 50% és arrodonit.[3][4]
Alvikita	L'alvikita és una varietat de carbonatita[5] càlcica de gra fi a mitjà.[6]	Calcita
Amfibololita	«Amfibololita» és un terme general emprat a França per a referir-se a les roques ígnies de gra mig a groller constituïdes gairebé exclusivament per amfíbol. No s'ha de confondre amb el terme «amfibolita», utilitzat en petrologia metamòrfica.[7]	Amfíbol
Amneïta	L'amneïta és un nom mnemònic per a aquelles roques formades per amfíbol i nefelina.[8][9]	Amfíbol, nefelina
Analcimita	L'analcimita o analcitita és una foidita consistent majoritàriament d'analcima. El seu contingut en minerals màfics és inferior al 10%.[9][10]	Analcima	Olivina, augita titànica
Analcimita basanítica	L'analcimita basanítica és una roca analcimítica amb foids (principalment analcima) que constitueixen el 60-90% dels minerals clars. També presenta plagiòclasi, en quantitats més elevades que el feldespat alcalí.[9][11]	Analcima	Plagiòclasi
Anam-aegisodita	«Anam-aegisodita» és el nom mnemònic suggerit per a les roques constituïdes d'analcima, amfíbol, egirina i sodalita.[12]	Amfíbol, analcima egirina, sodalita
Anatectita	«Anatectita» és el nom que reben les roques formades a partir de la fosa i recristal·lització de roques de l'escorça.[13]
Andesilabradorita	«Andesilabradorita» és el nom, usat a França, per a referir-se a les roques transicionals entre l'andesita i la labradorita.[14]
Andesita	«Andesita» és el nom que reben les roques andesítiques amb uns valors de SiO₂ entre el 57 i el 63% i uns valors de Na₂O+K₂O inferiors al 6%.[9][15]	Plagiòclasi	Hornblenda, biotita, piroxè
Andesita basàltica	«Andesita basàltica» és el nom que reben les roques andesítiques amb uns valors de SiO₂ entre el 52 i el 57% i uns valors de Na₂O+K₂O inferiors al 5%.[9][16]	Plagiòclasi
Anortosita	«Anortosita» o «plagioclasita» és el nom que reben les roques cristal·lines de gra groller formades principalment per plagiòclasi i petites quantitats de piroxè.[9][17]	Plagiòclasi, piroxè
Anortosita amb foids	«Anortosita» amb foids és el nom que reben aquelles anortosites amb un contingut en foids de fins al 10% en quantitat modal.[9][18]	Plagiòclasi	Cancrinita, sodalita, nefelina
Apatitolita	«Apatitolita» és el nom que reben les roques magmàtiques constituïdes essencialment d'apatita.[19]	Apatita	Ilmenita
Aplita	Les aplites, o granits aplitics, són roques granítiques de gra fi constituïdes per quars i feldespat.[9][20]	Quars, feldespat, plagiòclasi
Avezacita	Nom local que rep una varietat d'hornblendita amb piroxè i olivina que es troba formant dics i consisteix en fenocristalls d'hornblenda en una massa hornblèndica, augita i ilmenita.[21]	Hornblenda, piroxè	Olivina

B

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Barneïta	«Barneïta» és el nom mnemònic suggerit per a referir-se a aquelles roques formades per barkevikita i nefelina.[22]	Barkevikita, nefelina
Basalt	El basalt és una roca formada per plagiòclasi càlcica, piroxens, olivina (en major o menor grau), foids i quars.[9][23]	Plagiòclasi càlcica, piroxè	Feldespatoides, olivina, quars
Basaltoide	Basaltoide és el terme emprat en petrologia per a referir-se a totes aquelles roques que temptativament han estat identificades com a basalt.[24]
Basanita	La basanita és una roca tefrítica amb entre un 10 i un 60% de foids (minerals fèlsics), més d'un 10% d'olivina i un ràtio feldespat alcalí/feldespat total inferior a 0,1. No s'ha de confondre amb la bassanita, un mineral.[9][25]	Foids, olivina	Feldespat
Basanita fonolítica	«Basanita fonolítica» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques tefrítiques amb un percentatge de fèlsics (essencialment foids) entre el 10 i el 60%, més d'un 10% d'olivina i un ratio feldespat alcalí/feldespat total inferior a entre 0,1 i 0,5.[9][26]	Foids, olivina	Feldespat
Benmoreïta	La benmoreïta és una traquiandesita sòdica on Na₂O-2>K₂O.[27][28]
Bineïta	«Bineïta» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques constituïdes per biotita i nefelina. El nom prové dels termes «biotita» i «nefelina».[29]	Biotita, nefelina
Biotitita	La biotitita és una roca ígnia[30] composta essencialment de biotita.[31]	Biotita
Boninita	La boninita és una roca andesítica[32] rica en magnesi amb uns constinguts de SiO₂ que varien entre el 52 i el 62%; uns continguts de MgO superiors al 18% i uns continguts en TiO₂ inferiors al 0,5%.[33]
Borengita	La borengita és una roca afanítica ultrapotàssica[34] formadora de dics. Presenta les concentracions més elevades de K₂O (més del 14% en pes) entre les roques alcalines.[35]	Feldespat, fluorita, sericita	Apatita, pirita
Bretxa de cendra	«Bretxa de cendra» és el terme emprat per a referir-se a una tefra on, com a mínim, hi ha un 25% de cada una de les divisions de fragment principal (en aquest cas cendra).[36]	Variable
Bretxa piroclàstica	El terme «bretxa piroclàstica» es refereix a aquelles roques piroclàstiques en les quals més del 75% de fragments piroclàstics superen els 64 mm de diàmetre i com a mínim el 50% són angulars.[4][37]	Variable
Bretxa-tuf	Roca piroclàstica on, com a mínim, hi ha un 25% de cada una de les divisions de fragment principal (en aquest cas lapil·li).[4][38]	Variable

