Paul de Man
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1919  Anvers (Bèlgica) |
| Mort | 21 desembre 1983 (64 anys) New Haven (Connecticut) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Harvard Universitat Lliure de Brussel·les |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, crític literari, professor d'universitat, periodista |
| Ocupador | Universitat Johns Hopkins Universitat Cornell Universitat de Zúric Universitat Yale |
| Membre de | |
| Moviment | Desconstrucció |
| Influències | Jacques Derrida |
Premis
| |
Paul de Man (Anvers, Bèlgica, 6 de desembre de 1919 - New Haven, Estats Units, 21 de desembre de 1983) va ser un important crític literari belga. Era el nebot de l'influent polític socialista i col·laboracionista belga Hendrik de Man (1885-1953).[1]
Va desenvolupar la seva activitat com a professor als Estats Units. Va renovar la crítica textual a diverses universitats i va recolzar activament Jacques Derrida en la seva trajectòria americana. De jove va escriure en diaris belgues. Va emigrar i va ensenyar al Bard College. Es va doctorar a més en Filosofia a la Universitat Harvard a finals dels anys 1950. Va ensenyar a la Universitat Cornell, a la Universitat Johns Hopkins, i a la Universitat de Zúric, abans d'acabar finalment com a professor de la Universitat Yale, on va ser considerat membre de l'anomenada "escola deconstructiva de Yale". Va ser una figura molt coneguda en els mitjans universitaris dels EUA. A Baltimore i també en el seu últim treball de Yale va convidar Jacques Derrida i va aconseguir que aquest tingués ressonància la seva reflexió en llengua anglesa als anys setanta del segle passat.
A finals dels anys 1980, va arribar la revelació pòstuma que De Man havia havia escrit articles antisemites al diari belga Le Soir,[2] que durant la guerra va ser ocupat i transformat en eina de propaganda pels nazis i al diari de propaganda en neerlandès Het Vlaamsche Land.[3]
Obres
- Allegories of Reading: Figural Language in Rousseau, Nietzsche, Rilke, and Proust, 1979. ISBN 0-300-02845-8.
- Alegorías de la lectura (en castellà, traduït de l'anglès). Barcelona: Lumen, 1990. ISBN 978-84-264-2359-7.
- Blindness and Insight: Essays in the Rhetoric of Contemporary Criticism, 1983. ISBN 0-8166-1135-1.
- Visión y ceguera (en castellà, traduït de l'anglès), 1991. ISBN 0-8477-3614-8.
- The Rhetoric of Romanticism, 1984. ISBN 0-231-05527-7.
- Retórica del Romanticismo (en castellà, traduït de l'anglès). Madrid: Akal.
- The Resistance to Theory, 1986. ISBN 0-8166-1294-3.
- La resistencia a la teoría (en castellà, traduït de l'anglès). Madrid: Machado, 1990. ISBN 978-84-7774-704-8.
- Wartime Journalism, 1934–1943. ISBN 0-8032-1684-X. Escrits polèmics a la premsa belga.
- Critical Writings: 1953-1978, 1989. ISBN 0-8166-1695-7.
- Ensayos críticos: 1953-1978 (en castellà, traduït de l'anglès). Madrid: Machado, 1996. ISBN 978-84-7774-721-5.
- Romanticism and Contemporary Criticism: The Gauss Seminar and Other Papers, 1993. ISBN 0-8166-1695-7.
- ed. Andrzej Warminski. Aesthetic Ideology, 1996. ISBN 0-8166-2204-3.
Referències
- ↑ Atlas, James «The Case of Paul De Man» (en anglès). The New York Times, 28-08-1988.
- ↑ Steiner, Alex; Sureda, Pol (traductor) «El cas de Martin Heidegger, filòsof i nazi. Segona part: L'encobriment». El Talp. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 12 juny 2016]., traducció catalana de: «Part 2: The Cover-up» (en anglès). The Case of Martin Heidegger, Philosopher and Nazi. World Socialist Web Site.
- ↑ Donogue, 1989.
Bibliografia
- Donogue, Dennis «The Strange Case of Paul de Man» (en anglès). The New York Review of Books, 29-06-1989.
- Dotzauer, Gregor «Größenwahnsinn und Methode» (en alemany). Der Tagesspiegel, 31-03-2014. «War er ein Krimineller oder schlicht ein Hasardeur? Über die abenteuerliche Vergangenheit des Literaturwissenschaftlers Paul de Man. (Era un criminal o només un jugador? Sobre el passat aventurós del filòleg Paul de Man»
