Sebilià

Infotaula de grup humàSebilià
Tipuscultura arqueològica i pedra tallada Modifica el valor a Wikidata
Part dePrehistòria a Egipte i paleolític superior Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deEgipte Modifica el valor a Wikidata
Inicimil·lenni XIII aC Modifica el valor a Wikidata
Fifa 10.000 anys Modifica el valor a Wikidata

El sebilià és una cultura arqueològica del paleolític superior que es va desenvolupar a Egipte durant el període que va del 13.000 al 10.000 aC.

Ubicació

La cultura es coneix amb el nom que li va donar Edmond Vignard amb els descobriments que va fer a Kom Ombo, a la vora del riu Nil, des de 1919 fins als anys vint. Vignard va subratllar les semblances tipològiques del sebilià amb les indústries capsianes del Magrib, cosa que el va portar a proposar un origen sebilià del capsià.[1]

A. Marks va trobar nou llocs més relacionats amb aquesta cultura a la zona del Wadi Halfa. La cultura sebiliana, doncs, es troba íntegrament a prop del Nil, des de Wadi Halfa fins a Qena.[2]

Datació

Vignard va donar-li una cronologia de 13.000 - 10.000 aC.[3]

Les datacions a través de la geologia mostren que la indústria es va produit en un període que va dels 15.000 als 10.500 aC,[4] tot i que la indústria s’ha restablert posteriorment com a emergent durant el 13.000 aC.[5]

L'arqueologia posterior ha identificat el sebilià com a coetani de les indústries silsiliana i la sebeciana de l'Alt Egipte que van florir el 12.000 aC. o potser abans.

Característiques

Els estris sebilians s'han trobat al llarg del riu Nil a les terrasses de 10 a 15 peus.[6] Les característiques formals de les troballes indiquen un desenvolupament de la tècnica que va passar per tres fases.

  • Sebilià Iː Similar a les puntes d’eines del musteroid, mitjançant una tècnica pròpia de la indústria basada en diorites levallois, amb pocs microburins presents arqueològicament.
  • Sebilià II i IIIː es van fabricar eines mitjançant una tècnica indicativa d’una indústria de microblades que havia canviat el material de producció a sílex amb un nombre molt més gran de microburins trobats.[7]

Les manifestacions alementàries evidenciades són les esperades d'una població semi-sedentària que vivia prop del riu Nil (presència de restes de peixos, i molt menys freqüentment de cocodril i tortuga).[4]

Referències

Bibliografia

  • Butzer, K. W.. Environment and archeology: an ecological approach to prehistory (en anglès). Taylor & Francis, 1972. ISBN 9780416675009. 
  • Butzer, K. W. «Late Quaternary problems of the Egyptian Nile : stratigraphy, environments, prehistory» (en anglès). Paléorient, 23, 2, 1997, pàg. 151-173. DOI: 10.3406/paleo.1997.4658.
  • Hoffman, Michael A. Egypt before the pharaohs: the prehistoric foundations of Egyptian civilization (en anglès). Taylor & Francis, 1980. ISBN 0-7100-0495-8. 
  • Langer, William L. An Encyclopedia of World History (en anglès). Boston: Houghton Mifflin Company, 1972. ISBN 0-395-13592-3. 
  • Midant-Reynes, Béatrix. The prehistory of Egypt from the first Egyptians to the first pharaohs (en anglès). Wiley-Blackwell, 2000. ISBN 0-631-21787-8. 
  • Shaw, Ian; Jameson, Robert. A dictionary of archaeology (en anglès). Wiley-Blackwell, 2002. ISBN 9780631235835. 
  • Vignard, Edmond «Une nouvelle industrie lithique : le Sébilien». Bulletin de l’Institut Français d’Archéologie Orientale, vol. XXII, 1923.
  • Vegeu aquesta plantilla
Paleolític
Paleolític inferior
(c. 3,3 Ma - 300 ka)
  • Olduvaià (2,6-1,7 Ma)
  • Cultura Madrasiana (1,5 Ma)
  • Abbevil·lià (0,6-0,4 Ma)
  • Soanià (0,5-0,13 Ma)
  • Acheulià (1,76-0,1 Ma)
  • Taiacià (0.44-0,35 Ma)
  • Clactonià (0,3-0,2 Ma)
Paleolític mitjà
(300-45 ka)
Paleolític superior
(50-10 ka)