C

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Camptonita	La camptonita és un lampròfir amb major contingut de plagiòclasi que de feldespat potàssic i amb més quantitat de feldespats que de feldespatoides.[4][39]	Plagiòclasi, feldespatoides	Amfíbol, mica, feldespat potàssic
Cantalita	«Cantalita» és un terme obsolet emprat antigament en diferents contextos. Inicialment va ser definit com una roca extremadament rica en sílice; més tard per a descriure diferents composicions de les traquites tefrítiques.[40]
Carbonatita	El terme «carbonatita» s'aplica per a descriure qualsevol roca ígnia amb un contingut modal de més del 50% de carbonats primaris.[4][41]		Ankerita, calcita, dolomita, siderita, gregoryïta, nyerereïta
Carbonatita calcítica	Les carbonatites calcítiques o calciocarbonatites són carbonatites on més del 90% de carbonats són calcita.[4][42]	Calcita
Carbonatita dolomítica	Les carbonatites dolomítiques o beforsites[43] són carbonatites on més del 90% de carbonats són dolomita.[4][44]	Dolomita
Cromitita	El terme «cromitita» s'aplica a aquelles roques ígnies formades per un 90%, com a mínim, de cromita.[45]	Cromita	Olivina
Clinopiroxenita	El terme «clinopiroxenita» s'aplica a aquelles piroxenites amb un contingut superior al 90% en clinopiroxens.[46][47]	Clinopiroxè	Olivina
Clinopiroxenita olivínica	La clinopiroxenita olivínica és una piroxenita olivínica dominada principalment per clinopiroxè.[47][48]	Clinopiroxè, olivina
Cúmul	«Cúmul» és el terme general per a qualsevol roca ígnia composta de cristalls que s'han acumulat a conseqüència de la força de la gravetat en un magma.[49]	Variable

D

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Dacita	La dacita és una roca dacítica amb minerals fèlsics. Presenta un contingut modal de quars superior al 20%, i una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi inferior al 0,5.[9][50]	Plagiòclasi, quars	Hornblenda, feldespat alcalí, augita
Dacitoide	«Dacitoide» és el terme emprat per a descriure les roques identificades temptativament com a dacites, amb un contingut modal de quars superior al 20%, i un ratio feldespat alcalí/plagiòclasi inferior al 0,5.[9][51]	Plagiòclasi, quars	Hornblenda, feldespat alcalí, augita
Diaschistita	«Diaschistita» és el terme emprat per a descriure una roca que constitueix una intrusió menor respecte a la intrusió principal.[52]	Variable	Variable
Diatectita	«Diatectita» és el terme emprat per a referir-se a les roques formades per diatèxia, per exemple, a partir d'una roca preexistent que ha patit una fusió parcial o completa.[53]	Variable	Variable
Diorita	Roca diorítica amb un contingut modal de quars inferior al 5%, i un contingut modal de feldespat alcalí inferior al 10% segons el diagrama QAPF.[9][54]	Plagiòclasi	Hornblenda, biotita, quars
Diorita amb foids	«Diorita amb foids» o «foidodiorita» és el nom que reben les dorites amb un contingut modal superior al 10% de foids i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][55]	Feldespat alcalí, plagiòclasi	Cancrinita, sodalita, nefelina
Dioritoide	El terme «dioritoide» és emprat per a descriure una roca cistal·lina de gra groller classificable dins els camps de les diorites o monzodiorites.[9][56]	Plagiòclasi	Hornblenda, biotita
Dissogenita	«Dissogenita» és el terme emprat per a les roques ígnies amb dues famílies de minerals. Aquesta textura pot ser indicativa d'una assimilació de magmes o d'una roca per part d'un magma.[57]	Variable	Variable
Dolerita o diabassa	La «dolerita» i el sinònim, «diabassa», són els termes emprats per a definir les roques màfiques i intrusives de gra mig. El terme pot incloure el microgabre, el basalt, l'andesita, la microdiorita i altres tipus de roca.[58]	Plagiòclasi, piroxè	Hornblenda, quars, feldespat alcalí
Dunita	La dunita és una peridotita amb un contingut d'olivina superior al 90% modal.[47][59]	Olivina	Magnetita, piroxè, cromita (accessori)

E

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Epidiorita	«Epidiorita» és el terme emprat per a referir-se als dics formats per amfibolita fibrosa, plagiòclasi, clorita, ilmenita i magnetita.[9][60]	Amfíbol, clorita, plagiòclasi, ilmenita, magnetita
Escòria	«Escòria» és el nom que rep qualsevol roca ígnia de color fosc, vidriosa, i altament vesicular que no pot ser classificada d'altra manera.[61]	Material amorf no cristal·litzat
Espessaritita	«Espessaritita» és el nom que reben els lampròfirs amb més plagiòclasi que feldespat potàssic i amb l'hornblenda com a mineral màfic dominant. No s'ha de confondre amb l'espessartina (granat).[4][62]	Hornblenda, plagiòclasi	feldespat potàssic, mica
Espinel·lita	«Espinel·lita» és el nom que reben les roques ígnies o l'espinel·la és el mineral predominant.[63]	Espinel·la
Eudialitita	L'eudialitita és una roca plutònica i melanocràtica consistent essencialment d'eudialita amb quantitats variables de microclina, arfvedsonita i egirina.[64]	Eudialita	Microclina, arfvedsonita, egirina
Eutectita	«Eutectita» és el nom emprat per a referir-se a aquelles roques ígnies formades a partir de la cristal·lització de líquids residuals.[65]

