Philip Warren Anderson
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 desembre 1923 Indianàpolis (Indiana) |
Mort | 29 març 2020 (96 anys) Princeton (Nova Jersey) |
Sepultura | Cementiri de Princeton |
Dades personals | |
Religió | Ateisme |
Formació | Universitat Harvard University Laboratory High School (en) |
Director de tesi | John Hasbrouck van Vleck |
Activitat | |
Camp de treball | Física |
Ocupació | físic, físic teòric, professor d'universitat, escriptor |
Ocupador | Universitat de Princeton (1975–) Universitat de Cambridge (1967–1975) Santa Fe Institute Bell Labs |
Membre de | Acadèmia de Ciències de Rússia (membre estranger) (1994–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1980–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1967–) Indian National Science Academy Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei American Physical Society |
Obra | |
Estudiant doctoral | Duncan Haldane, Piers Coleman (en) , Daniel L. Stein, Ted Hsu, Mark N. Kvale (en) , Wuwell W. Liao (en) i Gerald Tesauro (en) |
Premis
| |
Lloc web | princeton.edu… |
Philip Warren Anderson (Indianàpolis, 13 de desembre de 1923 - Princeton, 29 de març de 2020) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1977.
Biografia
Va néixer el 13 de desembre de 1923 a la ciutat d'Indianapolis, capital de l'estat nord-americà d'Indiana. Estudià física a la University Laboratory High School of Urbana, on es llicencià l'any 1940. Posteriorment ingressà a la Universitat Harvard per ampliar estudis sota la direcció de John Hasbrouck van Vleck.
Entre 1967 i 1975 fou professor universitari a la Universitat de Cambridge, i des de 1984 fins a la seva mort fou professor a la Universitat de Princeton.
Recerca científica
Entre 1949 i 1984 va entrar a formar part dels Laboratoris Bell de Nova Jersey on va treballar, al costat de William Bradford Shockley i John Bardeen entre d'altres, al voltant de la física de la matèria condensada i el ferromagnetisme, ressonància magnètica, superconductivitat, l'estudi dels semiconductors i l'efecte Kondo entre d'altres.
El 1977 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Nevill Francis Mott i John Hasbrouck van Vleck, per les seves investigacions en l'estructura electrònica del magnetisme i els sistemes desordenats, que van permetre el desenvolupament de la commutació electrònica i dels dispositius de memòria dels ordinadors.
Vegeu també
- Localització d'Anderson
Enllaços externs
- «Philip Warren Anderson» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.