Carme Barceló i Torres

Infotaula de personaCarme Barceló i Torres
Biografia
Naixement(ca) Carme Barceló Torres Modifica el valor a Wikidata
1949 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtica, arabista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carme Barceló i Torres (Cartagena, 1949) és una filòloga valenciana.

Trajectòria

Va estudiar Filosofia i Lletres a Múrcia i s'especialitzà en Filologia Semítica a la Universitat de Madrid (1974). Professora ajudant del Departament d'Història Medieval de la Universitat de València (1975). Des de 1982 forma part de la Facultat de Filologia de la Universitat de València. Catedràtica d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de València. Ha estat degana de la facultat de Filologia (1985-1986), directora del departament de Filologia Catalana (1998-2002) i membre de l'IIFV (1995-2005).[1] Membre de les seccions d'Onomàstica, Assessorament Lingüístic, Lexicografia i Gramàtica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Va renunciar a la condició d'acadèmica l'octubre del 2003 per motius de salut.[2]

El juliol de 2023 fou nomenada membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.[1]

Obra

La seua tesi de llicenciatura va ser La mar en los textos arábigo-hispánicos. La seua tesi doctoral (Premi Extraordinari) Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y Dialecto. Formada sota el mestratge d'Emilio Garcia Gómez, Eias Terés i Fernando de la Granja, i després sota el de Federico Corriente i Manuel Sanchis Guarner.[3]

Té publicats en revistes i obres col·lectives d'àmbit nacional i internacional molts d'articles sobre llengua, història, epigrafia i onomàstica dels musulmans andalusins, en particular els del territori valencià. És autora, entre d'altres, de Toponímia arábica del País Valencià: alqueries i castells(1983), Minorías islámicas en el País Valenciano (1984), Un tratado catalán medieval de derecho islámico: el Llibre de la Çuna e Xara dels moros (1989), La escritura árabe en el país valenciano. Inscripciones monumentales (1998) i Noms aràbics de lloc (2010).[4]

La seua obra és d'un gran rigor científic, continuant la tasca de Miguel Asín Palacios[5] i aportant nous elements sobre toponímia àrab i medieval en general.

Bibliografia

  • Las yeserías árabes de Onda. A: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. 53 (1977) p. 356-364.
  • Un epitafio islámico desconocido en ValenciaIn: Al-Andalus vol. 42 (1977) p. 227-228.
  • Otros poetas tambien valencianos Valencia: Anubar, D.L. 1977. ISBN 84-7013-088-9.
  • Algunas notas sobre la ciudad islámica de Valencia In: Homenaje José María Lacarra de Miguel Pt. 2 p. 175-186.
  • Documentos árabes de al-Azraq (1245-1250)In: Saitabi vol. 32 (1982) p. 27-42.
  • Una inscripció àrab apareguda a Benassal (amb Arasa Gil, Ferrán). A: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. 59 (1983) p. 83-89.
  • Toponímia aràbica del País Valencià: alqueries i castells Diputación de Valencia, 1983. ISBN 84-500-9149-7.
  • Avance para un "corpus" de inscripciones árabes valencianas In: Saitabi vol. 34 (1984) p. 55-74.
  • Minorías islámicas en el país valenciano: historia y dialecto Universitat de València, 1984. ISBN 84-370-0245-1.
  • Poblamiento y toponomástica de la Vall de Gallinera islámica In: Saitabi vol. 37 (1987) p. 115-130.
  • Inscripciones árabes portuguesas: situación actual(amb Labarta, Ana) In: Al-Qantara vol. 8 (1987) p. 395-420.
  • Fondos documentales árabes de la minoría musulmana en tierras valencianas (amb Labarta, Ana)In: Sharq al-Andalus vol. 4 (1987) p. 101-107.
  • Números y cifras en los documentos arábigohispanos (amb Ana Labarta) Universidad de Córdoba, 1988. ISBN 84-600-5322-9.
  • Mujeres, campesinas, mudéjares In: La mujer en Al-Andalus 1 p. 211-217.
  • Galgos o podencos? Sobre la supuesta berberización del país valenciano en los siglos VIII y IXIn: Al-Qantara vol. 11 (1990) p. 429-460.
  • Ús i abús del terme mossàrab In: El mossàrabs valencians p. 9-11.
  • La toponimia en el Vocabulista de Pedro de Alcalá In: Homenaje José María Fórneas Besteiro Pt. 1 p. 337-355.
  • Llengua àrab i llengua catalana: intercanvis baixmedievals In: L'Islam i Catalunya p. 269-273.
  • La escritura árabe en el País Valenciano: inscripciones monumentales Universitat de València, 1998. ISBN 84-923256-0-7.
  • Adaptació arábica de los topónimos antiguos Congrés Internacional de Toponímia i Onamàstica Catalanes. Denes Editorial: València, 2001. P.489-510.
  • Cartes àrabs: 1468-1518 amb José Miguel Moliner Callergues, Miguel Pallarés Gimeno i Antonio Gozalbo. Vila-real: Arxiu Municipal, D.L. 2000. ISBN 84-88331-43-6.
  • Noms aràbics de lloc Bromera: València, 2010.