F

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Fergusita	Les fergusites són roques plutòniques consistents d'un 70% de pseudoleucita (feldespat alcalí, nefelina, kalsilita i quantitats menors d'analcima) i un 30% de piroxè. És una varietat de foidolita.[9][66]	Pseudoleucita, piroxè
Ferrocarbonatita	Les ferrocarbonatites són carbonatites on el carbonat principal és dolomita fèrrica, ankerita o siderita.[4][67]	Ankerita, dolomita, siderita
Foidita	Les foidites o feldespatoidites són roques que contenen menys d'un 90% de màfics i més del 90% dels seus minerals fèlsics són foids.[9][68]
Foidita basanítica	Les foidites basanítiques són foiditoides amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics, i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,5. L'olivina es troba en quantitats superiors al 10%.[9][69]	Feldespat, olivina
Foidita fonolítica	Les foidites fonolítiques són roques foidítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,5.[9][70]
Foidita tefrítica	Les foidites tefrítiques són roques foidítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,5. Presenten menys d'un 10% d'olivina.[9][71]
Foiditoide	Un foiditoide és qualsevol roca temptativament identificada com a foidita.[9][72]
Foidolita	Les foidolites són roques foidilítiques en les quals més del 60% de minerals fèlsics són foids.[9][73]	feldespatoid	Hornblenda, biotita
Fonolita	Les fonolites són roques fonolítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,9.[9][74]	Feldespat alcalí	Haüyna, nefelina
Fonolita amb haüyina	Fonolites amb la haüyna com a foid dominant.[9][75]	Feldespat alcalí, haüyna
Fonolita tefrítica	Les fonolites tefrítiques són roques tefrítiques amb els foids comprenent entre un 10 i un 60% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,1. Contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][76]	Plagiòclasi, feldespatoides
Basanita fonolítica	Les basanites fonolítiques són roques ígnies volcàniques constituïdes per plagiòclasi, feldespatoides, olivina (contingut superior al 10%; tret que la diferencia de la tefrita fonolítica), augita, i, de vegades, sanidina en quantitats menors.[9]	Plagiòclasi, feldespatoides
Fonolitoide	Els fonolitoids són mafites temptativament identificades com a tefrita, amb els foids comprenent entre un 10 i un 60% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,5. Presenten menys d'un 10% d'olivina.[9][77]	Feldespat alcalí

G

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Gabre	«Gabre» és el nom que reben els gabroids compostos d'entre un 10 i un 90% de plagiòclasi càlcica i més d'un 5% de clinopiroxè.[9][78]	Plagiòclasi, màfics	Hornblenda, biotita
Gabre amb foids	«Gabre amb foids» o «foidogabre» és el nom que reben els gabres amb un contingut modal de més del 10% de foids.[9][79]	Plagiòclasi càlcica, felspatoides	Cancrinita, nefelina, sodalita
Gabre hornblèndic	«Gabre hornblèndic» és el nom que reben els gabres amb plagiòclasi i hornblenda i menys d'un 5% en piroxens.[9][80]	Plagiòclasi, hornblenda	Piroxè
Gabroid	«Gabroid» és el terme que comprèn les roques ígnies cristal·lines de gra groller amb més d'un 90% de màfics,i plagiòclasi càlcica dominant.[9][81]	Plagiòclasi, màfics	Amfíbol, biotita
Gabronorita	La gabronorita és un gabroid amb menys d'un 5% d'olivina i quantitats aproximadament iguals de clino i ortopiroxè.[9][82]	Plagiòclasi, ortopiroxè, clinopiroxè	Hornblenda, biotita
Granit	«Granit» és el terme emprat per a designar aquells granitoids amb una ratio feldespat alcalí/feldespat total entre 0,35 i 0,9 amb quantitats modals de quars entre el 20 i el 60%. Aquest terme comprèn tant els sienogranits com els monzogranits.[9][83]	Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars	Hornblenda, biotita, moscovita
Granitoide	«Granitoide» és el terme emprat per a descriure les roques ígnies cristal·lines de gra groller compostes principalment de quars, feldespat alcalí i plagiòclasi.[9][84]	Quars	Plagiòclasi, feldespat alcalí
Granodiorita	«Granodiorita» és la denominació que reben aquells granitoids amb una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal entre 0,1-0,35 i entre un 20 i un 60% de quars modal.[9][85]	Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars	Andesina, oligòclasi

H

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Harzburgita	«Harzbutgita» és el nom que reben les peridotites amb continguts modals inferiors al 5% d'hornblenda, superiors al 5% d'ortopiroxè i inferiors al 5% de clinopiroxè.[47][86]	Ortopiroxè	Hornblenda, clinopiroxè, cromita (accessori)
Haüynita	Les haüynites són foidites constituïdes essencialment d'haüyna i amb un contingut modal en màfics inferior al 10%.[9][87]	Haüyna
Haüynita basanítica	«Haüynita basanítica» és el nom que reben les roques haüynítiques amb foids (principalment haüyna) com a constituents d'entre el 60 i el 90% dels minerals clars, i amb plagiòclasi més abundant que feldespat alcalí.[9][88]	Plagiòclasi, haüyna
Haüynita fonolítica	«Haüynita fonolítica» és el nom que reben les roques haüynítiques amb foids (principalment haüyna) com a constituents d'entre el 60 i el 90% dels minerals clars, i amb plagiòclasi menys abundant que feldespat alcalí.[9][89]	Feldespat alcalí, haüyna
Hawaiïta	La hawaiïta és un traquibasalt sòdic amb Na₂O-2>K₂O.[90]
Hialoclastita	Hialoclastita, com el nom indica, és una bretxa volcànica composta gairebé totalment de vidre volcànic.[91]	Vidre (material amorf)
Hornblendita	El terme «hornblendita» comprèn les roques ultramàfiques compostes principalment per hornblenda.[92]	Hornblenda	Piroxè
Hornblendita olivínica	Hornblendita amb un contingut modal d'olivina que oscil·la entre e 5 i el 50%.[93] També pot anomenar-se «aerginita».[94]	Hornblenda, olivina
Hornblendita piroxènica	Hornblendita amb un contingut modal de piroxè que oscil·la entre e 5 i el 50%.[95]	Hornblenda, piroxè	Olivina
Hornblendita amb olivina i piroxè	Hornblendita amb un contingut modal de piroxè i olivina que, sumats, oscil·len entre el 5 i el 50%.[96]	Hornblenda, olivina, piroxè

