Ot de Montcada i de Luna

Infotaula de personaOt de Montcada i de Luna
Biografia
Naixement1390 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 1473 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Tortosa Modifica el valor a Wikidata
  Pseudocardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà1408
Consagració18 de desembre de 1415
per l'antipapa Benet XIII
Proclamació cardenalícia12 d'octubre de 1440
per l'antipapa Fèlix V
Pseudocardenal prevere de Santa Pudenziana
Família
ParesOt de Montcada i Maça de Liçana Modifica el valor a Wikidata  i Elfa de Luna i de Xèrica Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem Ramon III de Montcada i Joan Florimon de Montcada i Díez Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà
18 desembre 1415 –
← Francesc Climent Sapera – Alfons d'Aragó →
Diòcesi: bisbat de Tortosa
Bisbe de Tortosa
Modifica el valor a Wikidata

Ot de Montcada i de Luna. (Seròs, 1390 – Tortosa, 20 de febrer de 1473). Bisbe de Tortosa i pseudocardenal del títol de Santa Pudenziana.

Biografia

Fou fill d'Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d'Aitona, i d'Elfa de Luna i de Xèrica.[1]

Batxiller en Decrets. Ordenat prevere en 1408, és nomenat canonge de la catedral de Tortosa, i més tard, ardiaca major de la mateixa catedral.[2] També fou paborde del mes de gener de la catedral de València.[3]

Benet XIII el nomena bisbe de Tortosa el 18 de desembre de 1415[3][4] i es manté fidel a la seua causa fins a la mort del Papa. Martí V li atorga la seva confiança,[1] assisteix al concili provincial de Tarragona de 1424 i al de Tortosa de 1429 presidit pel legat papal el cardenal Pere de Foix,[5] i durant el Concili de Basilea, al qual assisteix durant tres anys i mig,[6] intervé activament.

Fou nomenat cardenal per l'antipapa Fèlix V el 12 d'octubre de 1440, amb el títol de Santa Pudenziana,[7] títol al qual renuncia davant el Papa Eugeni IV en 1445.[8][9]

Pel que fa a l'activitat pastoral a la diòcesi de Tortosa, tot i les nombroses absències degudes a la situació de l'Església provocada pel Cisma, realitza tres visites pastorals en 1423-1426, 1428-1429 i 1440-1446,[10] i celebra dos sínodes, el primer a Ulldecona en 1432, on publica 14 constitucions, i el segon a Tortosa en 1433, on revisa les anteriors constitucions.[11] Funda dues capellanies a la Seu, una d'elles en la capella de Sant Pere, on fou soterrat.[12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Galiana Ferrando 2003-2005: p. 467.
  2. ↑ Morales Roca 1999: p. 36.
  3. ↑ 3,0 3,1 Eubel 1913: p. 223.
  4. ↑ El document del nomenament és del 18 de desembre, i es va expedir el 21. (Cuella Esteban 2006: pp. 367-368.)
  5. ↑ Fernández y Domingo 1867: pp. 278-279.
  6. ↑ Galiana Ferrando 2003-2005: p. 468.
  7. ↑ Eubel 1914: p. 9.
  8. ↑ Miranda.
  9. ↑ O potser, al contrari, que Eugeni IV el ratifiqués en el cardenalat (Galiana Ferrando 2003-2005: p. 468.)
  10. ↑ Galiana Ferrando 2003-2005: p. 465.
  11. ↑ Villanueva 1803-1806: pp. 105-106.
  12. ↑ Galiana Ferrando 2003-2005: p. 469.

Bibliografia

  • Cuella Esteban, Ovidio. Bulario Aragonés de Benedicto XIII. vol. III: La curia de Peñíscola (1412-1423) (en castellà). Zaragoza: Institución «Fernando el Católico», 2006. ISBN 84-7820-846-1. 
  • Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ab anno 1198 usque ad annum 1431 perducta e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita (en llatí). Volumen primo. Monasterii (Munchen): Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1913. 
  • Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ab anno 1431 usque ad annum 1503 perducta e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita (en llatí). Volumen secundo. Monasterii (Munchen): Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1914. 
  • Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas (en castellà). Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867. 
  • Galiana Ferrando, José Mª «La diócesis de Tortosa a través de la visita pastoral del Obispo Otón de Moncada (1428-1429)» (en castellà). Estudis Castellonencs, núm. 10, 2003-2005, pp. 457-660. ISSN: 1130-8788.
  • Miranda, Salvador. «The Cardinals of the Holy Roman Church» (en anglès). Florida International University, 1998-2011. [Consulta: 17 abril 2011].
  • Miravall, Ramon. Episcopologi Dertosense: introducció a la història de la societat i de l'Església de Tortosa. Tortosa: UNED Tortosa, 2016 (Cadup Estudios). ISBN 97884938420. 
  • Morales Roca, Francisco José. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las ordenes militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del Principado de Cataluña: Dinastias de Trastamara y de Austria: siglos XV y XVI (1410-1599) (en castellà). vol. I. Madrid: Hidalguía, 1999. ISBN 84-89851-15-8. 
  • O'Callaghan, Ramon. Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa (en castellà). Tortosa: Imprenta Católica de G. Llasat, 1896. 
  • Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España (en castellà). Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1803-1806. 
Registres d'autoritat
Bases d'informació