Zarià (Estació Espacial Internacional)

Per a altres significats, vegeu «Zarià».
Infotaula vehicle espacialZarià
Imatge de l'interior
L’especialista Thomas Jones al bloc funcional de càrrega de Zarià (FGB) que transporta maquinari per a la càmera IMAX. La foto es va prendre durant la missió STS-98
Imatge
El mòdul Zarià vist des del transbordador espacial Endeavour durant la STS-88 (NASA).
Informació general
Tipusmòdul espacial i Functional Cargo Block (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstacióSegment Orbital Rus Modifica el valor a Wikidata
Derivat deFunctional Cargo Block (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FabricantCentre de Recerca i Producció Astronàutica Estatal Khrúnitxev Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenRússia Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT25544 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data20 novembre 1998 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentProton-K Modifica el valor a Wikidata
Acoblament20 novembre 1998 Modifica el valor a Wikidata
Desacoblamentcap valor Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaplataforma 23 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
20.260 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargada12,99 m Modifica el valor a Wikidata
Amplada24,4 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre4,1 m Modifica el valor a Wikidata
Volum71,5 m³ Modifica el valor a Wikidata

Zarià ( rus: Заря, "alba" o "clarejar"), coneguda formalment com a "Bloc de Càrrega Funcional" (en rus функционально- грузовой блок, ФГБ, transliterat com funktsionalno-gruzovoy Blok, FGB), va ser el primer mòdul llançat a l'Estació Espacial Internacional (International Space Station, ISS).[1]

La FBG proveeix d'electricitat, emmagatzematge, propulsió, i guia a la ISS durant l'acoblament inicial. Com altres mòduls amb més funcions especialitzades construïts, el rol de Zarià és primàriament d'emmagatzematge, tant dins de la secció pressuritzada com a la zona externa amb muntatge de tancs de combustible.

És oficialment propietat dels Estats Units (ja que el seu govern va ser qui la va pagar). Va ser construïda a Rússia, entre desembre de 1994 i gener de 1998, al Centre Espacial Estatal de Producció i Investigació Khrunichev (KhSC) a Moscou. Va ser inclòs com a part del pla "B" en comptes de l'opció Bus-1 de la Lockheed pel seu significatiu estalvi (220 milions de dòlars contra 450 milions). Com a part del contracte, Khrunichev va construir moltes parts d'un mòdul idèntic per contingències. Això va ser proposat per a una varietat de projectes, incloent-hi reemplaçaments potencials per a la nau de subministraments Progrés, els mòduls d'Atracada i d'Emmagatzematge, el Mòdul d'Acoblament Universal, un Mòdul Espacial Comercial, o una Estació Espacial Independent.

Llançament del mòdul rus Zarià, a finals de 1998.

El Zarià es fonamenta en la nau espacial TKS dissenyada per al programa Saliut.[2] Pesa 19,3 tones, fa 12,55 metres de longitud i té 4,1 m de diàmetre al punt més ample. Va ser llançat en un coet Proton des del cosmòdrom de Baikonur, Kazakhstan, el 20 de novembre de 1998 a una òrbita de 400 km, amb una vida útil d'almenys quinze anys.[3]

Després d'arribar a la seva òrbita, el Transbordador espacial Endeavour va ser llançat el 4 de desembre de 1998 per aconseguir i acoblar el Zarià al mòdul Unity (Unity module).[4]

En principi va ser dissenyat per volar autònomament per sis a vuit mesos,[5] Zarià va ser després reequipat per fer-ho autònomament per almenys per dos anys a causa de falles en el "Mòdul de Servei Rus", el ISS Zvezdà. Finalment el 12 de juliol de 2000, Zvezdà va ser llançat i es va acoblar el 26 de juliol usant el sistema rus Kurs.[6]

El mòdul Zarià té tres ports d'acoblament, un a cada costat. Zvezdà és fixat amb un d'ells, i el mòdul Unity a un altre, amb el costat de port axial o nadir, usat per acoblar-se a un altre Soiuz o un Progress. Té dos panells solars, mesurant 10,67 x 3,35 m, i sis bateries de níquel-cadmi (Ni-Cd) que donen 3 kW. Zarià té 16 tancs de combustible externs que emmagatzemen 6 tones de propel·lent, amb 24 jets grans, 12 petits i dos motors grans per reforçar els canvis d'òrbita.

Inicialment Zarià tenia problemes amb els circuits de càrrega de bateries, però es va resoldre. Requeriria blindatge suplementari per micro meteorits.[7]

El nom Zarià li va ser donat pel fet que va significar l'alba d'una nova era de cooperació internacional en l'espai (entre Rússia, els Estats Units i altres nacions), després de la fi de la carrera espacial que havia tingut lloc dins el marc de la Guerra Freda.