I

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Ijolita	«Ijolita» és el terme emprat per a descriure una nefelinolita amb una quantitat modal de nefelina i piroxè que oscil·la entre el 30 i el 70%.[9][97]	Nefelina, piroxè	Hornblenda, biotita
Ilmenitita	«Ilmenitita» és el terme emprat per a descriure aquelles roques ígnies constituïdes gairebé només per ilmenita.[98]	Ilmenita	Apatita

K

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Kalsilitita	«Kalsilitita» és el nom que reben les roques de gra fi amb com a mínim un 10% modal de kalsilita i sense leucita o mel·lilita.[99]	Kalsilita	Olivina, piroxè
Kamafugita	«Kamafugita» és el terme que reben les roques que es troben entre mig de la serie ultrapotàssica formada per la kalsilitita i la leucitita.[100]		Leucita, kalsilita, flogopita, olivina, clinopiroxè
Kersantita	«Kersantita» és el nom que reben els lampròfirs amb més quantitat de plagiòclasi que de feldespat potàssic i biotita com a mineral màfic dominant.[4][101]	Plagiòclasi, biotita	feldespat potàssic, amfíbol, mica
Kimberlita	Les kimberlites són roques ultramàfiques riques en megacristalls. Acostumen a formar-se en xemeneies volcàniques i són riques en olivina, flogopita, carbonat, pirop, piroxens i òxids.[102]	Flogopita, olivina, piroxè, carbonat	Monticlellita, perovskita, pirop
Komatiïta	Les komatiïtes són aquelles roques picrítiques definides químicament amb un contingut inferior a l'1% de Na₂O+K₂O i TiO₂; o per a aquelles roques amb textura spinifex en cristalls d'olivina esquelètica.[103]	Olivina	Piroxè
Kugdita	«Kudgita» és el terme emprat per a descriure aquelles melilitolites amb un contingut d'olivina superior al 10%.[104]	Mel·lilita, olivina

L

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Labradorita (de Senft)	Aquest és un terme antic emprat com a nom per a alguns gabres, basalts, etc. També era emprat tant a Rússia com a França per als basalts amb fenocristalls de labradorita.[105]		Labradorita
Lamprofir	Els lampròfirs són un grup de roques ígnies hipabissals caracteritzades per la presència de fenocristalls de silicats hidratats primaris i una manca de fenocristalls fèlsics. Sovint es troben en dics.[106]		Amfíbol, feldespat potàssic, plagiòclasi, feldespatoides, miques
Lamproïta	«Lamproïta» és el terme emprat per a referir-se al grup (poc definit) de roques potàssiques a ultramàfiques, volcàniques o piroclàstiques que solen trobar-se en dics o xemeneies volcàniques.[107]		Richterita, sanidina, leucita, flogopita, olivina, diòpsid, enstatita
Lapil·listone	Roca piroclàstica on més del 75% dels fragments piroclàstics són lapil·li.[4][108]	Variable	Variable
Lapil·listone de calciocarbonatita	Lapil·listone amb els lapil·li de composició calcio-carbonatada cimentats per calcita.[109]	Calcita
Lapil·li-cendra	«Lapil·li-cendra» és el terme utilitzat per a les tefres en les quals entre un 25 i un 75% dels fragments piroclàstics són lapil·li (entre 64 i 2 mm).[110]	Variable	Variable
Lapil·li-tefra	«Lapil·li-tefra» és el nom emprat per a les tefres en les quals més del 75% dels fragments piroclàstics són lapil·li (entre 64 i 2 mm).[111]	Variable	Variable
Lapil·li-tuf	«Lapil·li-tuf» o «tuf lapíl·lic» és la denominació que reben les roques piroclàstiques amb entre un 25 i un 75% de fragments piroclàstics classificats com a lapil·li (entre 64 i 2 mm).[4][112]	Variable	Variable
Latita	Les latites són roques traquítiques amb entre un 0 i un 5% de fèlsics. La ratio feldespat alcalí/feldespat total oscil·la entre 0,35 i 0,65.[9][113]	Feldespat
Latita amb foids	Les latites amb foids o foidolatites són roques traquítiques amb entre un 0 i un 10% de fèlsics. La ratio feldespat alcalí/feldespat total oscil·la entre 0,35 i 0,65.[9][114]
Leucitita	«Leucitita» és el nom que reben aquelles foidites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars.[9][115]	Leucita, nefelina, clinopiroxè	Nefelina
Leucitita basanítica	«Leucitita basanítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi superior a la de feldespat alcalí.[9][116]	Plagiòclasi, leucita
Leucitita fonolítica	«Leucitita fonolítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi inferior a la de feldespat alcalí.[9][117]	feldespat alcalí, leucita
Leucitita tefrítica	«Leucitita tefrítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi superior a la de feldespat alcalí.[9][118]	Plagiòclasi, leucita
Leucitolita	El terme «leucitolita» és utilitzat per a referir-se a aquelles foidolites on la leucita és el foid més abundant.[9][119]	Leucita
Lherzolita	Les lherzolites són peridotites amb un contingut d'hornblenda inferior al 5%, i un contingut d'ortopiroxè i clinopiroxè superior al 5% (cada mineral).[47][120]	Clinopiroxè, ortopiroxè	Hornblenda, cromita (accessori)

