Moviment 22 de Març

Infotaula d'organitzacióMoviment 22 de Març
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmoviment social Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació22 març 1968
Activitat
MovimentLlibertari i antiautoritarisme Modifica el valor a Wikidata

El Moviment 22 de Març va ser un moviment estudiantil francès d'extrema esquerra fundat el 1968 tres dies després de l'ocupació de l'edifici administratiu de la Universitat de París-Nanterre en reivindicació per l'alliberament dels militants opositors a la Guerra del Vietnam empresonats.[1] És considerat com un dels factors desencadenants del Maig francès.[2][3]

Tot inspirant-se en el moviment Provo, els modes d'acció sovint provocadors (happenings, discursos desenfrenats, interrupcions de classe, rebuig sistemàtic a qualsevol autoritat, fins i tot simbòlica) i, sobretot, les crítiques virulentes a la docència universitària van atreure l'atenció més enllà dels cercles d'estudiants polititzats.[4]

Aquest moviment pluralista, segons Daniel Cohn-Bendit, va reunir llibertaris, situacionistes, trotskistes, futurs mao-spontex, cristians d'esquerra i persones sense afiliació. Va ser prohibit pel govern en el marc del decret del 12 de juny de 1968 sobre la dissolució d'organitzacions i grups, al mateix temps que altres onze moviments d'extrema esquerra.

La notorietat del Moviment 22 de Març és posterior a l'adquirida a principis de maig de 1968 per un dels seus activistes, Daniel Cohn-Bendit, i no té cap vinculació amb el Moviment 25 d'Abril de 1968, creat a Tolosa de Llenguadoc al mateix temps, o amb el Moviment 11 de Maig, que va convocar la primera gran manifestació a Marsella el 13 de maig de 1968.

La historiografia del Maig del 68 posa de manifest que la revolta estudiantil es va produir arreu del territori estatal des del febrer així com durant el maig del 68 a Nantes o a les residències universitàries de moltes capitals, fins a constituir el moviment social més important de la història de França del segle xx. Les universitats de Clarmont d'Alvèrnia, Nantes, Montpeller o Nancy es troben, doncs, en revolta abans del 22 de març, als quals s'hi refereixen en els seus primers manifestos.[5]

Referències

  1. ↑ Bensaïd, Daniel. «Nace el movimiento 22 de marzo 1968. Ha sonado la hora...» (en castellà). Viento Sur, 24-03-2018. [Consulta: 14 setembre 2022].
  2. ↑ ««22 mars 1968 : l'émergence de Cohn-Bendit»» (en francès), 21-03-2008. [Consulta: 14 setembre 2022].
  3. ↑ Weber, Henri; Bensaïd, Daniel. «Los prolegómenos del Mayo del 68 francés: El "Movimiento 22 de Marzo"» (en castellà). Sin Permiso, 18-03-2018. [Consulta: 14 setembre 2022].
  4. ↑ Sylvain Boulouque, Jean-Pierre Duteuil, Dictionnaire des anarchistes, « Le Maitron », 2014, notice biographique.
  5. ↑ "Mise en perspective historique sur les événements de mai 19683 par Catherine Dupuy, professeur au lycée Jacques Decour?

Bibliografia

  • Guillaume Houzel, « L'engrenage », dans Les étudiants en France : Histoire et sociologie d'une nouvelle jeunesse, Presses universitaires de Rennes, 2015 (lire en ligne), p. 71 et suivantes.
  • Hervé Bourges. La Révolte étudiante. Les animateurs parlent. Seuil, 1968. .
  • Jean-Pierre Duteuil. Nanterre, vers le mouvement du 22 mars. Acratie, 1988. .
  • Jean-Pierre Duteuil. Libertaire et anarchiste. La parole errante.  Arxivat 2013-12-26 a Wayback Machine..
  • Dreyfus-Armand, Geneviève; Cohn-bendit, Daniel «Le mouvement du 22 mars. Entretien avec Daniel Cohn-Bendit». Matériaux pour l'histoire de notre temps, 11, 1, 1988, pàg. 124–129. DOI: 10.3406/mat.1988.403840 [Consulta: 30 gener 2020].
  • Duteuil, Jean-Pierre «Les groupes politiques d'extrême-gauche à Nanterre». Matériaux pour l'histoire de notre temps, 11, 1, 1988, pàg. 110–115. DOI: 10.3406/mat.1988.403838 [Consulta: 30 gener 2020].
  • Pierre Viansson-Ponté «Quand la France s'ennuie… ». Le Monde, 15-03-1968..
  • «Mai 68. Les archives secrètes de la police». L’Express, mars 1998..
  • «Cohn-Bendit dans le Nouvel Observateur». L'Obs, 22 maig008..
  • Mazuy, Rachel; Le Cornu, Daniel «Chronologie des événements à Nanterre en 1967-1968». Matériaux pour l'histoire de notre temps, 11, 1, 1988, pàg. 133–135 [Consulta: 30 gener 2020].
  • Jean-Marc Salmon «Le désir du 22 mars». L'Homme et la société, 29-30, 1973, pàg. 3-20. DOI: 10.3406/homso.1973.1830..
  • «Les groupes « Marge » se veulent héritiers du « Mouvement du 22 Mars». Le Monde, 13-06-1974..
  • «22 mars : ce jour si particulier avant les événements de mai… 1968». lci.frdate=21 mars 2018..
  • «Le mouvement du 22 mars sans les clichés : qui étaient ces militants de 1968 ?». franceculture.fr, 22-03-2018..
  • Laurent Joffrin; Cécile Daumas; Rachid Laïreche «Serge July : le 22 mars 1968, « personne ne voulait de leaders». Libération, 21-03-2018..
  • Soazig Le Nevé; Eric Nunès «La mixité à la cité U, premier combat de Mai 68». Le Monde, 21-03-2018..
  • Jacques Wajnsztejn. Mai 68 à Lyon. Retour sur un mouvement d’insubordination. À plus d’un titre, 2018. .

Videografia

  • Le mouvement du 22 mars par Daniel Cohn-Bendit, 14 mai 1968, voir en ligne.
  • Claude Ventura, Les résidents de Nanterre, Tel quel, ORTF, 26 mars 1968, extraits en ligne.
  • Hugues Nancy, La chronique, Institut national de l'audiovisuel, 22 mars - 30 juin 1968, voir en ligne.
  • Raymond Vouillamoz, La Folie Nanterre, 20 mars 1969, Radio télévision suisse, voir en ligne.
  • Les 4 vérités : Daniel Cohn-Bendit, Antenne 2, 22 mars 1988, voir en ligne.
  • Mouvement 22 mars, Antenne 2, 22 mars 1998, voir en ligne.
  • Philippe Roziès, Lutter… ici et maintenant, LCP-Assemblée nationale, KUIV productions, 2013, 60 minutes, voir en ligne.
  • Chrisitian Mottier, Ni Dieu ni maître, Temps présent, Radio télévision suisse, 3 avril 1970, voir en ligne.