Nôkan
 Flauta nôkan lacada  | |
| Tipus | yokobue (en)  |
|---|---|
| Epònim | Noh |
| Originari de | Japó |
El nôkan (能管, nôkan?) és una flauta travessera japonesa de bambú, de so agut. Sovint és usada en les representacions de teatre imperial Noh i Kabuki. La flauta nôkan va ser creada per Kan'ami i el seu fill Zeami al segle xv, mentre anaven canviant les formes del teatre Noh Dengaku i Sarugaku. La tesitura del nôkan és de dues octaves. Cada flauta és feta individualment entre el constructor i l'intèrpret, la freqüència varia d'una a altra.
Construcció
El nôkan o fue' ("flauta") es fa dividint tires còniques de bambú fumat (susudake) o de bambú cremat (yakidake), enganxades entre si per a formar així un tub cònic que s'estreny. La tècnica del fumat evapora l'oli del bambú i així s'aconsegueix que aquest es preservi durant tres o quatre segles. El bambú fumat generalment s'obté de camps antics on el fum que prové de la terra ha tractat la planta. A més a més de ser fumat, el bambú ha de ser "femella" (me dake). Aquest terme s'usa per a descriure el bambú que té una llargada més gran entre els nusos i que té un interior cilíndric. Això contrasta amb el bambú "mascle" (o dake) que té una llargada més curta entre els nusos i no és tan cilíndric. El bambú o dake és el que s'usa per a la construcció de la flauta vertical, el shakuhachi. La manera més antiga de construir un nôkan és fer-lo amb sis seccions. Primer es preparen tires del bambú tractat (sovint vuit) i s'inverteixen perquè la part de fora quedi a dins, ja que és una part important de l'acústica. S'usa cola per a ajuntar aquestes tires. Després es fan els forats dels dits i de l'embocadura segons un patró que és propi de cada constructor. La següent passa és introduir dins la flauta entre l'embocadura i el primer orifici dels dits, un petit tub anomenat nodo ("gola") que procura un so més perfecte, que serà lacat amb laca vermella igual que el contorn de l'embocadora i els orificis de la digitació. Entre l'embocadura i el cap de la flauta, s'incorpora una peça de plom revestida de paper de cera que permet un millor equilibri en el moment de tocar l'instrument.[1]
Cada nôkan té un so diferent, així que una mateixa digitació no té per què donar un mateix resultat sonor interpretat amb diferents flautes. Aquesta flauta, pensada per a ser tocada en zones exteriors, comprèn una tessitura d'aproximadament dues octaves.
Referències
- ↑ Berger, Donald Paul. «The nohkan: its construction amd music». [Consulta: 11 gener 2014].
Enllaços externs
- Nohkan information Arxivat 2006-09-25 a Wayback Machine.
- Ron Korb's Asian Flute Gallery (features description and drawing of the Shinobue and other Japanese flutes)
- Syoji Yamaguchi's web site on Japanese transverse flutes Arxivat 2011-06-07 a Wayback Machine. (features articles on making and playing of the Shinobue and other Japanese transverse flutes: yokobue or fue)
- Japanese Traditional Music Arxivat 2009-02-08 a Wayback Machine.
- The Nohkan: Its Construction and Music
