Pujol de Tara

Infotaula de geografia físicaHill of Tara
Cnoc na Teamhrach
(en) Hill of Tara Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Pedra del Destí
Localització
Entitat territorial administrativacomtat de Meath (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócomtat de Meath, Irlanda Irlanda
Map
 53° 34′ 39″ N, 6° 36′ 43″ O / 53.5775°N,6.6119444444444°O / 53.5775; -6.6119444444444
Dades i xifres
Altitud197,0 m
Prominència180 m Modifica el valor a Wikidata
Monument nacional
Identificador668
Història
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Períodeneolític Modifica el valor a Wikidata
Esport
Ruta normalm

El pujol de Tara (en anglès: Hill of Tara, en irlandès gaèlic: Teamhair na Rí, 'el pujol dels reis') és una allargada elevació calcària d'escassa altitud, situada a prop del riu Boyne i que s'estén entre Navan i Dunshaughlin, en el comtat de Meath, a la província de Leinster d'Irlanda. Conté un elevat nombre d'antics monuments, i és famosa per ser la seu de l'Árd Rí Éireann (el gran rei d'Irlanda).

Monuments antics

Túmul sobre el pujol de Tara

Al cim del pujol, cap al nord del serral, es troba la fortificació de l'edat del ferro coneguda com a Ráith na Rig (la fortalesa dels Reis, també coneguda com el Recinte Reial), amb quasi 1.000 metres de circumferència. Les estructures més destacades en el seu interior són dos ráth (anells erigits amb pedres) tangents, coneguts com a Teach Chormaic i Forradh. En el centre del Forradh s'erigeix la destacada pedra en peus, que és una de les pedres que s'acostuma a interpretar com a Lia Fáil, la 'pedra del Destí', en la qual eren coronats els grans reis d'Irlanda. Cap al nord dels anells, es troba una petita tomba de passadís neolítica, coneguda com a Dumha na nGiall (el 'turó dels Ostatges'), que data de l'any 2000 aC, aproximadament.

Cap al nord, just a l'exterior dels límits del Ráith na Rig, hi ha un anell amb tres terraplens conegut com a Ráith na Seanadh. Les excavacions en aquest lloc han recuperat materials romans datats entre els segles I i III. Una mica més al nord, destaca una allargada estructura rectangular, coneguda com la sala del Banquet (Banqueting Hall), encara que sembla una avinguda cerimonial que condueix cap al lloc, i dues estructures conegudes com les trinxeres en Pendent (Sloping Trenches) i el fort de Gráinne (Gráinne's Fort).

Cap al sud del Recinte Reial, es troba un anell conegut com a Ráith Laoghaire (el fort de Laoghaire), on es diu que està enterrat el rei epònim en posició vertical. Mitja milla al sud del pujol de Tara, n'hi ha una altra fortificació coneguda com a Rath Maeve, el fort de la llegendària reina Medb, que és associada habitualment a Connacht, o atribuït també a la menys coneguda figura llegendària de Medb Lethderg, que està associat a Tara.

Importància de Tara

Plànol del pujol de Tara

Durant molts segles, els historiadors han tractat de desentranyar els misteris de Tara, i han suggerit que des de la invasió celta de l'illa fins a la invasió de Richard de Clare el 1169, el pujol de Tara va ser el centre polític i espiritual de l'illa. Perquè la història i l'arqueologia d'Irlanda no estan ben coordinades, les teories arqueològiques, pel que fa a les troballes recents, suggereixen que la completa història del pujol de Tara està lluny de conèixer-se completament.

El paper més conegut del pujol de Tara en la història d'Irlanda és com l'assentament dels reis d'Irlanda fins al segle vi, paper que pot estendre's fins al segle xii, encara que sense la seva prematura esplendor. Malgrat tot, la importància del pujol de Tara precedeix el període cèltic, encara que no s'ha demostrat que Tara fos un lloc destacat de manera contínua des del neolític fins al segle xii.

