Saqueig de Recife

Infotaula de conflicte militarSaqueig de Recife
Guerra angloespanyola de 1585–1604 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusconflicte Modifica el valor a Wikidata
Dataabril 1595 Modifica el valor a Wikidata
Llococeà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Guerra angloespanyola (1585–1604)
Batalles a Amèrica
San Juan de Ulúa – Puerto Rico- Cartagena d'Índies - Santo Domingo - Saint Augustine - 1a Puerto Caballos - Recife (1595) - San Mateo- Illa de Guadalupe - Pinos - San Juan (1598) - Incursió a Tabasco (1599) - Portobello- 2a de Puerto Caballos
Batalles a Europa
Expedició de Drake – Armada Invencible – Armada anglesa
Blaye – Cornualla – Cadis – Captura de Santiago (1585) - Açores - Primera Batalla de Flores (1591) - Segona Batalla de Flores (1592) - Kinsale - Terceira - Illa de Faial - Batalla de Las Palmas - Ferrol - Açores - 1a Estret de Gibraltar (1590) - 2a Estret de Gibraltar (1591) - Batalla de la badia de Biscaia - Falmouth - Badia de Sesimbra - Estret de Dover - Golf de Cadis - Pantel·leria (1586) -Golf d'Almeria (1591)
Batalles a Irlanda
Carrigafoyle - Smerwick - Costa irlandesa - Kinsale - Castlehaven

El Saqueig de Recife va ser una expedició militar anglesa que tingué lloc l'abril de 1595, en el marc de la guerra anglo-espanyola. L'objectiu principal dels britànics era la captura de la localitat i el port de Recife, situada a la Capitania de Pernambuco, en la colònia portuguesa del Brasil, aleshores dins de la Unió Ibèrica

Antecedents

La guerra entre Anglaterra i Espanya va començar el 1585 amb la fracassada expedició militar d'Anglaterra als Països Baixos a les ordres del comte de Leicester, en suport de la resistència dels Estats Generals al domini Habsburg.[1] Els anglesos van obtenir victòries a Cadis el 1587, i sobre l'Armada espanyola el 1588, però van perdre la iniciativa amb el rebuig de l'Armada anglesa el 1589, davant de la Corunya i Lisboa.[1] Dues armades espanyoles posteriors van ser enviades, però van veure els seus objectius frustrats a causa del temps advers.

El saqueig

L'any 1595, l'almirall anglès James Lancaster va prendre per assalt el port de Recife, on va romandre durant gairebé un mes saquejant les riqueses que eren transportades des de l'interior, en l'episodi conegut com saqueig de Recife, única expedició de cors anglès que va tenir com a objectiu principal el Brasil, i que va representar el més ric botí de la història de la navegació de cors del període isabelí.[2][3] El port de Recife servia a la ciutat d'Olinda, capital de la capitania i la ciutat més acabalada dels territoris portuguesos a Sud-amèrica.[4]

Conseqüències

Felip II d'Espanya en saber de l'atac, de la captura de l'illa de Trinitat per Walter Raleigh[5] i del saqueig de Caracas per George Somers i Amyas Preston[6] es va enfuriar i com considerava que qualsevol atac s'havia de respondre, va atacar Mount's Bay a Cornualla el 13 d'agost del mateix any com a represàlia.[7]

Els portuguesos aviat augmentaren les defenses de Recife i es van construir forts a l'istme entre Recife i Olinda per dissuadir atacs posteriors, de manera infructuosa. Els holandesos s'hi assentarien diversos cops abans de ser obligats a marxar a mitjans del segle xvii pels portuguesos. L'atac a Recife, però, passa a la història com l'últim atac mai fet pels anglesos a la costa del Brasil.[8]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Ulm, Wes. «The Defeat of the English Armada and the 16th-Century Spanish Naval Resurgence» (en anglès), 2004. Arxivat de l'original el 2006-08-14. [Consulta: 20 desembre 2008].
  2. ↑ França, Jean Marcel Carvalho; Hue, Sheila. Piratas no Brasil: As incríveis histórias dos ladrões dos mares que pilharam nosso litoral (en portuguès brasiler). Globo Livros, 2014-10-23. ISBN 978-85-250-5855-3.  Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
  3. ↑ Andrews, Kenneth R. Elizabethan privateering : English privateering during the Spanish War, 1585-1603. 1st pbk. ed. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-0-521-20130-8.  Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
  4. ↑ Nascimento, Eliane Maria Vasconcelos do. Olinda : uma leitura histórica e psicanalítica da memória sobre a cidade (tesi) (en portuguès brasiler). Universitat Federal de Bahia, 2008.  Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
  5. ↑ Sellin, Paul R. Treasure, Treason and the Tower: El Dorado and the Murder of Sir Walter Raleigh (en anglès). Ashgate Publishing, 2011, p. 19. ISBN 9781409420255.  Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
  6. ↑ Clowes, William Laird. The Royal Navy: A History from the Earliest Times to the Present, Volume 1 The Royal Navy: A History from the Earliest Times to the Present (en anglès). S. Low, Marston, 1966, p. 651.  Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
  7. ↑ Foster, William. The voyages of Sir James Lancaster to Brazil and the East Indies, 1591-1603 (en anglès). The Hakluyt Society, 1940, p. 34-35. ISBN 9781409414520.  Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
  8. ↑ Koebel, W.H.. South America (en anglès). Illustrated ed.. The Echo Library, 2011, p. 74-75. ISBN 978-1406866964.  Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.

Bibliografia complementària

  • de Varnhagen, Francisco Adolfo (Visconde de Porto Seguro). Historia geral do Brazil (en portuguès brasiler). E. e H. Laemmert, 1854, p. 308-311.