Sanna Marin
 (2023)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fi) Sanna Mirella Marin 16 novembre 1985 (38 anys)Hèlsinki (Finlàndia) |
| Líder de partit polític Partit Socialdemòcrata de Finlàndia | |
| 23 agost 2020 – 1r setembre 2023 ← Antti Rinne – Antti Lindtman → | |
 67a Primera ministra de Finlàndia | |
| 10 desembre 2019 – 20 juny 2023 ← Antti Rinne – Petteri Orpo → Membre del gabinet: govern Sanna Marin | |
| Ministra de Transport i Comunicacions | |
| 6 juny 2019 – 10 desembre 2019 ← Anu Vehviläinen – Timo Harakka → | |
| Diputada al Parlament de Finlàndia | |
| 17 abril 2019 – 12 setembre 2023 Legislatura: trenta-vuitena legislatura de l'Eduskunta Circumscripció electoral: Pirkanmaa | |
| Diputada al Parlament de Finlàndia | |
| 22 abril 2015 – Legislatura: trenta-setena legislatura de l'Eduskunta Circumscripció electoral: Pirkanmaa | |
 Regidora finlandesa Tampere | |
| 2012 – 2015 Electa a: eleccions municipals de Tampere de 2012 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Tampere - ciència de l'administració pública (2007–2017) Suupanniityn koulu Pirkkalan yhteislukio Silmu |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política, administració local i socialdemocràcia |
| Lloc de treball | Tampere Hèlsinki |
| Ocupació | política |
| Partit | Partit Socialdemòcrata de Finlàndia |
| Participà en | |
| 16 gener 2023 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023 |
| 20 gener 2020 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 |
| Família | |
| Cònjuge | Markus Räikkönen (2020–2023), divorci |
Premis
| |
| Lloc web | sannamarin.net |
     | |
Sanna Mirella Marin (Hèlsinki, 16 de novembre de 1985) és una política finlandesa, que va exercir de primera ministra de Finlàndia des de desembre del 2019 fins al 6 d'abril del 2023, moment en què va dimitir un cop el seu partit va quedar tercer en les eleccions legislatives, mantenint-se en funcions fins a la formació del nou govern.[1] Militant del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia, forma part com diputada del Parlament de Finlàndia des de 2015 i va ocupar el càrrec de ministra de Transport i Comunicacions entre el juny i el desembre de 2019.[2] El setembre de 2023 va celebrar un congrés per deixar les regnes del seu partit a Antti Lindtman.
Després que Antti Rinne deixés el càrrec de primer ministre de Finlàndia, els socialdemòcrates la van seleccionar el 8 de desembre de 2019 com a candidata a rellevar-lo.[3][4] Dos dies més tard, amb trenta-quatre anys, va esdevenir la persona més jove del món que ha estat primera ministra d'un país (per davant de l'ucraïnès Oleksiy Honcharuk, de trenta-cinc anys, i de la neozelandesa Jacinda Ardern, de trenta-nou), així com la persona més jove que ha exercit mai el càrrec de primera ministra de Finlàndia.[5][6]
Trajectòria
Nascuda a Hèlsinki, va viure a Espoo i a Pirkkala abans de traslladar-se a Tampere.[7] Els seus pares es van separar quan era molt jove; la família es va veure obligada a enfrontar-se a problemes econòmics mentre que el seu pare, Lauri Marin,[8] patia d'alcoholisme. Després que els seus pares biològics se separessin, va ser criada per la seva mare i la dona amb qui formava parella.[9][10][11]
L'any 2012 es va graduar en Ciències Administratives a la Universitat de Tampere.[12] Aquell mateix any fou escollida regidora a l'Ajuntament de Tampere.[13] Va presidir el Consell Municipal de Tampere entre 2013 i 2017. En acabat, l'any 2017 fou reelegida regidora a l'Ajuntament.[14] També va ser membre de l'Assemblea del Consell de la Regió de Tampere.[12]
L'any 2014 va ser elegida vicepresidenta del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia.[12] L'any 2015 va guanyar l'escó del districte electoral de la Regió de Tampere i va ser diputada al Parlament de Finlàndia.[15] Quatre anys més tard, va ser reelegida diputada.[16] El 6 de juny de 2019 va ser nomenada ministra de Transport i Comunicacions de Finlàndia [6] i sis mesos després primera ministra de Finlàndia.