Especificacions

  • Longitud: 12,56 m
  • Diàmetre: 4,11 m
  • Longitud dels panells solars: 10,67 m
  • Ample dels plafons: 3,35 m
  • Massa: 19,3 tones

Galeria fotogràfica

  • Interior de Zarià
    Interior de Zarià
  • Zarià i Unity (Node 1)
    Zarià i Unity (Node 1)
  • Zarià a primer pla amb els panells solars plegats, Zvezdà darrera
    Zarià a primer pla amb els panells solars plegats, Zvezdà darrera

Referències

  1. ↑ Uri, John. «Space Station 20th: First NASA Research on ISS - NASA» (en anglès americà). nasa.gov, 11-09-2020. [Consulta: 13 gener 2024].
  2. ↑ Gorn, Michael H. Spacecraft: 100 Iconic Rockets, Shuttles, and Satellites That Put Us in Space (en anglès). Voyageur Press, 2018-09-04, p. 175. ISBN 978-0-7603-6505-2. 
  3. ↑ «Launch sites». A: The Rebirth of the Russian Space Program (en anglès). New York, NY: Springer, 2007, p. 207–264. DOI 10.1007/978-0-387-71356-4_6. ISBN 978-0-387-71356-4. 
  4. ↑ Shayler, David J «Linking the Space Shuttle and Space Stations» (en anglès). SpringerLink. DOI: 10.1007/978-3-319-49769-3.pdf.
  5. ↑ Chladek, Jay. Outposts on the Frontier: A Fifty-Year History of Space Stations (en anglès). U of Nebraska Press, 2017-08-01, p. 343. ISBN 978-0-8032-2292-2. 
  6. ↑ Bond, Peter. The Continuing Story of The International Space Station (en anglès). Springer Science & Business Media, 2002-05, p. 177. ISBN 978-1-85233-567-0. 
  7. ↑ Montesino Valle, Gonzalo. Conceptual Design and Structural Analysis of a Space Station in a Martian Orbit (Tesi), 2019-10-04. 
  • Vegeu aquesta plantilla
← 1997  ·  Llançaments orbitals el 1998  ·  1999 →
Lunar Prospector | Skynet 4D | Ofek-4 | STS-89 | Soiuz TM-27 | USA-137 | Brasilsat B3 · Inmarsat-3 F5 | Orbcomm FM3 · Orbcomm FM4 · GFO · Ad Astra | Globalstar 1 · Globalstar 2 · Globalstar 3 · Globalstar 4 | Kosmos 2349 | Iridium 50 · Iridium 52 · Iridium 53 · Iridium 54 · Iridium 56 | Kakehashi | SNOE · Teledesic 1 | Hot Bird 4 | Intelsat 806 | Progress M-38 (VDU-2) | USA-138 | SPOT 4 | Iridium 51 · Iridium 61 | Iridium 55 · Iridium 57 · Iridium 58 · Iridium 59 · Iridium 60 | TRACE | Iridium 62 · Iridium 63 · Iridium 64 · Iridium 65 · Iridium 66 · Iridium 67 · Iridium 68 | STS-90 | Globalstar 6 · Globalstar 8 · Globalstar 14 · Globalstar 15 | Nilesat 101 · BSat-1B | Kosmos 2350 | Iridium 69 · Iridium 71 | Kosmos 2351 | EchoStar IV | USA-139 | NOAA-15 | Progress M-39 | Iridium 70 · Iridium 72 · Iridium 73 · Iridium 74 · Iridium 75 | Zhongwei 1 | STS-91 | Thor 3 | Kosmos 2352 · Kosmos 2353 · Kosmos 2354 · Kosmos 2355 · Kosmos 2356 · Kosmos 2357 | Intelsat 805 | Kosmos 2358 | Kosmos 2359 | Molniya 3-49 | Nozomi | Shtil-1 · Tubsat-N · Tubsat-N1 | Resurs-O1 #4 · Fasat-Bravo · TMSAT · Gurwin Techsat 1B · WESTPAC · SAFIR-2 | Sinosat-1 | Kosmos 2360 | Orbcomm FM13 · Orbcomm FM14 · Orbcomm FM15 · Orbcomm FM16 · Orbcomm FM17 · Orbcomm FM18 · Orbcomm FM19 · Orbcomm FM20 | Mercury 3 | Soiuz TM-28 | Iridium 3 · Iridium 76 | ST-1 | Galaxy 10 | Astra 2A | Kwangmyŏngsŏng-1 | Iridium 77 · Iridium 79 · Iridium 80 · Iridium 81 · Iridium 82 | Globalstar 5 · Globalstar 7 · Globalstar 9 · Globalstar 10 · Globalstar 11 · Globalstar 12 · Globalstar 13 · Globalstar 16 · Globalstar 17 · Globalstar 18 · Globalstar 20 · Globalstar 21 | PAS-7 | Orbcomm FM21 · Orbcomm FM22 · Orbcomm FM23 · Orbcomm FM24 · Orbcomm FM25 · Orbcomm FM26 · Orbcomm FM27 · Orbcomm FM28 | Molniya-1T #99 | STEX (USA-141) | Eutelsat W2 · Sirius 3 | Hot Bird 5 | USA-140 | Maqsat 3 | Deep Space 1 · SEDSAT-1 | Progress M-40 (Spútnik 41) | AfriStar · GE-5 | STS-95 (SPARTAN-201 · PANSAT) | PAS-8 | Iridium 2 · Iridium 83 · Iridium 84 · Iridium 85 · Iridium 86 | Zarià | Bonum 1 | STS-88 (Unity · PMA-1 · PMA-2 · SAC-A · MightySat-1 | Satmex 5 | SWAS | Nadejda 5 · Astrid 2 | Mars Climate Orbiter | Iridium 11 · Iridium 20 | PAS-6B | Kosmos 2361 | Kosmos 2362 · Kosmos 2363 · Kosmos 2364
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.