Enllaços externs

  • Obres de Carme Barceló a Cervantes Virtual Minorías islámicas en el País Valenciano: historia y dialecto. Prólogo de Joan Fuster
  • Àrab i català: contactes i contrastos
  • Llibres i articles de Carme Barceló a Dialnet

Notes

  1. 1,0 1,1 «Rosa M. Badia, Salvador Pané i Carme Barceló, nous membres de l'IEC». Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans, Núm. 281, Juliol 2023 [Consulta: 4 desembre 2023].
  2. «Barceló Torres, Carme». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Arxivat de l'original el 6 de novembre 2016. [Consulta: 4 desembre 2023].
  3. Ferrando, Antoni Pròleg a Barceló Torres, Carme Toponímia aràbica del País Valencià. Alqueries i castells
  4. «Carmen Barceló». Dialnet [Consulta: 4 desembre 2023].
  5. Mikel de Epalza i María Jesús Rubiera Estat actual dels estudis de toponímia valenciana d'origen àrabXé, Col·loqui General de la Societat D'onomàstica. Ier. d'Onomàstica Valenciana. Valencia, Universitat/Conselleria d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana,1986. P. 420-426
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Nicolau Primitiu  · 1972: Àngel Sánchez  · 1973: Manuel Sanchis Guarner  · 1974: Joan Fuster  · 1975: Vicent Andrés i Estellés  · 1976: Joan Senent  · 1977: Pere Riutort  · 1978: Adolf Pizcueta  · 1979: Joaquín Maldonado  · 1980: Casimir Melià  · 1981: Josep Lluís Barceló  · 1982: Germà Colón  · 1983: Arcadi García  · 1984: Ciprià Ciscar  · 1985: Josep Fibla  · 1986: Miquel Peris  · 1987: Ramon Lapiedra  · 1998: Patronat del Misteri d'Elx  · 1989: Vicent Sos Baynat  · 1990: Amics de la Televisió Valenciana  · 1991: Universitat Jaume I  · 1992: Emili Beüt  · 1993: Sofia Salvador  · 1994: Vicent Ventura  · 1995: Centre Excursionista de Castelló  · 1996: Matilde Salvador  · 1997: Enric Valor / Bancaixa  · 1998: Francesc Ferrer / Fernando Villalonga  · 1999: Francesc de P. Burguera / Alfred Giner  · 2000: Josep Lluís Bausset / Ramon Cerdà  · 2001: Manuel Castellet / PPCV PSPV i BLOC  · 2002: Francesc Pascual / Poble de Castelló  · 2003: Carles Santos i La Barraca  · 2004: Joan Francesc Mira / Fundació Dávalos Fletcher  · 2005: Josep Sánchez Adell / Centre Excursionista d'Ontinyent  · 2006: Rafael Ribes / Patronat del Tractat d'Almisrà  · 2007: Pere Maria Orts / Jornades Culturals a la Plana de l'Arc  · 2008: Carmelina Sánchez-Cutillas / Xarxa Teatre  · 2009: Manuel Costa / Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Aragó  · 2010: Emili Rodríguez Bernabeu / Castelló a Escena  · 2011: Isabel-Clara Simó / Escola Valenciana  · 2012: Raimon / El Betlem de la Pigà  · 2013: Avel·lí Flors / Al Tall  · 2014: Vicent Partal / Els Llauradors  · 2015: Antoni Royo Pérez / Aplec dels Ports  · 2016: Rafael Cebrián Gimeno / Saó  · 2017: Carme Barceló Torres / Benjamí Barberà i Miralles  · 2018: Rosa Serrano i Llàcer / Associació de Dones Nacionalistes Terra  · 2019: Maria Conca i Martínez / Societat Castellonenca de Cultura  · 2021: Família de Guillem Agulló (Carme Salvador i Guillem Agulló i Lázaro) / Personal sanitari del País Valencià / Pep Martí
Registres d'autoritat
Bases d'informació