M

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Magnesiocarbonatita	Les magnesiocarbonatites són carbonatites definides sobre la seva composició química. En aquest cas, la ràtio MgO/CaO/(FeO+Fe₂O3+MnO) es troba en una àrea definida (vegeu diagrama 1).[4][121]
Magnetitita	«Magnetitita» és el nom que reben aquelles roques ígnies amb un contingut de magnetita superior al 90%.[122]	Magnetita	Piroxè
Meimechita	Les meimechites són roques picrítiques definides químicament. Presenten quantitats inferiors a l'1% de (Na₂O+K₂O) i superiors a l'1% de TiO₂.[123]	Magnetita, olivina, piroxè
Melilitita	Les melilitites són roques melilítiques de gra fi amb menys d'un 10% d'olivina.[4][124]	Mel·lilita	Olivina, piroxè
Melilitita amb olivina	Les melilitites olivíniques són roques melilítiques de gra fi amb més d'un 10% d'olivina.[4]	Mel·lilita, olivina	Piroxè
Melilitolita	Les melilitolites són roques plutòniques de gra groller amb més d'un 10% modal de mel·lilita i en les quals la mel·lilita supera als foids en quantitat.[4][125]	Mel·lilita
Melilitolita de piroxè i olivina	Roques melilitolítiques amb més contingut de piroxè que d'olivina.[4][126]	Mel·lilita, piroxè, olivina
Melilitolita d'olivina i piroxè	Roques melilitolítiques amb més contingut d'olivina. que de piroxè.[4][126]	Mel·lilita, olivina, piroxè
Melilitolita olivínica	Roques melilitolítiques amb important presència d'olivina.[4][126]	Mel·lilita, olivina	piroxè
Melilitolita piroxènica	Roques melilitolítiques amb important presència de piroxè.[4][126]	Mel·lilita, piroxè	olivina
Micaïta	«Micaïta» és el nom que reben aquelles roques formades fonamentalment per mica.[127]	Miques
Monchiquita	És el nom que reben els lampròfirs amb feldespatoides i sense feldespat.[4][128]	Feldspatoid	Amfíbol, mica
Monzodiorita	Les monzodiorites són roques diorítiques amb un contingut modal inferior al 5% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí.[9][129]	Feldespat alcalí, plagiòclasi	Hornblenda, biotita, quars
Monzodiorita amb foids	La monzodiorita amb foids és una roca diorítica amb un contingut màxim de foids del 10% i entre un 10 i 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][130]	Feldespat alcalí, plagiòclasi	Cancrinita, nefelina, sodalita
Monzogabre	El monzogabre és un gabroid amb menys d'un 5% de minerals fèlsics (quars) i entre un 10 i un 35% de feldespat potàssic.[9][131]	feldespat potàssic, plagiòclasi, màfics	Hornblenda, biotita
Monzogabre amb foids	El monzogabre amb foids, és un monzogabre amb més d'un 10% de foids.[9][132]	Plagiòclasi càlcica, feldespat alcalí, feldespatoides	Hornblenda, biotita
Monzogranit	Els monzogranits són granits amb una ratio feldespat alcalí/feldespat total que oscil·la entre 0,35 i 0,65.[9][133]	Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars	Hornblenda, biotita, moscovita
Monzonita o monzosienita	La monzonita o monzosienita[134] és una roca ígnia de gra groller (plutònica) que presenta quantitats similars de plagiòclasi i feldespat alcalí.[9][135]	Feldespat alcalí, plagiòclasi	Amfíbol, piroxè, quars
Monzonita amb foids	La monzonita amb foids és una monzonita sense quars i amb un contingut màxim de foids del 10%.[9]	Feldespat alcalí, plagiòclasi, feldespatoide	Hornblenda, biotita
Mugearita	La mugearita és un traquibasalt sòdic amb Na₂O-2>K₂O.	Feldespat alcalí, olivina, augita	Magnetita

N

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Natrocarbonatita	Ls natrocarbonatites són carbonatites compostes essencialment per carbonats de sodi +/- potassi +/- calci.[136] També s'anomenen «lengaïtes».[137]	Gregoriïta, nyerereïta
Nefelinita	La nefelinita és una foidita constituïda majoritàriament per nefelina amb menys d'un 10% de minerals màfics.[9][138]	Nefelina
Nefelinita basanítica	Les nefelinites basanítiques sín roques nefelinítiques amb foids (majoritàriament nefelina) que constitueixen entre el 60 i el 90% dels constituents fèlsics. També presenta més plagioclasi que feldespat alcalí.[9][139]	Nefelina, plagioclasi
Nefelinolita	Les nefelinolites són foidolites en les quals la nefelina és el foid més abundant. Un exemple de nefelinolita serien les ijolites.[9][140]	Nefelina
Norita	Les norites són gabres en els quals el principals minerals màfics són ortopiroxens.[9][141]	Plagioclasi, ortopiroxè	Hornblenda, biotita
Noseanita	Les noseanites són foiditites formades essencialment per noseana i amb un contingut inferior al 10% de minerals màfics.[9][142]	Amfíbol, noseana
Noseanolita	Les noseanolites són foidolites en les quals la noseana és el foid més abundant.[9][143]	Noseana	Hornblenda, biotita