La disputa prèvia dels erudits sobre la importància inicial de Tara va avançar quan els arqueòlegs van identificar els monuments i edificis precèltics, datant-los en el neolític, fa uns 5.000 anys. Una d'aquestes estructures, el turó dels Ostatges, conté un curt passadís que està alineat amb la posta de sol del 8 de novembre i del 4 de febrer, que són les dates en què se celebraven les antigues festes cèltiques de Samhain i Imbolc.

Una teoria que pot explicar l'esplendor del pujol de Tara abans de l'etapa cèltica és la història llegendària que assenyala Tara com la capital dels Tuatha de Danann, els habitants precèltics d'Irlanda. Quan els celtes van establir la seva seu en el pujol, aquesta es va convertir en el lloc des d'on els reis de Meath van governar l'illa amb un estatus quasi diví. Al cim del pujol s'alça l'esmentada Lia Fáil, la pedra del destí a on els reis irlandesos eren coronats; la llegenda suggereix que la pedra havia de rugir tres vegades si l'aspirant al tron era el veritable rei. Al costat de la influència política com a capital, Tara sembla haver conservat una influència religiosa que va anar disminuint a causa de la labor de Patrici d'Irlanda. Existeix una tomba, localitzada a prop del pujol, que s'assenyala com l'enterrament del rei Lóegaire, que fou l'últim rei pagà d'Irlanda.

Durant la rebel·lió irlandesa de 1798 la United Irishmen va establir un campament en el pujol, però van ser atacats i derrotats per les tropes britàniques el 26 de maig de 1798 en la denominada Batalla de Tara. La Lia Fáil va ser moguda per marcar les tombes de 400 rebels que van morir al pujol aquell dia. Al segle xix, el membre del Parlament Daniel O'Connell va invitar a realitzar una demostració política al pujol de Tara, que va atreure un milió de persones, i això assenyala la importància permanent d'aquell pujol.

Controvèrsies en el traçament de la nacional M3

Està projectat que el traçament de la carretera estatal M3 passi a prop del vall de Tara-Skryne, a tan sols 1,2 km del pujol de Tara. El desenvolupament del seu traçament està generant importants crítiques, encara que el projecte sembla anar endavant, malgrat les protestes. L'advocat mediambientalista Vincent Salafia està portant a terme accions legals per aturar les obres. El 4 de juliol de 2005, el Tribunal Suprem va concedir permís per procedir a la revisió judicial de la decisió del ministre de Medi Ambient, Patrimoni i Govern Local, Dick Roche.[1]

Referències

  1. «Hill of Tara» (en anglès). [Consulta: 10 febrer 2013].

