Vents (mitologia)
| Tipus | grup de personatges de la mitologia grega  |
|---|---|
| Família | |
| Pare | Astreu |
| Altres | |
| Domini | vent |
D'acord amb la mitologia grega, els vents (en grec antic Ἄνεμοι, singular Ἄνεμος) eren divinitats de l'element aeri, fills d'Astreu i d'Eos.
Per tenir-los dominats, els déus els tancaren en una caverna sota la vigilància d'Èol (de vegades considerat el seu pare), que només els deixava sortir quan Zeus ho requeria.
Els vents principals són quatre: Bòreas, Notos, Euros i Zèfir, que coincideixen amb els punts cardinals, però n'hi havia altres de secundaris, de menys anomenada, com Argest, el del nord-est.
La seua importància en l'agricultura i en la navegació va propiciar que fossin objecte d'un culte particular.
Els romans coneixien els vents principals amb els noms d'Aquiló, Austre, Subsolà i Favoni, a més d'emprar els noms grecs.[1]
Referències
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 218. ISBN 8429741461.
Part de les mitologies europees | ||||||||
| Déus |
|  | ||||||
| Herois i mites | Èdip i el cicle tebà · Herois de la guerra de Troia: Agamèmnon, Àiax el Major, Àiax el Menor, Aquil·les, Diomedes, Filoctetes, Hèctor, Idomeneu, Menelau, Nèstor, Paris. Odisseu i l'Odissea, Enees i l'Eneida · Hèracles i els dotze treballs · Jàson i els argonautes a la recerca del velló d'or · Perseu i la medusa · Teseu i el minotaure · Melèagre, Atalanta i el senglar de Calidó | |||||||
| Animals, monstres i altres criatures mitològiques: | ||||||||
Viccionari