O

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Obsidiana	L'obsidiana és una roca ígnia vítria que presenta un alt contingut en sílice i fractura concoïdal. És una mescla de grans criptocristal·lins de silicats en suspensió en un líquid super-refredat (un vidre).[144]	Vidre
Okaïta	Les okaïtes[145] són melilitolites amb més d'un 10% d'haüyna però amb més mel·lilita que haüyna. També pot anomenar-se «melilitolita haüynica».[146]	Haüyna, mel·lilita
Ofiolita	«Ofiolita» és el terme originalment aplicat a les roques consistents principalment de serpentina, posteriorment es va aplicar a les peridotites de tipus alpí. Actualment s'usa per a definir l'associació de roques bàsiques a ultrabàsiques que representen l'escorça oceànica.[147]
Ortopiroxenita	Les ortopiroxenites són piroxenites dominades mineralògicament per qualsevol ortopiroxè.[47][148]	Ortopiroxè	Olivina
Ortopiroxenita olivínica	Les ortopiroxenites olivíniques són piroxenites olivíniques dominades mineralògicament per qualsevol ortopiroxè.[47][149]	Ortopiroxè, olivina

P

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Pegmatita	Les pegmatites són roques de gra excepcionalment groller; habitualment es troben en dics irregulars, lents o vetes, especialment als marges dels batòlits. La seva composició és variable tot i que habitualment és granítica.[150]
Pegmatoide	«Pegmatoide» és el terme proposat per a referir-se tant a les pegmatites amb feldespatoids com a les pegmatites sense textura gràfica.[151]
Peridotita	«Peridotita» és el nom que reben aquelles roques ultramàfiques que continguin més d'un 40% d'olivina.[47][152]	Olivina	Piroxè, cromita (accessòria)
Peridotita hornblèndica	S'anomenen «peridotites hornblèndiques» aquelles peridotites amb un contingut d'hornblenda superior al 5%.[47][153]	Hornblenca, olivina	Piroxè, cromita (accessòria)
Peridotita hornblendico-piroxènica	Les peridotites hornblendico-piroxèniques són peridotites amb més d'un 5% i més d'un 5% de piroxè.[47][154]	Hornblenda, olivina, piroxè	Cromita
Peridotita piroxènica	S'anomenen «peridotites piroxèniques» aquelles peridotites amb un contingut d'hornblenda inferior al 5% i amb un contingut de piroxè superior al 5%.[47][155]	Hornblenda, olivina, piroxè	Cromita (accessòria)
Picrita	Les roques picrítiques es defineixen químicament com a roques que contenen entre un 1 i un 2% de Na₂O+K₂O.[156]	Olivina, piroxè
Picrobasalt	Els picrobasalts són roques ultramàfiques de gra fi amb continguts de SiO₂ entre el 41 i el 45% i de Na₂O+K₂O entre el 2 i el 3%.[157]	Olivina, piroxè
Piroxenita	«Piroxenita» és el terme emprat per a referir-se a les roques ultramàfiques amb més d'un 60% de piroxè. El terme emprat sensu stricto es refereix a les roques amb més d'un 90% de piroxè.[47][158]	Olivina, piroxè
Piroxenita hornblèndica	Les piroxenites hornblèndiques són aquelles piroxenites amb més d'un 5% d'hornblenda.[47][159]	Piroxè, olivina	Hornblenda
Piroxenita olivínica	Les piroxenites hornblèndiques són aquelles piroxenites amb menys d'un 5% d'hornblenda i més d'un 5% d'olivina.[47][160]	Olivina, piroxè
Pòrfir	El terme «pòrfir» és un nom basat en la textura de la roca; s'empra per a qualsevol roca amb fenocristalls grossos en una matriu fina. S'utilitza majoritàriament per a roques com ara riolites, granits.[161]	Feldespat, biotita, quars
Pumicita	És una roca d'origen volcànic, provinent de magmes silícics o intermedis, d'aspecte vitri vesicular, de baixa densitat i molt porosa, que es troba en abundància a les zones on s'han produït explosions volcàniques, especialment de les anomenades piroclàstiques.

Q

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Quarsoanortosita	«Quarsoanortosita» és el nom que reben aquelles anortosites riques en quars.[9][162]	Plagiòclasi, quars	Hornblenda, biotita
Quarsodiorita	Les quarsodiorites són roques diorítiques amb entre un 0 i un 10% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][163]	Plagiòclasi, quars	Feldespat alcalí
Quarsogabre	Els quarsogabres són gabres amb una quantitat de quars superior al 5% dels minerals fèlsics.[9][164]	Plagiòclasi, màfics, quars	Hornblenda, biotita
Quarsolatita	Les quarsolatites són roques traquítiques amb una quantitat de quars entre el 5 i el 20% dels minerals fèlsics i una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal entre el 0,35 i el 0,65.[9][165]	Quars, feldespat alcalí
Quarsolita	Les quarsolites (o silexites) són roques on el quars representa més d'un 90% dels minerals fèlsics i els minerals màfics representen menys del 90% dels constituents de la roca.[9][166]	Quars	Feldespat alcalí, plagiòclasi
Quarsomonzodiorita	La quarsomonzodiorita és una roca amb entre un 5 i un 20% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][167]	Quars, feldespat alcalí, plagiòclasi	Hornblenda, biotita
Quarsomonzogabre	Un gabre en el qual els minerals fèlsics estan constituïts per més d'un 5% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí.[9][168]	Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars	Hornblenda, biotita
Quarsomonzonita	Les quarsomonzonites són sienitoids amb entre un 5 i un 20% de quars i quantitats subiguals de feldespat alcalí i plagiòclasi (entre el 35 i el 65% dels feldespats són plagiòclasi) en el diagrama QAPF. No presenta foids.[9][169]	Feldespat, quars	Hornblenda, biotita
Quarsosienita	Les quarsosienites són sienites amb uns continguts de quars entre el 5 i el 20% en el diagrama QAPF i sense foids.[9][170]	Feldespat alcalí, quars	Hornblenda, biotita
Quarsosienita de feldespat alcalí	Les quarsosienites de feldespat alcalí són sienites de feldespat alcalí amb uns continguts de quars entre el 5 i el 20% en el diagrama QAPF i sense foids.[9][171]	Feldespat alcalí, quars	Hornblenda, biotita
Quarsotraquita	Les quarsotraquites són roques traquítiques amb quantitats de quars oscil·lant entre el 5 i el 20% dels fèlsics i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat total entre 0,65 i 0,9.[9][172]	Feldespat alcalí, quars
Quarsotraquita de feldespat alcalí	Les quarsotraquites de feldespat alcalí són roques traquítiques amb quantitats de quars oscil·lant entre el 5 i el 20% dels fèlsics i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat superior a 0,9.[9][173]	Feldespat alcalí, quars

