Rorqual boreal

Infotaula d'ésser viuRorqual boreal
Balaenoptera borealis Modifica el valor a Wikidata

Un rorqual boreal alimentant-se prop de la superfície del mar. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació11 mesos Modifica el valor a Wikidata
Principal font d'alimentacióeufausiacis, Copèpodes i zooplàncton Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN2475 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBalaenopteridae
GènereBalaenoptera
EspècieBalaenoptera borealis Modifica el valor a Wikidata
Lesson, 1828
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Mida

El rorqual boreal, rorqual del nord, balena del nord, rorqual de Rudolphi o rorqual de Rudolf[1] (Balaenoptera borealis) és un rorqual de silueta estilizada i grandària mitjana.

A l'hemisferi nord, els mascles fan fins a 16,5 m i les femelles fins a 17,2 m. El pes dels adults oscil·la entre 18 i 25 tones.

Distribució, hàbitat i situació de l'espècie

El rorqual boreal està amplament distribuït per tots els oceans, encara que no s'endinsa tant en les regions polars com ho fan les altres espècies de rorqual. A l'Atlàntic Nord, l'espècie ocupa les aigües del nord de les Illes Britàniques, Noruega i Islàndia a l'estiu, i a l'hivern es dispersa per una ampla franja que s'estén des de les costes d'Anglaterra fins a Mauritània. Les factories baleneres de la costa atlàntica ibèrica i l'estret de Gibraltar cada any capturaven alguns exemplars d'aquesta espècie.[2]

A la Mediterrània, la presència del rorqual boreal és excepcional i l'única cita fiable d'aquesta espècie fou feta l'any 1973, quan una femella jove (7,3 m de llargada) va aparèixer avarada a la Punta del Fangar, al delta de l'Ebre.[3]

Biologia, ecologia i comportament

Exemplars de krill, un dels principals aliments del rorqual boreal

El rorqual boreal realitza moviments estacionals nord-sud semblants als descrits per al rorqual comú. La seva dieta es fonamenta en petits crustacis copèpodes (Calanus spp.), eufausiacis i amfípodes, tot i que sovint pot alimentar-se també de petits peixos de banc, com anxoves o sorells (Trachurus trachurus).

La reproducció té lloc a l'hivern. La gestació dura uns 10 mesos i mig, al cap dels quals neix un cadell d'uns 4,5 m de llargada corporal. El període de lactància s'estén al llarg de 6 mesos i els cadells són deslletats quan fan uns 9 m.

A l'hemisferi nord, la talla de maduresa sexual és d'uns 13 m.

Els rorquals boreals s'acostumen a trobar formant petits grups de fins a uns 5-7 individus, encara que en les àrees d'alimentació poden veure's agrupacions transitòries molt més grans si l'aliment està concentrat.[4]

Gestió i conservació

Segell de les illes Fèroe emès el 17 de setembre del 2001 amb el dibuix d'un rorqual boreal

El rorqual boreal està protegit pel conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apèndix I del CITES. A la llista vermella de la UICN 2008, aquesta espècie està catalogada com en perill.

La seva excepcionalitat a la Mediterrània l'exclou de patir problemes d'interacció amb les activitats pesqueres o amb els desenvolupaments del litoral.

Referències

  1. Noms comuns enumerats per al «Rorqual boreal». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Aguilar, A. i Sanpera, C. (1982): Reanalysis of Spanish esperm, fin and sei whale catch data (1957-1980). Rep. Int. Whal. Commn., 32: 465-470.
  3. Filella, S. (1974): Esquema comparativo para la identificación de las cuatro especies de Balenopteridos citados en las costas de la Península Ibérica y datos biométricos de la Balaenoptera borealis Lesson 1828 hallada en el Delta del Ebro el día 25 de septiembre de 1973 (Cetacea, Balenopteridae). Miscel. Zool., 3(4): 1-6.
  4. Gambell, R. (1985): Sei whale, Balaenoptera borealis Lesson, 1828. En: S. H. Ridgway i R. J. Harrison (eds), Handbook of Marine Mammals, vol. 3. Academic Press, Londres, p. 155-170.
  • National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World, Reeves, Stewart, Clapham and Powell, 2002, ISBN 0-375-41141-0.
  • Whales & Dolphins Guide to the Biology and Behaviour of Cetaceans, Maurizio Wurtz i Nadia Repetto. ISBN 1-84037-043-2.
  • Encyclopedia of Marine Mammals, editors Perrin, Wursig i Thewissen, ISBN 0-12-551340-2.
  • Whales, Dolphins and Porpoises, Carwardine (1995 i 2000), ISBN 978-0-7513-2781-6.
  • Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 209-210.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Zífid de Sowerby (M. bidens)  · Zífid d'Andrew (M. bowdoini)  · Zífid de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · M. hotaula · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Bases de dades taxonòmiques
ADW AnimalBase BOLD COL Dyntaxa EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OBIS Species+ WoRMS