Ramiz Alia
![]() (1985) ![]() | |||||||||
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 18 octubre 1925 ![]() Shkodër (Albània) ![]() | ||||||||
Mort | 7 octubre 2011 ![]() Tirana (Albània) ![]() | ||||||||
Causa de mort | Malaltia pulmonar ![]() | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Religió | Ateisme ![]() | ||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | polític ![]() | ||||||||
Partit | Partit del Treball d'Albània Partit Socialista d'Albània ![]() | ||||||||
Carrera militar | |||||||||
Comandant de (OBSOLET) | Exèrcit Popular d'Albània ![]() | ||||||||
Signatura ![]() ![]() |
Ramiz Alia (Shkodër, 18 d'octubre de 1925 - Tirana, 7 d'octubre de 2011) va ser un líder comunista albanès, president d'Albània entre 1991 i 1992. Anteriorment havia estat secretari general del Partit del Treball d'Albània (1985-1991) i cap d'estat del país entre 1982 i 1992. Designat per Enver Hoxha com el seu successor, va prendre el poder a la mort d'aquest.[1]
Des de l'inici del seu mandat va emprendre accions destinades a trenar l'aïllament del país i va promulgar polítiques d'acostament cap als estats veïns, així com cap als Estats Units i Rússia. A partir del 1988 promogué la liberalització del règim i posà fi a més de 20 anys de prohibició de llibertat religiosa.[2] Arran de les revoltes de final del 1990 i començament del 1991 es va veure forçat a legalitzar diversos partits i organitzacions i alliberar una part dels presos polítics.
Després de la fi del règim comunista va ser jutjat en diverses ocasions per abús de poder i apropiació indeguda i va ser condemnat a 12 anys de presó. Va escapar-ne aprofitant la Guerra Civil albanesa de 1997. Posteriorment va ser absolt dels càrrecs de genocidi i crims contra la humanitat.
Referències
- ↑ Palmowski, Jan. Historia Universal del siglo XX (en castellà). Madrid: Complutense, 1998, p. 22. ISBN 9788489784574.
- ↑ «Ramiz Alia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.