R

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Riodacita	Les riodacites són roques intermèdies entre les riolites i les dacites; contenen més d'un 10% de quars i quantitats subiguals de plagiòclasi i feldespat alcalí.[9][174]	Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars	Hornblenda, augita
Riolita	Les riolites són roques ígnies amb més d'un 20% de minerals fèlsics i entre un 40 i un 90% de quars, feldespat alcalí o plagiòclasi.[9][175]	Feldespat alcalí, plagioclasi, quars
Riolita de feldespat alcalí	Les riolites de feldespat alcalí són riolitoides amb menys d'un 10% de plagiòclasi respecte el feldespat total.[9][176]	Feldespat alcalí, quars
Riolita pantel·lerítica	Les riolites pantel·lerítiques són riolites peralcalines del camp R en el diagrama TAS en el qual l'Al₂O₃ <1.33.[177][9] També pot ser anomenada «pantel·lerita».[178]	Feldespat alcalí, quars	Piroxè alcalí, amfíbol, plagiòclasi
Riolitoide	S'anomenen riolitoides aquelles felsites (roques volcàniques àcides) que s'identifiquen com a riolites, amb els minerals fèlsics superiors al 20% i el quars i el feldespat alcalí (o plagiòclasi) constitueixen entre el 40 i el 100% de la roca.[9][179]	Feldespat alcalí, quars

S

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Sannaïta	Les sannaïtes són lampròfirs amb major contingut de plagiòclasi que de feldespat potàssic i més quantitat de feldespats que de feldespatoides.[180]	Plagiòclasi	Amfíbol, feldespat potàssic, feldespatoides, miques
Shonkinita	Les shonkinites són roques ígnies de gra groller amb quantitats abundants d'augita, una mica d'olivina, biotita o hornblenda, i feldespat alcalí i foids (generalment nefelina). Actualment es defineixen modalment com una varietat melanocràtica de la sienita amb foids (tal com és descrita en el diagrama QAPF).[9][181]	Feldespat alcalí, feldespatoide	Hornblenda, nefelina, biotita, olivina
Shoshonita	La shoshonita és una varietat de traquiandesita basàltica potàssica.[182]	Ortòclasi, olivina, augita
Sienita	Les sienites són granitoids amb una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi que oscil·la entre 0,35 i 0.1 i menys d'un 5% de quars.[9][183]	Feldespat alcalí	Hornblenda, biotita
Sienita amb foids	Les sienites amb foids són roques foidosienítiques on el feldespat alcalí és superior al 90% del total de feldespats.[9][184]	Feldespat alcalí, quars
Sienita de feldespat alcalí	Les sienites de feldespat alcalí són roques sienítiques en les quals la plagiòclasi representa menys del 10% dels feldespats totals.[9][185]	Feldespat alcalí	Hornblenda, biotita
Sienitoide	Els sienitoides són roques ígnies fèlsiques i de gra groller amb una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi que oscil·la entre 0,9 i 0,35 i una quantitat modal de quars entre el 0 i el 20%.[9][186]	Feldespat alcalí	Hornblenda, biotita
Sienogranit	Els sienogranits són granits amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat total que oscil·la entre 0,9 i 0,65.[9][187]	Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars	Hornblenda, biotita, moscovita
Silicocarbonatita	Les silicocarbonatites són carbonatites amb un contingut de sílice superior al 20%.[4][188]
Sodalitita	Les sodalitites són foidites formades essencialment per sodalita amb menys d'un 10% d'olivina i altres màfics.[9][189]	Sodalita	Olivina
Sodalitolita	Les sodalitolites són foidolites on la sodalita és el foide més abundant.[9][190]	Sodalita	Hornblenda, biotita
Sövita	Les sovites són calcio-carbonatites de gra groller.[4][191]

