Narcís Jubany i Arnau

Infotaula de personaNarcís Jubany i Arnau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 agost 1913 Modifica el valor a Wikidata
Santa Coloma de Farners (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Barcelona 
Cardenal prevere San Lorenzo in Damaso
5 març 1973 – 12 agost 1993
Arquebisbe de Barcelona
3 desembre 1971 – 23 març 1990
← Marcelo González MartínRicard Maria Carles i Gordó →
Diòcesi: arquebisbat de Barcelona
Bisbe de Girona
7 febrer 1964 – 3 desembre 1971
← Josep Cartañà i InglésJaume Camprodon i Rovira →
Diòcesi: bisbat de Girona
Bisbe auxiliar de Barcelona
24 novembre 1955 – 7 febrer 1964
Diòcesi: arquebisbat de Barcelona
Bisbe titular
24 novembre 1955 – 7 febrer 1964
Diòcesi: bisbat d'Ortòsia de Fenícia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pontifícia de Comillas
Pontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquebisbe de Barcelona
Membre de
Ordenació sacerdotal en el ritu romà30 de juliol de 1939
a Barcelona
Consagració22 de gener de 1956
per Ildebrando Antoniutti
Proclamació cardenalícia5 de març de 1973
per Pau VI
Cardenal prevere de San Lorenzo in Damaso
Altres ocupacionsBisbe auxiliar de Barcelona (1955-1964),
Bisbe de Girona (1964-1971),
Arquebisbe de Barcelona (1971-1990)
Participà en
14 octubre 1978conclave d'octubre del 1978
26 agost 1978Conclave d'agost de 1978 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ut veritas evangelii permaneat

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Find a Grave: 63608124 Modifica el valor a Wikidata

Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913[1] - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.

Biografia

Va néixer el 12 d'agost de 1913 a la ciutat de Santa Coloma de Farners, població situada a la comarca de la Selva. Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona, on fou ordenat sacerdot el 30 de juliol de 1939. Posteriorment es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas i en dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.

A Barcelona fou professor de teologia al seminari i vice-consiliari d'Acció Catòlica del bisbat.

L'any 1991 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Morí a Barcelona el 26 de desembre de 1996 i fou enterrat a la capella de la Mare de Déu de l'Alegria de la catedral de Barcelona.

Activitat religiosa

El 1954 el nomenaren canonge de la catedral de Barcelona i oficial del tribunal diocesà. El 1955 fou consagrat bisbe titular d'Ortosia di Fenicia i nomenat bisbe auxiliar de Barcelona. Va participar en el Concili Vaticà II (1962-1965).

El 7 de febrer de 1964 fou nomenat bisbe de Girona. Pocs dies després la seu barcelonina, de la qual havia estat auxiliar, fou elevada a arxidiòcesi, sostreta a la metropolitana de Tarragona, de la qual era sufragània des del segle iv, i vinculada directament a la Santa Seu.

El 3 de desembre de 1971 fou nomenat arquebisbe de Barcelona, en substitució del protestat Marcelo González Martín (1966-1971), que havia estat objecte de blasme general i contra el qual havia estat endegada la sorollosa campanya "Volem bisbes catalans", de ressò internacional. El nou arquebisbe comptava amb quatre bisbes auxiliars, tots també catalans.

El 5 de març de 1973 l'arquebisbe Jubany fou nomenat cardenal del títol de San Lorenzo in Damaso i en aquesta condició participà en els dos conclaves d'agost i d'octubre de 1978. El 1981 el papa Joan Pau II el nomenà membre del consell de cardenals per a l'estudi dels problemes econòmics i organitzatius de la Santa Seu.

El 23 de març de 1990 fou acceptada la seva dimissió com a arquebisbe de Barcelona per raons d'edat, i el 1993, puix que havia assolit els vuitanta anys, va perdre la condició de cardenal elector.

Entre altres obres, havia publicat El voto de castidad en la ordenación sagrada (1952, una de les seves tesis doctorals) i El diaconado y el celibato eclesiástico (1964). El 1992 fou publicada una miscel·lània en honor seu.

Referències

  1. López, María-Paz «Barcelona evoca el alma conciliar de Jubany en el centenario» (en castellà). La Vanguardia, 03-11-2013, pàg. 44.

Enllaços externs

  • (anglès) Informació de Narcís Jubany a www.catholic-hierarchy.org
  • Fitxa com a Acadèmic d'Honor de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras (1983-1996)[1]


Precedit per:
Pedro Pablo Tenreiro Francia

Bisbe titular d'Ortòsia di Fenícia

24 de novembre de 1955 – 7 de febrer de 1964
Succeït per:
sede vacante
Precedit per:
José Cartaña Inglés

Bisbe de Girona

7 de febrer de 1964 - 3 de desembre de 1971
Succeït per:
Jaume Camprodon i Rovira
Precedit per:
Marcelo González Martín

Arquebisbe de Barcelona

3 de desembre de 1971 – 23 de març de 1990
Succeït per:
Ricard Maria Carles i Gordó
Precedit per:
Luigi Traglia

Cardenal prevere de San Lorenzo in Damaso

5 de març de 1973 – 26 de desembre de 1996
Succeït per:
Antonio María Rouco Varela
  • Vegeu aquesta plantilla
1978: Joan Miró  · 1979: Pau Casals  · 1980: Joan Coromines, Josep Pla, Salvador Espriu, Frederic Mompou, Jordi Rubió i Balaguer  · 1981: Joan Rebull, JV Foix, Josep Lluís Sert, Salvador Dalí  · 1982: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Apel·les Fenosa  · 1983: Joan Fuster, Francesc de Borja Moll, Antoni Tàpies, Alícia de Larrocha  · 1984: Josep Carreras, Antoni Clavé  · 1985: Joan Antoni Samaranch, Miquel Batllori  · 1986: Frederic Marès  · 1988: Federico Mayor, Raimon Noguera, Joan Sardà, Miquel Coll  · 1990: Ramon Aramon  · 1991: Narcís Jubany  · 1993: Ramon Roca  · 1997: Jaume Aragall, Raimon, Monestir de Montserrat  · 1999: Miquel Martí i Pol, Xavier Montsalvatge  · 2000 : Pierre Vilar, Josep Benet  · 2001: Joan Triadú, Hospital de Sant Pau, Jordi Carbonell  · 2003: Josep M. Castellet, Francesc Candel, Ramon Margalef, Joaquim Molas, Antoni Pladevall  · 2004: Joan Oró  · 2005: Gregorio López, Joan Reventós, Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis  · 2006: Antoni Gutiérrez  · 2007: Jordi Pujol, Pasqual Maragall  · 2008: Moisès Broggi, Montserrat Carulla  · 2009: Poble mexicà, Cos de Bombers de la Generalitat  · 2010: Jordi Solé (pòstum), Institut d'Estudis Catalans, Abadia de Poblet  · 2011: Heribert Barrera (pòstum)  · 2012: Josep Maria Ainaud, Antoni Maria Badia  · 2013: Lluís Martínez, Max Cahner (pòstum), Oriol Bohigas  · 2014: Jordi Savall  · 2015: Neus Català, Josep Maria Espinàs, Joan Rodés  · 2016: Muriel Casals (pòstum)  · 2018: Carme Forcadell, Carles Viver, RCR Arquitectes  · 2019: Anna Cabré, Josep Vallverdú  · 2020: Lluís Llach, Teresa Codina  · 2021: Arcadi Oliveres (pòstum), Josefina Castellví  · 2022: Roser Capdevila, Antoni Vila
Registres d'autoritat
Bases d'informació