Setge de Cantavella

Infotaula de conflicte militarSetge de Cantavella
Primera guerra carlina
Setge de Cantavella (Aragó)
Setge de Cantavella
Setge de Cantavella
Setge de Cantavella

Vista de Cantavella des del camí a Mirambell, publicada en 1845
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data31 d'octubre de 1836
al 24 d'abril de 1837
Coordenades40° 32′ 00″ N, 0° 24′ 00″ O / 40.533333°N,0.4°O / 40.533333; -0.4
EscenariCantavella
LlocCantavella (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria carlina
FrontFront oriental
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Evaristo San Miguel
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Agustín Nogueras
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Antonio Yoller
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Emilio Borso 		Bandera de la Creu de Borgonya Magí Miquel
Bandera de la Creu de Borgonya Lluís Llangostera
Bandera de la Creu de Borgonya José María Arévalo
Bandera de la Creu de Borgonya Juan Cabañero
Baixes
200 homes
  • Vegeu aquesta plantilla
Front del nord
Los Arcos - Vargas - Nazar i Asarta - Altsasu - Viana - Heredia - Dulantzi - Etxabarri - Mendaza - Arquijas - Artaza - Deskarga - Bilbao (1835) - Mendigorria - Montejurra - Arlaban - Lugariz - Bilbao (1836) - Luchana - Oriamendi - Irun - Andoain - Urizaharra - Ramales - Conveni de Bergara
Front del Maestrat
Calanda - Llucena 1835 - Toga - Gandesa 1836 - Bañón - Ulldecona - Soneixa - Albaida - Fortanet - Villarluengo - Les Alcubles - Cantavella - Torreblanca - Bunyol - Burjassot - Sant Mateu 1837 - Benicarló 1837 - Ademús - Gandesa 1837 - Llucena 1837 - Morella 1838 - Benicarló 1838 - Terol - Gandesa 1838 - Saragossa - Llucena 1838 - L'Alcora - Calanda - Xiva - Alcanyís - Maella - Casp - Xèrica - Xest - Segura - Vilafamés - Llucena 1839 - Morella 1840
Roda d'Isàvena - Ponts - La Pobla de Segur - Angüés
Villarrobledo - Còrdova - Majaceite - Rincón de Soto
Osca - Barbastre - Gra - Xerta - Castelló - Xiva - Villar de los Navarros - Aranzueque
Catalunya
Maials - La Granadella - Guimerà - El Bruc - Prats de Lluçanès - Montesquiu - La Panadella - Solsona - Cervera - Berga 1837 - Sant Esteve d'En Bas - Sant Quirze de Besora - Ripoll - Moià - Peracamps (1839) - Peracamps (1840) - Berga 1840
  • Vegeu aquesta plantilla
Guerres Carlines
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876)

El Setge de Cantavella fou un dels episodis de la primera guerra carlina

Antecedents

En el front d'Aragó i el Maestrat, l'execució del líder carlí Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[1] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[2]

Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[3] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[4]

Cantavella, en absència de Ramon Cabrera, estava defensada en aquell moment pel governador militar carlista Magí Miquel,[5] que contava només amb un batalló, una patrulla i la Companyia d'Artillería.[6] José María Arévalo, comandant general d'Aragó en absència de Cabrera, en saber dels plans liberals d'atacar Cantavella, ordenà Francesc Tallada i Forcadell i Lluís Llangostera i Casadevall atacar la riba del Túria per aconseguir queviures per resistir el setge.[7]

El setge

Evaristo San Miguel sortí de Terol el 14 d'octubre,[8] unint-se-li Agustín Nogueras Pitarque des de Morella, va arribar el 20 d'octubre a Castelló amb tres batallons d'infanteria, un regiment de cavalleria i diverses peces d'artilleria, unint-se-li el 23 a Sant Mateu la brigada d'Antonio Yoller que incloïa artilleria, i el 27 la legió portuguesa d'Emilio Borso di Carminati.[9]

Magí Miquel va reclamar als atacants que no ataquessin la vila atès que era un dipòsit de presoners però San Miguel feu cas omís[9] José María Arévalo es dirigí a Cantavella amb Lluís Llangostera i Casadevall amb una força de socors, quedant el 31 d'octubre a Fontanete, separat de la vila per un barranc,[10] però Cantavella fou presa el mateix 31 d'octubre de 1836. Els 200 defensors, en clara inferioritat numèrica, quan va començar el foc d'artilleria es van refugiar en el fort exterior, i d'allà van intentar fugir pels barrancs per reunir-se amb la força de socors, però foren abatuts per les tropes liberals, i els presoners van obrir les portes de la ciutat als seus alliberadors.[8] També es va rendir la guarnició de Mirambell.[11]

Privats els carlins del Maestrat de la seva capital i fàbrica d'artilleria,[12] Arévalo s'enfrontà a nombroses desercions fins que el 9 de gener de 1837 Ramon Cabrera, encara recuperant-se de les ferides, es presentà a Rubielos de Mora, recomposà les tropes i la moral[13] i atacà Torreblanca[14] i Llangostera derrotava als liberals en febrer a Bunyol[15] i en març a Burjassot,[13] arribant en una incursió fins a Oriola[16] i causant la substitució de San Miguel per Marcelino de Oraá Lecumberri com a comandant de l'exèrcit del Centre.[17]

Cantavella fou recuperada per Juan Cabañero y Esponera en 24 d'abril de 1837,[17] quan la seva guarnició es va rendir[18] en un atac simultani dels carlins a Cantavella, Sant Mateu i Benicarló.[19]

Conseqúències

Immediatament després de la recuperació de Cantavella, Ramon Cabrera feu desmuntar l'artilleria i la va dur a Sant Mateu, que estava assetjant, obrint la muralla per on van entrar els carlins,[17] i Oraá només pogué evitar la presa de Benicarló.[20] Un cop capturada Morella pels carlins en gener de 1838, en estar completament emmurallada es va convertir en la capital carlina i s'hi van traslladar les instal·lacions de Cantavella.[18]

Referències

  1. ↑ Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  2. ↑ Flávio, 1870, p. 252.
  3. ↑ Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  4. ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894. 
  5. ↑ Flávio, p. 266.
  6. ↑ «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
  7. ↑ Flávio, 1870, p. 265.
  8. ↑ 8,0 8,1 Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (CAA - CAR). Madoz, 1850, p. 410. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Flávio, 1870, p. 266.
  10. ↑ Flávio, 1870, p. 268.
  11. ↑ Giorgio Della Rocca, Joaquín Monclús. El Matarraña y la sierra turolenses. Guara, 1981, p. 91. ISBN 9788485303496. 
  12. ↑ Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Flávio, 1870, p. 271.
  14. ↑ Flávio, 1870, p. 280.
  15. ↑ Flávio, 1870, p. 286.
  16. ↑ Flávio, 1870, p. 299.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Flávio, 1870, p. 301.
  18. ↑ 18,0 18,1 Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279. 
  19. ↑ Pirala, 1842, p. 145.
  20. ↑ Pirala, 1842, p. 381.

Bibliografia

  • Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843. 
  • Flávio, E. Historia de don Ramón Cabrera (en castellà). Volum 1. Editorial de G. Estrada, 1870. 
  • Pirala, Antonio. Historia de la guerra civil: y de los partidos liberal y carlista (en castellà). Volum 4. F. de P. Mellado y ca., cargo de D. Chaulie, 1869.