T

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Tefra	Les tefres són sediments piroclàstics unimodals ben ordenats, compostos per més del 75% de fragments piroclàstics.[192]	Variable	Variable
Tefra amb blocs	Les tefres amb blocs són tefres on la mida mitjana de més del 75% dels fragments piroclàstics excedeix de 64 mm i més del 75% d'aquests fragments són angulars.[193]	Variable	Variable
Tefra amb bombes	Les tefres amb blocs són tefres on la mida mitjana de més del 75% dels fragments piroclàstics exedeix de 64 mm i menys del 25% d'aquests fragments són angulars.[194]	Variable	Variable
Tefrita	Les tefrites són roques tefrítiques amb una quantitat de fèlsics que oscil·la entre el 10 i el 60% i una ràtio feldespat alcalí/feldespat total inferior a 0,1. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][195]	Plagiòclasi, feldespatoides
Tefrita fonolítica	Les tefrites fonolítiques són roques tefrítiques amb una quantitat de fèlsics que oscil·la entre el 10 i el 60% i una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior a 0,5. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][196]	Plagiòclasi, feldespatoides	Feldespat alcalí
Tefritoide	Els tefritoids són mafites temptativament identificades com a tefrites, amb fèlsics que comprenen entre el 10 i el 60% i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior a 0,5. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][197]	Plagiòclasi, feldespatoides
Tonalita	Les tonalites són granitoids: roques ígnies de gra groller compostes principalment per quars (20-60%), feldespat alcalí i plagiòclasi. En les tonalites, la plagiòclasi representa més del 90% del feldespattotal.[9][198]	Plagiòclasi, quars	Amfíbol, piroxè
Tuf	Els tufs - impròpiament anomenats «tova»- són roques piroclàstiques en les quals la mida de més del 75% dels fragments piroclàstics és menor a 64 mm i menys del 25% dels fragments són lapil·li.[199]	Variable	Variable
Traquiandesita	Les traquiandesites són un tipus de roca alcalina o bàsica que es troben en un punt intermedi entre l'andesita i les fonolites basàltiques. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[200]
Traquiandesita basàltica	Les traquiandesites basàltiques són roques ígnies alcalines/bàsiques que es troben en un punt intermedi entre l'andesita i la fonolita. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[201]
Traquibasalt	Els traquibasalts són roques ígnies alcalines/bàsiques que es troben en un punt intermedi entre el basalt i la tefrita. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[202]
Traquidacita	Les traquidacites són punts intermedis entre les fonolites i les dacites. Són similars a les traquites però presenten una quantitat de quars superior al 20%.[203]	Quars
Traquita	Les traquites són roques traquítiques amb una quantitat de quars que oscil·la entre el 0 i el 5% i una ràtio feldespat alcalí/feldespat total entre el 0,65 i el 0,9.[9][204]	Feldespat alcalí, plagiòclasi
Traquita amb foids	Les traquites amb foids són roques traquítiques amb una quantitat de foids que oscil·la entre el 0 i el 10% i una ràtio feldespat alcalí/feldespa total entre el 0,65 i el 0,9.[9][205]	Feldespat alcalí
Traquita de feldespat alcalí	Les traquites de feldespat alcalí són traquitoids on la plagiòclasi és inferior al 10% del feldespat total.[9][206]	Feldespat alcalí	Plagiòclasi
Traquita de feldespat alcalí amb foids	Les traquites de feldespat alcalí amb foids són roques traquítiques on els foids representen entre el 0 i el 10% dels minerals fèlsics. I la ràtio feldespat alcalí/feldespat total és superior al 0,9.[9][207]	Feldespat alcalí
Traquitoide	Els traquitoides són roques que temptativament han estat identificades com a traquites. El quars i els foids representen menys d'un 20 i un 10% respectivament de tots els fèlsics, i la ràtio plagiòclasi/feldespat alcalí és inferior a 2.[9][208]
Troctolita	Les troctolites són gabroids amb menys d'un 5% de piroxè.[9]	Plagiòclasi, olivina	Hornblenda, biotita
Turjaïta	Les turjaïtes o melilitolites nefelíniques, són melilitolites amb més d'un 10% de nefelina però amb més mel·lilita que nefelina.[209]	Nefelina, mel·lilita

U

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Ultramelilitolita	«Ultramelilitolita» és el nom que reben aquelles melilitolites amb més d'un 65% de mel·lilita.[210]	Mel·lilita
Uncompahgrita	El terme «uncompahgrita» s'empra per a melilitolites de gra groller amb un contingut superior al 10% de piroxè.[211]	Mel·lilita, piroxè

V

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Vogesita	La vogegesita és un lampròfir amb més plagiòclasi que feldespat potàssic i més feldespats que feldespatoides.[4][212]	Hornblenda, plagiòclasi	Amfíbol, feldespat potàssic, feldespatoides, mica

W

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Websterita	Les websterites són piroxenites amb una quantitat modal de clinopiroxè i ortopiroxè superior al 5% (cadascun).[47][213]	Clinopiroxè, ortopiroxè	Olivina
Websterita olivínica	És el terme amb el qual s'anomenen les piroxenites amb menys d'un 5% de clinopiroxè i entre un 5 i un 50% d'olivina.[47][214]	Olivina, clinopiroxè, ortopiroxè
Wehrlita	«Wehrlita» és el nom que reben les peridotites amb un contingut inferior al 5% d'hornblenda i ortopiroxè (cadascun) i més d'un 5% de clinopiroxè.[47][215]	Clinopiroxè	Hornblenda, ortopiroxè, cromita (accessori)

Y

Nom de la roca	Descripció	Minerals esencials	Minerals no esencials	Imatge	Diagrama 1	Diagrama 2
Yatalita	Les yatalites són roques pegmatítiques,[216] màfiques i uralititzades de gra groller compostes per actinolita, albita, microclina i quars.[217]	Actinolita, albita, microclina, quars

Vegeu també

• Llista de roques metamòrfiques
• Llista de roques sedimentàries

Notes

Referències

Enllaços externs

Llista de roques ígnies a Mindat

Vegeu també

• Classificació de les roques ígnies
• Llista de roques sedimentàries
• Llista de roques metamòrfiques