Vegeu també

Enllaços externs

  • La pujol de Tara en Irlanda megalítica.
  • Pedres d'Irlanda - Tara.
  • Tara en Mons antics.
  • Fotografies dels monuments.
  • Patrimoni d'Irlanda, Tara.
  • Irlanda mítica.
  • Vegeu aquesta plantilla
Muntanyes i turons de Leinster
Muntanyes Blackstairs
  • Black Rock Mountain
  • Blackstairs Mountain
  • Croaghaun
  • Mount Leinster
  • Llista de muntanyes d'Irlanda
  • Llista de muntanyes i turons del comtat de Dublin
Muntanyes Cooley
  • Clermont Carn
  • Slieve Foy
  • Turons Slieveardagh
    • Clomantagh Hill
    • Knocknamuck
    Muntanyes Slieve Bloom
    • Arderin
    • Barcam
    • Baunreaghcong
    • Carroll's Hill
    • Castleconor
    • Farbreague
    • Garraunbaun
    • Ridge de Capard
    • Stillbrook Hill
    • Wolftrap Mountain
    Muntanyes de Wicklow
    • Annagh Hill
    • Barnaslingan
    • Bray Head
    • Camaderry
    • Camenabologue
    • Muntanyes de Carrick
    • Carrickgollogan
    • Cloghernagh
    • Conavalla
    • Corrigasleggaun
    • Croghan Mountain
    • Cupidstown Hill
    • Djouce
    • Duff Hill
    • Gravale
    • Great Sugar Loaf
    • Keadeen
    • Kilmashogue
    • Kippure
    • Larch Hill
    • Little Sugar Loaf
    • Lobawn
    • Luggala
    • Lugnaquilla
    • Maulin
    • Montpelier Hill
    • Mullacor
    • Mullaghcleevaun
    • Seefingan
    • Slievegad
    • Slievemaan
    • Sugarloaf (Wicklow Oest)
    • Table Mountain
    • Tibradden Mountain
    • Tonelagee
    • Turlough Hill
    • Two Rock i Three Rock
    Altres
    • Brandon Hill
    • Ben de Howth
    • Coppanagh
    • Croghan Hill
    • Dalkey Hill
    • Faughan Hill
    • Turó d'Allen
    • Turó de Ben
    • Pujol de Tara
    • Turó d'Uisneach
    • Turó de Ward
    • Turó de Killiney
    • Knockeyon
    • Mount Alto
    • Mullaghmeen
    • Turons Naul
    • Turó Shielmartin
    • Slieveboy
    • Slieve na Calliagh
    • Vegeu aquesta plantilla
    Temes de la mitologia celta
    Part de {{Mitologies europees}}
    Temes generals
    Conceptes
    • Branca de plata
    • Creu celta
    • Curadmír
    • Edat del ferro britànica
    • Féth fíada
    • Geis
    • Imbas forosnai
    • Loathly lady
    • Terra bruta
    • Triple mort
    Indrets
    • Annwn
    • Drom Asail
    • Mag Mell
    • Sídhe
    • Tír na nÓg
    Armes
    • Caledfwlch
    • Claíomh Solais
    • Dyrnwyn
    • Fragarach
    • Gáe Bulg
    • Llança Lúin
    Festivals
    Religió
    Creences
    Vocacions
    Deïtats
    Supraregional
    Britannia
    • Abandinus
    • Alaisiagae
    • Ancasta
    • Andraste
    • Belatucadros
    • Britannia
    • Cocidius
    • Coventina
    • Iouga
    • Latis
    • Nodens
    • Ricagambeda
    • Satiada
    • Senuna
    • Sulis
    • Vinotonus
    • Verbeia
    • Veteris
    Gallia Aquitania
    • Abellio
    • Baco
    • Fagus
    Gallia Belgica
    Gallia Celtica
    • Anvallus
    • Atepomarus
    • Bricta
    • Icaunis
    • Luxovius
    • Nemetona
    • Moritasgus
    • Mullo
    • Naria
    • Robor
    • Sequana
    • Souconna
    • Smertrios
    • Telo
    Gallia Cisalpina
    • Ambisagrus
    Gallia Narbonensis
    • Artaius
    • Buxenus
    • Cathubodua
    • Lero et Lerina
    • Nemausus
    • Rudianos
    Germania Inferior
    • Matronae Aufaniae
    • Gebrinius
    • Nehalennia
    Gal·lècia
    Figures
    mitològiques
    Governants
    i guerrers
    Cicle
    mitològic
    Figures
    sobrenaturals
