Robot de serveis

Un robot de serveis[1] és un tipus de robot dissenyat per dur a terme serveis de forma parcialment o totalment autònoma. En aquest context es consideren com a serveis totes les activitats que no contribueixen de forma directa a la producció de béns, sinó a fer feines útils per a persones o institucions.[2][3]

Un robot de serveis, model T5 de l'empresa xinesa Keenon Robotics, atenent uns clients a un restaurant de Beijing l'any 2020.

Els robots de serveis es poden classificar en dos grups: domèstics i professionals. El primer conjunt inclou robots que fan feines de la llar no comercials, com neteja, vigilància, assistència a persones discapacitades entre d'altres. El segon grup està orientat a un ús professional i té un ventall d'aplicacions més ampli, per exemple assistència sanitària, neteja professional, construcció, inspecció, manteniment, transport logístic o servei a la restauració.[4] Tot i aquesta diversitat, els robots de serveis solen tenir certs elements en comú. D'entrada, tenen un programari que s'encarrega de connectar, comunicar i integrar tots els components del robot. En segon lloc disposen d'un sistema de localització, que els permet saber on són i com han d'actuar segons la seva ubicació. Finalment, també han de tenir algun tipus d'interfície humà-robot per comunicar-se amb les persones i rebre encàrrecs.[5]

L'any 2021, la Federació Internacional de Robòtica estimava que s'havien venut uns 121.000 robots de serveis professionals, un 37% més que l'any anterior. La majoria d'aquests robots es van destinar a aplicacions de logística, neteja, assistència sanitària i servei a la restauració. Per altra banda, l'any 2021, es van vendre uns 19 milions de robots de consum, un 12% més que l'any previ, majoritàriament per neteja de la llar.[6] En general, la indústria dels robots de servei creix ràpidament i s'espera que continuï a l'alça mitjançant noves aplicacions o millora dels sistemes actuals.[7]

Referències

  1. ↑ «Robot de serveis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Decker, Michael; Fischer, Martin; Ott, Ingrid «Service Robotics and Human Labor: A first technology assessment of substitution and cooperation». Robotics and Autonomous Systems Volume 87, 2017, p. 348-354 [Consulta: 29 maig 2022].
  3. ↑ Gonzalez-Aguirre, 2021, p. 3.
  4. ↑ Gonzalez-Aguirre, 2021, p. 4.
  5. ↑ Gonzalez-Aguirre, 2021, p. 5.
  6. ↑ «Sales of Robots for the Service Sector Grew by 37% Worldwide». IFR Press Room. Federació Internacional de Robòtica, 26-10-2022. [Consulta: 26 octubre 2022].
  7. ↑ «Service robot sales up 32% worldwide, led by surgical, logistics systems, reports IFR». The Robot Report. The Robot Report Staff, 30-10-2020. [Consulta: 29 maig 2022].

Bibliografia

  • Gonzalez-Aguirre, Juan Angel; Osorio-Oliveros, Ricardo; Rodríguez-Hernández, Karen L.; Lizárraga-Iturralde, Javier; Morales Menendez, Rubén; Ramírez-Mendoza, Ricardo A.; Ramírez-Moreno, Mauricio Adolfo; Lozoya-Santos, Jorge de Jesús «Service Robots: Trends and Technology». Applied Sciences, 2021, p. 22. DOI: 10.3390/app112210702 [Consulta: 30 maig 2022].

Enllaços externs

  • Article de la Federació Internacional de Robòtica sobre els robots de serveis (anglès)