Vahliàcies

Infotaula d'ésser viuVahliàcies
Vahliaceae Modifica el valor a Wikidata

Vahlia capensis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
FamíliaVahliaceae Modifica el valor a Wikidata
Dandy, 1959

Les vahliàcies (Vahliaceae) són l'única família de plantes angiospermes de l'ordre monotípic de les vahlials (Vahliales), dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.[1] Són plantes natives d'Àfrica i del subcontinent indi.[2]

Són plantes herbàcies, les fulles són enteres i es disposen de manera oposada, flors hermafrodites amb ovari inferior unilocular, el fruit és una càpsula septicida dehiscent.[2]

Taxonomia

L'ordre de les vahlials va ser publicat per primer cop l'any 2001 a l'obra Prosyllabus Tracheophytorum, tentamen systematis plantarum vascularium (Tracheophyta) del botànic rus Alexander Boríssovitx Doweld.[3]

Gèneres

Aquesta família es monotípica, només té un únic gènere:[4]

  • Vahlia Thunb.

Història taxonòmica

El primer sistema APG (1998) va reconèixer la família de les vahliàcies però la va deixar sense classificar en cap odre, restant dins del clade de les euastèrides I.[5] Aquesta situació va continuar igual a la segona versió, APG II (2003).[6] El tercer sistema APG, APG III (2009), només va introduir del nom de làmides en comptes d'euastèrides I.[7] La quarta versió, APG IV (2016) va acabar de resoldre la ubicació de la família reconeixent l'ordre de les vahlials.[1]

A la versió del 1997 del sistema Takhtadjan, les vahliàcies es trobaven classificades dins de l'ordre de les saxifragals.[8]

En el sistema Cronquist (1981) aquesta fimília figurava dins l'ordre de les rosals.[9]

Referències

  1. 1,0 1,1 Byng et alii., 2016, p. 3, 19.
  2. 2,0 2,1 «VAHLIALES» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 21 març 2023].
  3. «Picramniales Doweld» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 21 març 2023].
  4. «Vahliaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 18 març 2023].
  5. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 542.
  6. Bremer et alii., 2003, p. 420.
  7. Bremer et alii., 2009, p. 116.
  8. Takhtajan, 1997, p. 13.
  9. Cronquist, 1981, p. 572,573.

Bibliografia

  • Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, maig 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
  • The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
  • Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
  • Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
  • Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1. 
  • Takhtajan, Armen Leonovich. Diversity and Classification of Flowering Plants (en anglès). Nova York: Columbia Univertity Press, 1997. ISBN 0-231-10098-1. 
Bases de dades taxonòmiques
COL FW GBIF GRIN IN ITIS NCBI OTL PWO Tropicos WFO