    Tuatha Dé
    Danann
    Fomhoraigh
    Altres
    Invasors
    Fir Bolg
    • Aengus mac Umor
    • Eochaid mac Eirc
    • Fiacha Cennfinnán
    • Fodbgen
    • Gann-Genann-Sengann
    • Rinnal
    • Rudraige
    • Sláine
    • Sreng
    Milesians
    • Amergin Glúingel
    • Breogán
    • Éber
    • Érimón
    • Fénius Farsaid
    • Goídel Glas
    • Lámfhind
    • Míl
    • Scota
    Criatures
    • Aes Síde
    • Enbarr
    • Failinis
    • Glas Gaibhnenn
    Objectes
    • Areadbhar
    • Quatre Tresors
    • Fragarach
    • Lúin de Celtchar
    • Uaithne
    Indrets
    • Més enllà
    • (Mag Mell
    • Tír na nÓg
    • Tech Duinn)
    • Brú na Bóinne
    • Pou de Connla
    • Tomba de Fintan
    • Teamhair
    • Toraigh
    • Uisneach
    Texts
    Cicle de
    l'Ulster
    Ulster
    • Conchobar mac Nessa
    • Amergin mac Eccit
    • Athirne
    • Blaí Briugu
    • Bricriu
    • Cathbad
    • Celtchar
    • Cethern mac Fintain
    • Conall Cernach
    • Cruinniuc
    • Cú Chulainn
    • Cúscraid
    • Deichtine
    • Deirdre
    • Fedelm
    • Fedlimid
    • Findchóem
    • Furbaide
    • Láeg
    • Leabharcham
    • Lóegaire Búadach
    • Mugain
    • Neas
    • Naoise
    • Sencha
    • Súaltam
    Exiliats de
    l'Ulster
    • Cormac Cond Longas
    • Dubthach Dóeltenga
    • Fergus mac Roích
    Connacht
    • Medb
    • Ailill Finn
    • Ailill mac Máta
    • Bélchú
    • Cet mac Mágach
    • Etarcomol
    • Ferdiad
    • Findabair
    • Flidais
    • Fráech
    • Mac Cécht
    • Nera
    Munster
    • Cú Roí
    • Conganchnes mac Dedad
    • Lugaid mac Con Roí
    Altres
    • Achall
    • Aífe
    • Bláthnat
    • Conaire Mór
    • Cairbre Nia Fer
    • Connla
    • Dáire mac Fiachna
    • Emer
    • Éogan mac Durthacht
    • Erc mac Cairpri
    • Fedelm
    • Fir Fálgae
    • Forgall Monach
    • Garb mac Stairn
    • Lugaid Riab nDerg
    • Mesgegra
    • Nechtan Scéne
    • Scáthach
    • Uathach
    Figures
    sobrenaturals
    Criatures
    Armes
    • Caladbolg
    • Fragarach
    • Gáe Bulg
    • Lúin de Celtchar
    Indrets
    Texts
    • Aided Óenfhir Aífe
    • Compert Con Culainn
    • Fled Bricrenn
    • El Porc de Mac Da Thó
    • Mesca Ulad
    • Scéla Conchobair
    • Serglige Con Culainn
    • Táin Bó Cúailnge
    • Táin Bó Flidhais
    • Tochmarc Emire
    • Tochmarc Étaíne
    • Togail Bruidne Dá Derga
    Cicle
    fenià
    Figures
    sobrenaturals
    Fianna
    • Caílte
    • Conán mac Lia
    • Conán mac Morna
    • Cumhall
    • Diarmuid
    • Fionn
    • Goll
    • Liath Luachra
    • Oisín
    • Oscar
    Altres
    • Bodhmall
    • Cairbre Lifechair
    • Cas Corach
    • Cormac mac Airt
    • Dáire
    • Fíacha Sroiptine
    • Finn Eces
    • Fintan mac Bóchra
    • Gráinne
    • Liath Luachra
    • Muirne
    • Tadg mac Nuadat
    Criatures
    • Airitech
    • Caoránach
    • Enbarr
    • Salmó del Coneixement
    Indrets
    • Binn Ghulbain
    • Cnoc Alúine
    • Pou de Connla
    • Fionntrá
    • Teamhair
    • Tír na nÓg
    Texts
    • Fotha Catha Chnucha
    • Els Fets de Juventut de Fionn
    • Fionn i Gráinne
    • La Persecució de Diarmuid i Gráinne
    • Cath Gabhra
    • Agallamh na Seanórach
    • Agallamh Bheag
    • Fianshruth
    • Cath Finntrágha
    Figures
    mitològiques
    Bèsties
    Ocells
    • Boobrie
    Fades/Esperits
    • Aos Sí
    • Bean nighe
    • Bodach
    • Bou d'aigua
    • Brownie
