S d'Orió

S d'Orió
Tipus	estrella doble, Variable Mira, estrella que presenta línies d'emissió, estrella variable de període llarg i font propera a infrarrojos
Tipus espectral (estel)	M6.5-7.5e[1]
Constel·lació	Orió
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	418,2 pc [2]
Magnitud aparent (V)	7,2 (banda V)[3]
Paral·laxi	2,3912 mas[2]
Moviment propi (declinació)	−12,768 mas/a [2]
Moviment propi (ascensió recta)	12,183 mas/a [2]
Velocitat radial	22 km/s[4]
Ascensió recta (α)	5h 29m 0.8923s[2]
Declinació (δ)	-5° 18' 27.2375''[2]
Catàlegs astronòmics
GSC 04761-01622 (GSC) HD 36090 (Henry Draper Catalogue) 2MASS J05290088-0441328 (2MASS) HIP 25673 (Catàleg Hipparcos) IRAS 05265-0443 (IRAS) SAO 132163 (Catàleg SAO) CCDM J05290-0442A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) GC 6775 (Catàleg General de Boss) GCRV 3311 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 25673 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 05241-0446 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IRC +00074 (Two-Micron Sky Survey) JP11 1103 (JP11) PPM 188103 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 757 (RAFGL) TYC 4761-1622-1 (Catàleg Tycho) S Ori (Catàleg General d'Estrelles Variables) WDS J05290-0442A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) DO 1131 (Dearborn Observatory Catalogue) ASAS J052901-0441.6 (All Sky Automated Survey) WEB 4983 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 3209766434832290560 (Gaia Data Release 2) AAVSO 0524-04A (AAVSO) BDS 2767 A (A general catalogue of double stars within 121deg of the North Pole) TIC 50621545 (TESS Input Catalog) Gaia DR3 3209766434832803840 (Gaia DR3)

S d'Orió (S Orionis) és un estel variable a la constel·lació d'Orió.^[5] S'hi troba a 1.370 ± 400 anys llum de distància del sistema solar.

S d'Orió és una variable Mira de tipus espectral M6.5i - M9 la lluentor del qual varia entre magnitud +7,2 i +14,0 en un període de 414,30 dies.^[6] És un estel evolucionat amb una massa similar a la del Sol —el nostre estel aconseguirà aquesta fase en uns 5.000 milions d'anys— que, cada any, perd l'equivalent a la massa terrestre. El seu diàmetre angular varia entre 7,9 i 9,7 mil·lisegons d'arc, que correspon a un diàmetre entre 1,9 i 2,3 ua, de 400 a 500 vegades el del Sol.^[7]

Anàlisi en diferents longituds d'ona indiquen que prop del mínim és quan la quantitat de pols generada i la pèrdua de massa estel·lar són majors. S d'Orió té una temperatura superficial de 3.750 K^[8] i lluix amb una lluminositat mitjana 3.470 vegades superior a la del Sol.^[9] Estudis d'interferometria han permès conèixer l'estructura d'aquesta gegant vermella polsant. Al voltant de l'estel pròpiament dit, existeixen tres components principals: un embolcall molecular interior, un embolcall de pols més externa i, entre elles, una capa de màser. La major part de l'embolcall de pols està constituïda per grans d'òxid d'alumini —observats a la regió infraroja—, mentre que l'emissió de ràdio màser prové de molècules de monòxid de silici. El gas sembla estar expandint-se amb una velocitat aproximada de 10 km/s.^[10]

Aquest estel finalitzarà els seus dies com una nana blanca de carboni i oxigen, envoltada per una nebulosa planetària.

Referències