El 2 d'abril de 2023, Marin va reconèixer la derrota davant dels seus rivals de centredreta, la Coalició Nacional (PCN), liderada per Petteri Orpo, ja que el seu partit va quedar tercer a les eleccions parlamentàries finlandeses de 2023, darrere també del nacionalista Partit dels Finlandesos, liderats per Riikka Purra.[17][18] Tot i que el seu partit va caure al tercer lloc, encara va pujar en tres escons a les eleccions i va augmentar el seu percentatge de vot global.[17] Marin va ser reelegida amb una xifra rècord de 35.623 vots pel districte de Pirkanmaa.[19] El 5 d'abril, Marín va anunciar que renunciaria com a líder del Partit Socialdemòcrata en el següent congrés del partit.[20]
Vida personal
Marin és filla d'una família homoparental formada per dues dones.[5][6][21] Té una filla amb Markus Räikkönen,[22] de qui es va divorciar el maig del 2023 després de dinou anys de relació de parella.[23] Havien contret matrimoni l'agost del 2020.[24]
Referències
- ↑ «Finland’s PM Marin Submits Formal Resignation of Her Government» (en anglès). Bloomberg.com, 06-04-2023.
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Sanna Marin» (en castellà). CIDOB. Barcelona Centre for International Affairs, 23-12-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «SDP on valinnut: Sanna Marinista tulee Suomen seuraava pääministeri – suora lähetys menossa, Yle seuraa hetki hetkeltä» (en finès). Yle.fi, 08-12-2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑ «Finland's Social Democrats name Marin to be youngest ever prime minister» (en anglès). Reuters.com, 08-12-2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 Henley, Jon «Finland anoints Sanna Marin, 34, as world's youngest serving prime minister» (en anglès). The Guardian, 09-12-2019 [Consulta: 10 desembre 2019].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Lavigne, Alice «Finlande : fille d'un couple de femmes lesbiennes, Sanna Marin devient la plus jeune Première ministre» (en francès). Komitid, 09-12-2019 [Consulta: 10 desembre 2019].
- ↑ «Kuka Sanna?» (en finès). SannaMarin.net. Arxivat de l'original el 2022-09-22. [Consulta: 10 gener 2017].
- ↑ «The father of Prime Minister Sanna Marini is dead» (en anglès). TellerReport.com, 02-07-2020. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ Greenall, Robert. «Sanna Marin: The rising star set to lead Finland's 5.5 million» (en anglès). BBC News, 09-12-2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑ Burtsov, Petri; Heikkilä, Melissa. «Comrades, meet Finland's new PM» (en anglès). Politico.eu, 12-12-2019. [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ Sandelius, Ninni. «Sanna Marin: "Juurettomuus pakottaa minut katsomaan tulevaan"» (en finès). Apu.fi, gener 2018. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Sanna Marin» (en finès). Eduskunta.fi. [Consulta: 10 gener 2017].
- ↑ «Candidates elected Tampere» (en anglès). Tulospalvelu.vaalit.fi. [Consulta: 10 gener 2017].
- ↑ «Elected Tampere» (en anglès). Tulospalvelu.vaalit.fi. [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «Candidates elected» (en anglès). Tulospalvelu.vaalit.fi. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑ «Valitut» (en finès). tulospalvelu.vaalit.fi. [Consulta: 3 desembre 2019].
- ↑ 17,0 17,1 Henley, Jon. «Sanna Marin suffers defeat in Finland election as SDP beaten into third place» (en anglès britànic). The Guardian, 03-04-2023. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ Erlanger, Steven. «Finland's Prime Minister Toppled in Tight Election» (en anglès americà). The New York Times, 03-04-2023. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ Hankaniemi, Anu Leena. «Sanna Marinin äänisaalis pääministerikauden jälkeen on poikkeuksellinen – vaalipiirinsä suurin ääniharava kautta aikojen» (en finès). Yle, 02-04-2023. [Consulta: 4 abril 2023].
- ↑ Associated Press news wire «Outgoing Finnish leader Marin steps down as party leader» (en anglès). The Independent. Associated Press news wire, 05-04-2023 [Consulta: 8 abril 2023].
- ↑ «Uusi valtuuston puheenjohtaja jakoi nuorena Tamperelaista» (en finès). Tamperelainen.fi, 26-09-2013. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑ Matson-Mäkelä, Kirsi. «Kansanedustaja Sanna Marinille syntyi vauva» (en finès). Yle.fi, 31-01-2019. [Consulta: 3 desembre 2019].
- ↑ «Finland prime minister divorces husband» (en anglès). Reuters, 10-05-2023.
- ↑ Cruse, Ellena. «Finnish Prime Minister Sanna Marin marries long-time love» (en anglès). Standard, 02-08-2020. [Consulta: 12 maig 2023].
Enllaços externs
- Sanna Marin - Lloc web oficial (anglès)