    • Caoineag
    • Cat sìth
    • Cù Sìth
    • Dunnie
    • Each-uisge
    • Ghillie Dhu
    • Glaistig
    • Homes blaus del Minch
    • Kelpie
    • Nen canviat
    • Nuckelavee
    • Nuggle
    • Sea Mither
    • Selkie
    • Seonaidh
    • Shellycoat
    • Tangie
    • Trow
    • Wirry-cow
    Sirenes
    Gnoms
    • Peck
    • Redcap
    Follets
    • Bauchan
    Gegants
    Governants
    i guerrers
    Texts i contes
    Mabinogion
    • Pwyll Pendefig Dyfed
    • Branwen ferch Llŷr
    • Manawydan fab Llŷr
    • Math fab Mathonwy
    Matèria de
    Bretanya
    • Culhwch i Olwen
    • Preiddeu Annwfn
    • Owain, o La Dama de la Font
    • Geraint i Enid
    • Peredur fill d'Efrawg
    • El somni de Rhonabwy
    • Geraint fill d'Erbin
    Altres
    • Llibre de Taliesin
    • Cad Goddeu
    • Tríades Gal·leses
    • El somni de Macsen Wledig
    • Englynion i Beddau
    • Contes de gegants
    • Lludd i Llefelys
    Personatges
    • Afaon fab Taliesin
    • Amaethon
    • Arawn
    • Arianrhod
    • Artús
    • Afallach
    • Beli Mawr
    • Bleiddwn
    • Blodeuwedd
    • Bedwyr
    • Bendigeidfran
    • Branwen
    • Cai
    • Caradog ap Bran
    • Caswallawn
    • Ceridwen
    • Cigfa
    • Creiddylad
    • Culhwch
    • Cyhyraeth
    • Cyledr Wyllt
    • Cymidei Cymeinfoll
    • Cynon
    • Dôn
    • Drudwas
    • Dylan ail Don
    • Dywel fab Erbin
    • Edern ap Nudd
    • Efnysien
    • Elen
    • Elffin ap Gwyddno
    • Eliwlod
    • Eufydd
    • Euroswydd
    • Geraint
    • Gilfaethwy
    • Glewlwyd Gafaelfawr
    • Goewin
    • Gofannon
    • Goreu fab Custennin
    • Gronw Pebr
    • Gwawl
    • Gwern
    • Gwrhyr
    • Gwyddno Garanhir
    • Gwydion
    • Gwyn ap Nudd
    • Gwythyr
    • Gwalchmei
    • Hafgan
    • Hefeydd
    • Hueil mab Caw
    • Hychddwn
    • Hyddwn
    • Iddog ap Mynio
    • Idris
    • Llefelys
    • Lleu
    • Llyr
    • Lludd
    • Llwyd
    • Mabon
    • Madoc ap Uthyr
    • Macsen Wledig
    • Mallt-y-Nos
    • Manawydan
    • Math
    • Matholwch
    • Menw
    • Modron
    • Morfydd
    • Morfran
    • Nisien
    • Olwen
    • Penarddun
    • Penpingion
    • Peredur
    • Pryderi
    • Pwyll
    • Rhiannon
    • Saint Cyllin
    • Saint Eigen
    • Sanddef
    • Seithenyn
    • Taliesin
    • Tegid Foel
    • Teyrnon
    • Ysbaddaden
    Animals i
    criatures
    • Adar Llwch Gwin
    • Adar Rhiannon
    • Afanc
    • Cavall (Cafall, Cabal)
    • Ceffyl Dwr
    • Cewri
    • Coblynau
    • Coraniaid
    • Cwn Annwn
    • Cyhyraeth
    • Dreigiau
    • Gwyllgi
    • Gwyllion
    • Llamhigyn y Dwr
    • Morgens
    • Plentyn Newid
    • Pwca
    • Twrch Trwyth
    • Tylwyth Teg
    Indrets
    Miscel·lània
    • Excalibur (Caledfwlch)
    • Calderó del renaixement
    • Llech Ronw
    • Tretze Tresors de l'illa de Bretanya
    General
    Llegenda de
    la villa d'Ys
    • Corentin de Quimper
    • Gradlon
    • Guénolé de Landévennec
    • Dahut
    • Malgven
    • Morvarc'h
    • Ys
    Llegenda
    artúrica
    Figures
    mitològiques
    • Ahès
    • Ankú
    • Annard Noz
    • Bugul-noz
    • Fada de les houles
    • Fada Margot
    • Fions
    • Groac'h
    • Jetin
    • Korrigan
    • Morgan
    • Tréo-Fall
    Personatges
    Vegeu també: Mitologia de les illes Hèbrides, {{Mitologia gal·lo-britònica}}, {{Mitologia gallega}}, {{Mitologia irlandesa (Ulster)}} i {{Llegenda del Rei Artús}}
    Registres d'autoritat